Ricard Viladesau i Caner
De Viquip??dia
Ricard Viladesau i Caner (Calonge, 18 de gener del 1918 - Barcelona 26 de gener del 2005) va ser compositor, especialment de sardanes i havaneres, i un dels millors instrumentistes de tenora de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Amb set anys entr?? a cantar al cor de l'esgl??sia de Sant Mart?? de Calonge, i comen???? a aprendre m??sica amb els bardissencs Josep Gum??, Josep Mercader (taper i m??sic) i Rafael Colom (fuster i m??sic). Amb 12 anys va comen??ar a tocar el flabiol, i als catorze la tenora, a la cobla La Principal de Calonge, d'on va passar a la cobla-orquestra Gu??xols de Sant Feliu (1934-1936), mentre rebia lli??ons del tenorista Josep Coll. Toc??, a continuaci??, a l'Antiga Principal de la Bisbal, fins a la Guerra Civil.
En tornar de la guerra, s'incorpor?? a La Principal de Palafrugell, per poc temps, per??: el servei militar el port?? primer a Gal??cia, per despr??s acabar tocant a la banda de la 42a. divisi??, a Girona. Despr??s d'una curta estada a la cobla As d'Angl??s, seria un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, que impuls?? entre els anys 1942 i 1949. La baixa de Ferran Rigau propici?? que s'incorpor??s a La Principal de la Bisbal, dirigida per en Conrad Sal??. Era l??any 1950 i en formaria part fins al carnaval del 1970. A aquesta cobla, en Viladesau va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on tamb?? va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'??ngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formaci?? d'orquestra, en Viladesau tocava el sax??fon, la viola i el viol??. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l'??nic capa?? d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pr??pia composici?? Sa Roncadora.
El 1970 pleg?? de la "Bisbal" i marx?? a viure a Barcelona per entrar a l'Orquestra simf??nica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continu?? impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complement?? ara amb la publicaci?? del M??tode per a tenora. Pass?? els ??ltims anys de la seva vida a Llafranc i mor?? d'una afecci?? card??aca.
Pau Casals, quan era a l'exili, va tenir oportunitat d'escoltar La Principal de la Bisbal en diverses ocasions. Segons explicava Viladesau ??un dia toc??vem al Palmarium de Perpiny??, ens va venir a escoltar i li vam demanar que ens envi??s algunes fotografies. A mi me'n va enviar una que guardo molt ben guardada amb la dedicat??ria "A Ricard Viladesau, Pr??ncep de la Tenora, amb l'afecte i admiraci?? de Pau Casals" Aix?? ??s un passaport mundial, a mi em va arribar a l'??nima??. Un altre reconeixement han estat les sardanes que altres compositors han dedicat a Viladesau, com Palam??s a Ricard Viladesau de Jordi Paul?? i Ad??u amic Ricard de Joan Llu??s Moraleda.
??s un dels compositors m??s interessants en la hist??ria de la sardana, amb 244 composicions, algunes de gran ??xit, com Arenys de Munt, Colometa o Tossa bonica. Una seixantena en s??n obligades per un o altre instrument de la cobla (no se'n va descuidar cap, i hi ha nombroses combinacions de dos instruments solistes: tenora i tible, tenora i fiscorn les m??s corrents). Tamb?? conegu?? un gran ress?? la seva sardana Girona m'enamora, tant en la versi?? cantada com en la purament instrumental. A banda de la sardana, la seva obra compositora comprengu?? un gran nombre d'havaneres, ballables (boleros, valsets, fox) i fins i tot can??ons de bressol.
