Esgl??sia de Sant Juli?? de Boada
De Viquip??dia
L'Esgl??sia de Sant Juli?? de Boada ??s una esgl??sia moss??rab de Sant Juli?? de Boada a Palau-sator, una de les m??s antigues de tota la regi??, testificada per un document de 934. En un document de 1362 es nomena a aquesta esgl??sia com Sant Joan de Buadela i l'historiador Manuel G??mez Moreno la nomena Sant Juli?? de Buada. L'edifici no constitueix un exemple com obra d'art per?? t?? un gran m??rit hist??ric i com estudi del desenvolupament de l'arquitectura rural d'aquesta ??poca.
[edita] Descripci?? de l'edifici
En origen (possiblement visigot) constava d'una sola nau separada de l'absis pel el arc triomfal de 36 dovelles de pedre que van a punts diversos, amb poca regularitat. Les impostes s'adornen amb relleus com de dents de llop, sent aquest un model gaireb?? ??nic a Catalunya i cosa ins??lita entre els monuments coneguts que poden correspondre a la mateixa ??poca. Una segona reconstrucci?? ja moss??rab del segle X va afegir l'altre tram separat per l'arc moss??rab, eliminant la porta primitiva. Es va fer llavors un refor??ament de murs i pilastres. En tota aquesta segona obra es veu la m?? d'un mestre format al gust isl??mic del moment.
La esgl??sia est?? constru??da amb materials pobres. La seva planta ??s irregular, aix?? com l'espessor dels seus murs i consta de tres trams diferents. La nau est?? coberta per volta de mig can??, lleugerament sobrepassada en l'absis. Pot veure's encara el senyal de les cintres de les canyes que es van usar.
L'arc m??s antic ??s el triomfal de l'absis, sobrepassat en un ter??, que pot ser visigot, la curvatura del qual harmonitza amb la de la volta. Les juntes de les dovelles estan orientades de manera confusa. Tant la capella com el seu arc mostren vestigis de pintures al fresc de sants en que dominaven els colors vermell i groc. G??mez Moreno creu que poguessin datar del per??ode rom??nic.
L'arc del centre de la nau t?? estructura i caracter??stiques moss??rabs: Est?? sobrepassat en un mitj?? i les 30 dovelles que ho conformen convergeixen cap al centre de la l??nia d'impostes.
En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany que recorda a les que es veuen dins les esgl??sies moss??rabs de Gal??cia.
 |
 opus spicatum |
 |
[edita] Bibliografia
- FONTAINE, Jacques. El moz??rabe (De la serie La Espa??a rom??nica). Encuentro ediciones, Madrid 1978.
- G??MEZ MORENO, Manuel. Iglesias moz??rabes. Arte espa??ol de los siglos IX a X. Editorial Universidad de Granada (edici??n facs??mil), ISBN 84-338-2496-1
