[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Maurice Utrillo - Viquipèdia

Maurice Utrillo

De Viquipèdia

Tomba de Maurice Utrillo al Cementeri Saint-Vincent de Montmartre
Tomba de Maurice Utrillo al Cementeri Saint-Vincent de Montmartre

Maurice Utrillo, nascut Maurice Valadon, (París, 25 de desembre de 1883 - París, 5 de novembre de 1955) va ser un pintor francès especialitzat en els paisatges urbans. Nascut en el barri parisenc de Montmartre, Utrillo és un dels més famosos pintors del seu barri natal.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Utrillo va nàixer el dia de Nadal de 1883. Era fill de l'artista Suzanne Valadon (nascuda Marie-Clémentine Valade), que llavors era una model d'artistes de divuit anys. Sa mare mai no va revelar qui era el pare de l'infant; tot i que s'ha especulat que podria haver estat un jove pintor aficionat anomenat Boissy, o l'exitós pintor Pierre-Cécile Puvis de Chavannes. L'any 1891, un enginyer, marxant d'art i artista català, anomenat Miquel Utrillo i Morlius, va signar un document legal reconeixent-ne la paternitat, tot i que hom dubta que fóra en realitat el vertader pare de l'infant.[1]

Valadon, que havia esdevingut model després que una caiguda des d'un trapezi posara fi a la seua carrera com acròbata de Circ, va adonar-se que treballar com a model per a Berthe Morisot, Pierre-Auguste Renoir, Henri de Toulouse-Lautrec, entre d'altres, li proporcionava l'oportunitat d'estudiar llurs tècniques. Va exercitar la pintura, i quan Toulouse-Lautrec li va presentar Edgar Degas, aquest va esdevenir el seu mentor. Eventualment esdevingué amant d'alguns dels artistes per als quals va posar.

La mare va fer-se càrrec completament de l'educació del seu fill, qui per altra banda va mostrar aviat una preocupant tendència vers la desobediència i l'alcoholisme.[2] Quan se li va declarar, als vint-i-un anys, una malaltia nerviosa, sa mare el va encoratjar perquè començara a pintar. Ben aviat va mostrar un real talent artístic. Amb els únics ensenyaments que rebia de sa mare, va dibuixar i pintar el que veia a Montmartre. A partir de 1910 la seua obra va atreure l'atenció dels crítics, i l'any 1920 ja havia esdevingut una figura llegendària i les seues obres s'havien difòs internacionalment. L'any 1928, el govern francès el va condecorar amb la creu de la Legió d'Honor.[3] No obstant, a causa dels seus desordres mentals, va haver de ser internat en sanatoris en repetides ocasions al llarg de la seua vida.

A meitat de la seua vida, Utrillo va esdevenir ferventment religiós i l'any 1935, a l'edat de 52 anys, va casar-se amb Lucie Valore i es va mudar a Le Vesinet, als afores de París. En aquesta època, es trobava massa malalt com per a pintar a l'aire lliure, i per tant pintava els paisatges que veia des de les finestres de casa, o de memòria.

Tot i patir d'alcoholisme, va superar els setanta anys. Va morir el 5 de novembre de 1955 i va ser soterrat al Cementeri Saint-Vincent de Montmartre.

[edita] Notes

  1. ↑ Warnod, 1981, p.48.
  2. ↑ Warnod, 1981, pp.57-59.
  3. ↑ Warnod, 1981, p.85.

[edita] Bibliografia

  • Jean Fabris, Claude Wiart, Alain Buquet, Jean-Pierre Thiollet, Jacques Birr, Catherine Banlin-Lacroix, Joseph Foret: Utrillo, sa vie, son oeuvre, Editions Frédéric Birr, Paris, 1982. (francès)
  • Warnod, Jeanine (1981). Suzanne Valadon. New York: Crown. ISBN 0-517-54499-7 (anglès)

[edita] Enllaços externs