Argila

De Viquip??dia

Aquest article ??s sobre el material. Per al Comte de Ras??s vegeu Argila (comte).

Argila del quaternari a Est??nia (400.000 anys d'antiguitat)

L'argila ??s un material granular natural procedent de la descomposici?? de les roques feldesp??tiques, compost principalment per silicats d'alumini hidratat:

Al₂O₃ ?? 2 SiO₂ ?? 2 H₂O

Les part??cules d'argila, inferiors a les 4 micres de di??metre, poden conformar un s??l homogeni (tamb?? anomenat argila) o b?? formar part formar part d'un s??l heterogeni (i en aquest cas l'argila ??s la fracci?? m??s fina del s??l). Els s??ls argilosos s??n altament impermeables. Les roques formades a partir de l'argila s??n les argilites.

[edita] Caracter??stiques geol??giques

Als buits entre grans d'argila sempre hi ha aigua, amb ions dissolts. La concentraci?? i val??ncies d'aquests ions controlen la dist??ncia entre part??cules. Aix?? succeeix perqu?? les part??cules, normalment en forma de disc, estan polaritzades de manera que les c??rregues negatives s'acumulen a les bases del disc. Aix??, els cations de l'aigua s??n atrets i s'acumulen en les bases del disc, impedint que d'altres part??cules s'hi acostin. Al seu torn, la dist??ncia entre part??cules controla el comportament macrosc??pic del s??l:

Si les part??cules es toquen, es crea una estructura floculada, molt r??gida.
Si en canvi, no es toquen, es crea una estructura no floculada, molt menys r??gida.
- Si la dist??ncia ??s petita, l'estructura ser?? agregada i les argiles, poc deformables.
- Si, en canvi, la dist??ncia entre part??cules ??s petita, l'estructura ser?? molt m??s dispersa, molt deformable.

Els minerals m??s comuns dins les argiles s??n:

la caolinita, de f??rmula Si2O5Al2(OH)4;
la montmorillonita, de f??rmula Si4O10Al5/3Mg1/3Na1/3(OH)2;
la illita, de f??rmula KAl2(AlSi3O10)(OH)2.

L'argila t?? dues propietats b??siques:

Adquireix plasticitat al barrejar-la amb aigua
S'endureix en escalfar-la en un forn cer??mic per sobre de 750 ??C

[edita] Usos de l'argila per l'home

L'argila, procedent del s??l o roca sedimentaria, ??s pl??stica quan ??s barrejada amb aigua, per?? ??s dura i tena?? quan es cou en un forn. Aix?? ha perm??s a l'home des de l'antiguitat donar-li diferents usos, els m??s importants dels quals es troben en l'edificaci?? i l'elaboraci?? de recipients.

[edita] Primers usos de l'argila

Gerra campaniforme d'argila negra

En el Neol??tic, abans de descobrir la terrissa la qual elabora peces de fang cuites, els humans ja utilitzaven el fang (argila mullada i pastada) per fer-se utensilis per a les seves necessitats, tals com posar-hi menjar sec, cereals i d'altres productes, per?? no aix?? els l??quids, ja que no eren estancs. Per?? en observar les peces que sortien de la crema dels poblats, van veure que sortien senceres, m??s fortes i estanques, doncs s'havien cuit i aix?? es va descobrir la terrissa cuita, la qual ja permetia posar-li els l??quids.

Els primers usos de l'argila foren l'elaboraci?? de tot tipus d'atuells estancs per a contenir productes necessaris per als establiments humans: plats, gots, olles, cassoles, etc. Aquests atuells foren especialment ??tils per a guardar provisions, com ara: l???aigua, els llegums, les fruites, etc. at??s que evitaven que es fes malb?? el menjar.

Des del neol??tic fins a l???edat mitjana, l'argila s'utilitzava per a construir les parets de les cases. A casa nostra, fou utilitzada per les tribus dels ibers, els quals tamb?? utilitzaven l'argila per a fer gerros d???argila negra.

Els romans admiraren la cer??mica dels grecs, la t??cnica dels quals era submergir la pe??a en una suspensi?? de part??cules d???argila amb un alt contingut d'un element especial, amb la qual cosa s'aconseguia una millor brillantor en polir-la. Posteriorment, la co??en en un forn amb molta oxigenaci??. Les peces es feien en motlles que tenien motius decoratius repetits els quals despr??s quedaven reprodu??ts en relleu sobre la superf??cie de la pe??a.

El procediment artes?? d'elaboraci?? de les peces d'argila segueix amb poques variacions fins avui en dia, tot i que en l'actualitat es fan decorades i la producci?? s'orienta cap a aspectes decoratius havent-se perdut la utilitzaci?? per als usos de la cuina. Tanmateix, la cer??mica es fa servir encara en alguns restaurants de luxe.

[edita] La cer??mica en l'actualitat

Durant el segle XIX tant a Anglaterra com a la resta d'Europa es va posar de moda els objectes amb decoraci?? calcada, produ??ts en s??rie i a baix cost, aix?? com les que presentaven relleu.

A Espanya es posaren de moda els gerros amb temes antics i mitol??gics. Les fabricacions d'origen que m??s destacaren foren El buen retiro (Madrid), Sargadelos (Gal??cia) o La Cartuja (Sevilla).

La cer??mica industrial posterior a 1980 era de gran qualitat. Aix??, l'Art Noveau a Par??s l' any 1990 i la Bauhaus a la d??cada dels 1920 van crear una gran influ??ncia en la cer??mica industrial, encara que el ceramista artesanal i individual s'ha mantingut viu fins els nostres dies.

En l'actualitat, segons els elements minerals que contingui l'argila, trobarem argiles de diferents colors: vermella, blanca, negre, etc. Tamb?? hi ha diferents tipus d'argila segons l'??s que s'hi vulgui donar (rajoles, atuells de cuina etc.).

Les varietats m??s comunes s??n l'argila xina o Caol??, la pipa (??s semblant al caol??, per?? amb l'argila de s??lice), l'argila de terrissaire (no tan pura com l???argila de pipa), l'argila d'escultura o argila pl??stica (una argila fina com la de terrisseria barrejada a vegades amb sorra fina), l'argila per a fer maons (mescla d'argila i sorra amb mat??ria ferruginosa) o l'argila refract??ria.

Avui en dia les empreses ceramistes es troben en una situaci?? de mercat molt delicada degut a la compet??ncia de les empreses xineses, les quals produeixen a menor cost i guanyen mercat. La crisi tamb?? prov?? del poc ??s que actualment es fa dels atuells de cuina fets de terrissa, doncs ara s??n de productes m??s econ??mics, lleugers i fr??gils.

[edita] El futur de l'argila

Les perspectives de futur per a l'argila es troben en la construcci?? (tant en aspectes cl??ssics com l'elaboraci?? de totxos i paviments, com en derivacions de la t??cnica constructiva m??s modernes). Tamb?? es preveu un creixement del seu ??s en aspectes medicinals com s??n els banys en les instal??lacions dels balnearis.