Orfebreria
De Viquipèdia
Orfebreria és el treball artístic realitzat sobre utensilis o adorns de metalls preciosos.
Els metalls que constituïxen els objectes d'orfebreria pròpiament dits són eminentment la plata i l'or o una barreja d'ambdós que a l'antiguitat es deia electró. Amb aquests metalls es fabriquen ja des d'edats molt remotes utensilis molt variats com atuells, peces d'adorn, joies, monedes, estàtues seguint l'estil, la ornamentació i el gust propis de l'època i de la nació que els elabora, com pot observar-se recorrent les principals civilitzacions.
[edita] Orfebreria prehistòrica
Les primeres troballes van ser senzilles peces d'or que daten del període neolític seguides molt aviat de les de plata, coure i bronze, a l'obrir-se l'edat que rep el nom d'aquests últims metalls. Els objectes que es van llaurar amb dits materials consistien en diademes llises, gruixos braçalets i collarets rígids d'una peça, acabada per boles piriformes, altres collarets formats per enfilalls de boles perforades i, anells i arracades de forma circular senzilla.
La ornamentació de tals joies, quan existeix, és purament geomètrica i es limita a solcs rectes i en ziga-zaga, dents, circulets, punts fets a martell, etc. Com cosa excepcional, existeix de l'antic Egipte algun ganivet de sílex amb guarnició i beina d'or, ornamentades amb florons i figures d'animals.
Es van llaurar també de coure i de bronze agulles, ganivets i armes diferents en forma de fletxes, espases i destrals amb alguna ornamentació geomètrica al puny i amb un tremp i cort bastant fi a la fulla.
A la Península Ibèrica, sobretot a Galícia, s'han trobat bons exemplars de dits braçalets, collarets i arracades d'or, alguns d'ells amb aplicacions de filigrana que podrien ser de l'època de l'art ibèric pròpiament dit.
