Rupià
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Empordà | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||
| Gentilici | Rupianenc, rupianenca | ||
| Superfície | 5,30 km² | ||
| Altitud | 66 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
201 hab. 37,92 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 1′ 20″ N 3° 0′ 42″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
3 |
||
Rupià és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Rupià | 161 |
| Sobrevila | 25 |
| Talaia, la | 15 |
Taula de continguts |
[edita] Història
En el terme de Rupià, al puig Montori, s'han localitzat materials d'un poblat indígena, freqüentat fins el segle I. En el paratge de Brancós, al voltant del Mas Llorà, que conserva elements anteriors del segle XVI, s'han trobat abundants restes d'època romana.
En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena a en Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. L'església parroquial de Sant Vicenç és d'estil gòtic i renaixentista, encara que ja és esmentada el 1139. Aleshores encara es coneixia amb el nom de Rupinianum o Rupiano.
Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Està documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupià ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.
La presència del bisbe ha deixat la seva empremta al castell, d'estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada. També en el nom d'alguns dels carrers i places de la població, i a la casa palau gòtica, restaurada i modificada modernament, que estatja la casa del comú.
El 1314 li fou agregat el terme de Parlavà i el 1316 el d'Ultramort, passant a ser al segle XVII el cap d'una batllia del bisbat.
Actualment encara són visibles les restes de les muralles construïdes a la fi del segle XV que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues úniques vies d'accés al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila.
[edita] Llocs d'interès
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Baix Empordà | |
|---|---|---|
|
Albons | Begur | Bellcaire d'Empordà | la Bisbal d'Empordà | Calonge | Castell-Platja d'Aro | Colomers | Corçà | Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura | Foixà | Fontanilles | Forallac | Garrigoles | Gualta | Jafre | Mont-ras | Palafrugell | Palamós | Palau-sator | Pals | Parlavà | la Pera | Regencós | Rupià | Sant Feliu de Guíxols | Santa Cristina d'Aro | Serra de Daró | la Tallada d'Empordà | Torrent | Torroella de Montgrí | Ullà | Ullastret | Ultramort | Vall-llobrega | Verges | Vilopriu |
||
 |
Aquest article sobre el Baix Empordà és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
