Carl Gustav Jung

De Viquipèdia

...

«America Facing Its Most Tragic Moment -- Dr. Carl Jung», New York Times, 29 de setembre (1912)

Carl Gustav Jung (n. 26 de juliol de 1875 a Kesswil, Cantó de Turgòvia, Suïssa; † 6 de juny de 1961 a Küsnacht, Cantó de Zuric, id.) era metge, psiquiatra, psicòleg i assagista suís, i va ser una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi; posteriorment, fundador de l'escola de Psicologia analítica (també anomenada Psicologia dels Complexos).

Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, el qual va ser col·laborador d'ell en els seus inicis. Carl Jung va ser un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits en el segle vint. El seu estudi teòric i clínic, va emfatitzar la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això el va impulsar a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

Carl Jung no va ser el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis van ser molt extenses i molt influents. Va escriure una prolífica obra. Encara que, durant gran part de la seva vida, centrà el seu treball en la formulació de teories psicològiques, i en la pràctica clínica, també aprofundí en altres camps de les humanitats: des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia, fins a la crítica de l'art i la literatura.

[edita] Biografia

[edita] Inicis

Fotografia de Carl Gustav Jung a l'edat de sis anys

Carl Gustav Jung va néixer l'any 1875, a Kesswil (Suïssa), en una família de descendència alemanya i de tradició eclesiàstica (el seu pare era pastor luterà). De nen era introvertit i molt solitari. Encara que la relació amb els seus pares era molt pròxima i afectuosa, des de ben petit sentia certa decepció per la manera que el seu pare abordava el tema de la fe, la qual considerava tristament precària. Durant la seva adolescència i joventut va ser un lector entusiasta, especialment captivat per l'obra literària de Goethe. També tenia un gran interès pels assajos de filòsofs com von Hartmann i Nietzsche. A la seva autobiografia, descriu l'apropament a l'obra d'aquest últim, «Així parlà Zaratustra», com una experiència commocionant, només comparable a la inspirada pel Faust de Goethe.

Jung anhelava estudiar arqueologia a la universitat, però la seva família no tenia els suficients diners per a enviar-lo més lluny que de Basilea, on no impartien la seva carrera desitjada, per aquesta raó ell (contra els desitjos del seu entorn) va decidir estudiar medicina a la Universitat de Basilea, entre 1894 i 1900.

Gràfic de l'estudi empíric experimental El Mètode d'Associació, de 1910.

L'estudiant que abans era introvertit, es va transformar en un jove molt més vívid en el nou context acadèmic. Cap al final dels seus estudis, les seves lectures de Krafft-Ebing el van persuadir d'especialitzar-se en medicina psiquiàtrica. L'any 1900, com part de la seva especialització en psiquiatria, va assistir a les classes de Pierre Janet a París. El 1902, va col·laborar amb Eugen Bleuler: tant Janet com Bleuler van ser pioners en aquesta disciplina. Més tard, va treballar al Burghölzli, un hospital psiquiàtric de Zuric, el qual gaudia de gran reputació.

Tenint la base d'aquesta experiència clínica, Jung va dissenyar la prova d'associació de paraules que duu el seu nom.^[1] Ja a l'any 1905, va ser designat professor de psiquiatria a la Universitat de Zuric, i va publicar els dos volums dedicats a l'estudi de les associacions. El 1906, va redactar i va donar a conèixer la seva obra Sobre la Psicologia de la Dementia Praecox (que és el que després es coneixeria com esquizofrènia), i va enviar una còpia del seu llibre a Freud, al que va seguir una intensa però conflictiva amistat entre ambdós.

[edita] Relació amb Freud

Carl Gustav Jung amb Freud l'any 1909

La seva relació amb Sigmund Freud es va consolidar a partir de l'any 1907. El 1908, Jung va participar en el primer Congrés de psicoanàlisi, realitzat a Salzburg. En aquesta ocasió, va ser nomenat director de la publicació Anuari Internacional d'Investigació Psicològica i Psicoterapèutica (Jahrbuch für psychoanalytische und psychopathologische Forschungen).

L'any següent, va acompanyar a Freud i a Ferenczi en el seu viatge als Estats Units, on va impartir conferències a la Universitat de Clark a Worcester, Massachusetts, i va rebre un doctorat honoris causa. Fou en aquests dies quan Freud va nomenar a Jung el seu «successor i príncep hereu». ^[2]

Congrés Psicoanalític Internacional de 1911, presidit per Jung (en el centre, a la dreta de Freud)

En el Congrés de Nuremberg (1910), Jung seria nomenat president de la recent fundada Associació Psicoanalítica Internacional (API). No obstant això, a l'any següent, durant el Congrés Psicoanalític celebrat a Weimar, van aparèixer els primers símptomes de desacord a propòsit de la concepció de líbido.

Cap a 1912, en el curs de diverses conferències a Nova York, després que Jung publiqués Transformacions i Símbols de la Libido (Wandlungen und Symbole der Libido), la divergència teòrica havia arribat a nivells intolerables. Aviat estarien enfrontant-se, cadascun atribuint a l'altre la incapacitat d'admetre el seu error.

El mes de novembre de 1912 es va produir la darrera trobada personal entre els dos psicoanalistes. Ja en el Congrés de Munic (1913) les diferències es van fer de coneixement públic. Jung va renunciar a seguir dirigint l'Anuari, mentre escrivia Teoria del la Psicoanàlisi.

