Gres

De Viquipèdia

El terme gres designa una roca natural sedimentaria.

També s’anomena gres a una ceràmica de pasta opaca parcialment vitrificada i pràcticament impermeable.

Es pot fer a partir d'argila (silicat d'alumina hidratat), blanca o rosada amb percentatges d'alumina d'entre el 24 % i el 28 %. Dins del forn resisteixen temperatures d'entre 1200 graus i 1400, sense fondre's, i per tant sense deformar-se.

Quan l'argila es natural, s’anomena al producte ‘’’gres comú’’’. Però normalment es fan barreges amb un 10 % de caolí, un 15% de quars i una quantitat variable de fundent regulador de la vitrificació. En general com a tal s’utilitza el feldspat, però també a vegades materials calcaris i fins i tot ferruginosos. El producte s’anomena gres artificial.

El grau de porositat després de la vitrificació està al voltant de l'1%. el material ha deixat de ser hidratat i ara es anhidre. El canvi s'ha produït en l'interior de la molècula d'argila. Es tracta d'un procés irreversible, a través del qual el silicat d'alúmina adquireix duresa, sonoritat i permanència.

El color final pot variar segons els components de les argiles. Però també el fa canviar a vegades el foc del forn i la seva contundent deshidratació. Es conegut de que les argiles negres, que normalment son així pel carboni que porten barrejat, es tornen blanques perquè dins el forn es crema també el carboni. Segons la temperatura assolida es poden arribar a fondre altres materials barrejats a la pasta produint qualitats de duresa i textures superficials.

Per la seva compacitat i resistències tenen aplicació en la fabricació de receptacles per a líquids àcids, per a la construcció de paviments resistents a l'abrasió, per a fer canonades, etc.

Quan al final de la cocció es llença al forn sal (ClNa), es volatilitza i reacciona amb la superfície de l'argila fent una capa de silicat alumínic alcalí vitrificat. Es el vernís característic del gres comú.

El gres admet també aplicacions superficials de materials vitrificables abans de la cocció. Es pot aconseguir des d'una major impermeabilització d'un objecte necessari, fins a una bona manera de fer duradora una creació artística. Aquests és l'origen del gres policromat, tècnica iniciada al s. XVII i molt desenvolupada al s. XIX.

S'atribueix l'origen del gres a la Xina, però des del s. XV es coneix a Europa.

Aquest article sobre geologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.