Carnaval
De Viquip??dia
El carnaval anomenat tamb?? temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etn??legs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionis??aques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengu??s el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent refer??ncia al mite de Isis, i Osiris.
El Carnaval ??s una celebraci?? que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, ??s una festa m??bil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de mar??. El diumenge seg??ent ??s Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior ??s Diumenge de Rams. A partir d'aquest ??ltim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i ??ltim de Carnaval. Aix??, doncs, Dimecres de Cendra es mour?? entre el dia 4 de febrer i el 10 de mar??, mentre que el Dijous Gras ho far?? entre el 29 de gener i el 4 de mar??.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressi?? dels instints i la severa formalitat lit??rgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de car??cter l??dic. On tota aquesta llibertat extrema pr??via al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui ??s el Rei del Carnaval.
Hist??ricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests s??n els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltr??.
[edita] Articles relacionats
- Carnaval de Sitges
- Carnaval de Tarragona
- Carnaval de Vilanova i la Geltr??
- El brunzidor.
- El viol?? de bufa.