[edita] Obra
[edita] Sardanes
- A en Josep Coll (1948), obligada de tenora
- A en Pep de la tenora (1975), dedicada a en Pep Ventura
- A en Ramon Rosell (1961), obligada de tenora
- Aigua Xelida (1963)
- Alt Empord?? (1973)
- L'Antoni i la Montserrat (1982), premi Sardana de l'Any 1983
- Arenys de Munt (1957)
- L'avi Enric (1975), obligada de tromb?? o de fiscorn
- Bandera d'aplec (1964)
- Baralla de galls (1983), obligada de tenora i fiscorn
- Barcelona 92 (1986), obligada per a 2 trompetes
- Bufa-li l'ull, obligada de fiscorn
- Cala s'Alguer (1975), obligada de tible
- El carrilet (1976), obligada de tenora
- Cel amunt (1986), obligada de tible
- Centenari triomfant (1988), dedicada a La Principal de la Bisbal
- Colometa (1986). N'ha ha versi?? cantada amb lletra de Josep Mart?? i Clar?? "Bepes"
- Com un passerell (1961), obligada de flabiol, amb variacions
- En Jordi (1953), dedicada al seu fill
- En Peret,"Barret??" (1984), obligada de flabiol i dedicada als Montgrins i al seu fundador, Pere Rigau
- Esperit calong?? (1974)
- Festeig (1964)
- El foc de Calonge, obligada de tenora, tible i fiscorn
- Girona m'enamora (1989). N'hi ha versi?? cantada amb lletra d'en Viladesau
- Girona 1808 (1963), amb la La Marsellesa i Els Segadors enfrontant-se musicalment. N'hi ha versi?? per a 2 cobles
- El golfet (1968)
- Herm??nia (1948)
- Heroica, obligada de tenora
- Impetuosa (1948), obligada de tible
- Lleida, ciutat pubilla (1972)
- Llibertat (1977), obligada de tenora
- Mar de Tossa (1963)
- Marona
- Mas Lloreda (1990)
- Niu d'amor (1985)
- Oca amb naps (1955), obligada de tenora i tible
- Pal de paller (1986)
- Palam??s, ciutat pubilla (2004)
- Perd?? (1948), dedicada a la seva esposa. Obligada de tenora
- Pic, repic i repic?? (1956), obligada de trompeta i fiscorn
- Port de Llan???? (1967)
- Sa Palomera (1978), obligada de trompeta
- Sa Roncadora (1960), obligada de tenora, amb tres variacions
- Sal i pebre (1958), obligada de tenora i fiscorn
- Salou, ciutat pubilla (1990)
- La sardana de Llafranc (1960)
- Tap i carabassa (1989), obligada de flabiol i contrabaix
- El tarl?? de l'Argenteria (1971)
- Tenores flamejants (1978), obligada per a 2 tenores. Dedicada a Jordi Molina i Mart?? Cam??s
- Tere gentil (1955), amb F.Feliu
- Xerinola (1992), obligada per a dues tenores, inspirada en les can??ons infantils Quan el pare no t?? pa, Volem pa amb oli, El ball de la maniera i Tres, sis, nou
[edita] M??sica per a cobla
- Danses catalanes, suite en cinc temps
- Ball de la morratxa, ballet
- Ball de nans
- Frag??ncia
- La matan??a del poc
- Va de vals
[edita] Can??ons
[edita] Havaneres
Can???? de l'ad??u, Colometa, Et dono la mar, Llafranc, Mar de bonan??a, Marinesca, Nadal i La sardana de la mar amb lletra de Josep Mart?? i Clar??, "Bepes"
Perd??, lletra de Narcisa Oliver, Ulls verds, lletra de Josepmiquel Servi??, Una havanera al Port Bo, lletra d'Albert S??bat, L'atrevit, lletra de M. Teresa Mestres, Rosa dels vents, lletra de Ricard Viladesau, Gavina bonica, lletra de F??lix Graells, A s'Alguer, Ai capit??, Anem a la mar, Bandera d'amor, Com est??s Llafranc, T??nia
[edita] Altres composicions vocals
De v??s, Senyor, lletra de Joan Periquito, El mar y tu: bolero - Fox (1951), lletra de Ricard Viladrau, Enamorada del mar (1955), bolero, Gondoler del amor (1948), bolero
Endavant! Cant del Club de Futbol Palafrugell (1976), amb lletra de Josep Mart?? i Clara, "Bepes"
[edita] M??sica de ball
Parar el tiempo, fox (1962), Pasa una caravana, rock lento (1962), Manolo, el gitano de la Costa Brava (1964), pas-doble
[edita] Bibliografia
- Ricard Viladesau i Caner M??tode per a tenora, Barcelona: Tenora, 1996
- Enric Sabater, Ricard Viladesau i altres Quadern d'havaneres, Figueres: DASA, 1983
- Pere Tobaruela i Mart??nez, Joan Tort i Donada Ricard Viladesau, la m??sica com a viv??ncia del paisatge [Entrevista], a Revista de Catalunya 184 (maig del 2003), p. 21-31
- Robert Roqu?? i Jutgl?? Ricard Viladesau, pr??ncep de la tenora, Girona: GISC, 1998
