Calonge
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Calonge (desambiguació)». |
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Empordà | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||
| Gentilici | Calongí, calongina | ||
| Superfície | 33,57 km² | ||
| Altitud | 22 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
9.458 hab. 281,74 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
5 Antoni Esteve Tauler |
||
| Agermanament | Otívar (Granada) Sant Pau de Fenollet (Fenolleda) Sant Julià de Lòria (Andorra) |
||
Calonge és un municipi de la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval en un pujol i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original són a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII.
La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i es situada entre Castell d'Aro i Palamós.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cabanyes | 438 |
| Calonge | 4.776 |
| Sant Antoni de Calonge | 2.501 |
| Sant Daniel | 660 |
| Treumal | 787 |
Taula de continguts |
[edita] Història
El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Les descobertes de ceràmica ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV AC.
La civilització romana va escollir aquest mateix indret per fer una vila d'estiueig. Les descobertes indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una facto comercial d'importació.
Al segle VIII es va començar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat en el nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Ara com ara, el castell és meitat fortalesa i meitat palau. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya.
A la fi del segle XVIII, comença a industrialitzar-se amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no solament l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquesta esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A començaments de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic.
[edita] Llocs d'interès
- El castell de Calonge
- L'església Sant Martí A mitjan segle XVIII es va construir l'esglèsia parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originàriament, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat.
- La Biblioteca municipal Pere Caner
- El Dolmen de Puigsesforques
- La Cala de Roques Planes
- El Passeig de mar de Sant Antoni
 Roques Planes |
.jpg/120px-Passeig_St._Antoni_de_Calonge_(367284539).jpg) Passeig de Sant Antoni |
 El castell i l'església |
[edita] Calongins destacats
- Isabel Vilà i Pujol (1843 – 1886)
- Pere Caner i Estrany (1922-1982)
- Pere Rosselló i Blanch (1897-1970)
- Ricard Viladesau i Caner (1918-2005)
- Enric Vilà i Armengol (1911-2007)
- Lluís Vilar i Subirana (1926-2001)
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Hidrografia
Vegeu hidrografia de Calonge
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Baix Empordà | |
|---|---|---|
|
Albons | Begur | Bellcaire d'Empordà | la Bisbal d'Empordà | Calonge | Castell-Platja d'Aro | Colomers | Corçà | Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura | Foixà | Fontanilles | Forallac | Garrigoles | Gualta | Jafre | Mont-ras | Palafrugell | Palamós | Palau-sator | Pals | Parlavà | la Pera | Regencós | Rupià | Sant Feliu de Guíxols | Santa Cristina d'Aro | Serra de Daró | la Tallada d'Empordà | Torrent | Torroella de Montgrí | Ullà | Ullastret | Ultramort | Vall-llobrega | Verges | Vilopriu |
||
