Miquel Utrillo i Morlius
De Viquipèdia
Miquel Utrillo i Morlius, enginyer, pintor, decorador, crític i promotor artístic, va néixer a Barcelona el 16 de febrer de 1862 i va morir a Sitges (Garraf) el 20 de gener de 1934.
De menut havia viscut a Provença, fet que li atorgà un excepcional coneixement del francès. Inicià a Barcelona els estudis d'enginyeria, els quals va concloure a l'Institut National Agronomique de París quan la seva família es traslladà a aquesta ciutat. Per bé que el seu pare, advocat, decidí passar a residir a Madrid, Miquel Utrillo restà a la capital francesa per a exercir-hi la seva professió. Més tard treballà a Bulgària, a Alemanya i a Bèlgica. El 1887 foren requerits els seus serveis per a l'Exposició Universal que Barcelona preparava per l'any següent, i tornà a casa.
El 1889 el diari La Vanguardia li encarregà unes cròniques l’Exposició Universal de París, i s’hi instal·là, al barri de Montmartre, amb la intenció de dedicar-se a la pintura. Allí conegué Santiago Rusiñol i Ramon Casas, i tingué unes relacions arravatades amb la pintora Suzanne Valadon el fill de la qual, el futur pintor Maurice Utrillo (1883-1955), reconegué. Tanmateix el 1893 abandonà París i es traslladà als Estats Units amb el propòsit d'explotar-hi uns espectacles d’ombres xineses, que fracassaren.
Tornà a Barcelona l'any 1895, on retrobà Rusiñol i Casas. Amb ells formà el nucli fonamental del moviment modernista a Catalunya. Participà entusiàsticament en la Quarta Festa Modernista de Sitges (1897) i col·laborà en les revistes Luz i Els 4 Gats. Va dirigir la revista Pèl & Ploma (1899-1903), editada per Ramon Casas, que esdevingué la gran plataforma del modernisme tant artístic com literari. Més tard creà la revista artística Forma, una de les primeres publicacions que s’ocuparen del jove pintor Pablo Picasso.
Durant força anys fou director artístic de l'Enciclopèdia Espasa, des de qual projectà de manera minuciosa els noms dels nous valors de l’art català. També dirigí, per encàrrec del seu propietari el milionari nord-americà Charles Deering, el Maricel de Sitges, vila en la vida de la qual s'implicà en molts aspectes. Mai no deixà del tot la pintura, per bé que amb resultats desiguals.
Fou un dels directors artístics de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i participà activament en la creació del Poble Espanyol de Montjuïc.