Manuscrit original de la carta de Freud a Jung (1913)

A continuació es reprodueix un extracte de la carta que Freud va enviar a Jung el 1913, enmig de la crisi que afectava la relació entre ambdós: la imatge correspon precisament a aquesta carta; part del text traduït és aquell que apareix ressaltat en l'original.

[edita] Escalada bèl·lica i postguerra

Seguidament, l'any 1914, el psiquiatra suís va dimitir del seu càrrec a l'Associació Psicoanalítica Internacional i va organitzar, juntament amb A. Maeder, les bases de l'anomenada escola de Zuric. Després de l'episodi de ruptura, Jung va experimentar un període de turbulències emocionals, exacerbat per les notícies emergents de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), que van tenir sobre ell un efecte devastador, encara que estigués a la Suïssa neutral. Henri Ellenberger va qualificar l'experiència de Jung com a una “malaltia creativa” i la va comparar amb el mateix període per a Freud, el que va definir en termes de neurastènia i histèria.

Durant el curs de la primera postguerra, Jung es va convertir en un viatger del món, gràcies als grans fons que va obtenir per les vendes dels seus llibres, honoraris i diners rebuts per haver arribat al status sènior en les institucions mèdiques per a les quals treballava. Poc després, va recórrer àmpliament el nord d'Àfrica. A mitjans dels anys 1920, va visitar Nou Mèxic, on va prendre contacte amb grups nadius (en particular, els indis pueblo), i va conviure amb ells procurant conèixer de prop la seva cultura. Poc després, va partir cap a Kenya i Uganda. Va ser en aquesta etapa quan Jung va escriure una de les seves obres fonamentals, i probablement la més coneguda entre totes les seves obres: «Tipus Psicològics», en la qual va desenvolupar extensament la seva teoria de la personalitat.

[edita] Règim nazi i últims anys

El 1930, Jung va ser nomenat president honorari de l'Associació Alemanya de Psicoteràpia i, el 1933, professor de psicologia mèdica en la Universitat Politècnica Federal de Zuric. Després de l'ascens de Hitler al poder, aquest mateix any, l'esmentada associació, a la qual havien adherit diversos psicoterapeutes jueus, va ser dissolta i absorbida per una altra més gran, d'abast internacional, amb Jung president: la Societat Mèdica de Psicoteràpia.

El fet que Jung acceptés ser president honorari de la Societat Mèdica de Psicoteràpia i director de la Revista de Psicoteràpia (Zentralblatt fur Psychotherapie), les dos de presumpta matriu nazi, ha estat utilitzat com un dels arguments al moment d'atribuir-se-li inclinacions pro-nazis i antisemites. Aquestes acusacions entelarien la seva carrera fins a la fi dels seus dies, a pesar dels desmentits, donant lloc a una discussió que encara avui roman irresolta.^[4]

L'any 1938, va dictar la Càtedra Terry (Terry Lectures) a la Universitat de Harvard, presentant el seu treball «Psicologia i Religió». Pocs mesos després, esclataria la segona guerra mundial. Va ser en aquells temps quan va visitar l'Índia, on va renovar la seva agenda de prioritats, guiat per la convicció que havia de prestar més atenció a l'espiritualitat d'Orient. Els seus treballs tardans mostren efectivament un profund interès en la tradició oculta d'aquest hemisferi i en el Cristianisme esotèric i, especialment, en l'alquímia.

[edita] Llegat

[edita] Psicologia junguiana

Mandala del buda Shakyamuni, pintura tibetana: aquesta classe d'imatges esdevenen, segons Jung, un model arquetípic comú a totes les cultures.

Freqüentment es parla de la psicoanàlisi junguiana, però la denominació més correcta per a referir aquesta teoria i la seva metodologia és la Psicologia analítica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia —se li atribueix la frase: Gràcies a déu, sóc Jung; no un junguià—, de fet, va desenvolupar un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament humà. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, va poder apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per tals experiències (i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal) va dedicar la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.

D'acord amb la seva postura, per a captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés el mètode experimental (heretat de les ciències naturals), les troballes proveïdes per les ciències humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continuïtat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient. No obstant això, per a Jung, l'inconscient per se és, per definició, incognoscible. L'inconscient és necessàriament inconscient— ironitzava. D'acord amb això, només podria ser après per mitjà de les seves manifestacions.

Tals manifestacions remeten, segons la seva hipòtesi, a determinats patrons, els quals va anomenar arquetips. Jung va arribar a comparar els arquetips amb el que en etologia es denomina patró de comportament (o pauta de comportament), extrapolant aquest concepte, des del camp dels instints a la complexitat de la conducta humana finalista. ^[6] Els arquetips modelarien la forma que la consciència humana pogués experimentar el món i percebre's; a més, durien implícits la matriu de respostes possibles que és factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en tots els homes, el que li va permetre postular l'existència d'un inconscient col·lectiu.

L'home accediria a aquesta dinàmica inconscient en virtut de l'experiència subjectiva d'aquests símbols, la qual és intervinguda profusament pels somnis, l'art, la religió, els drames psicològics representats en les relacions interpersonals, i els propòsits íntims. Jung sostenia la importància d'aprofundir en el coneixement d'aquest llenguatge simbòlic per a consolidar la preeminència de la consciència individual sobre les potències inconscients. En to poètic, sostenia que aquest procés d'individuació (principium individuationis) només és viable quan s'ha donat resposta a la pregunta: Quin és el mite que tu vius?. ^[7] Considerava, d'altra banda, que aquests aspectes de la vida anímica estan relativament marginats del sistema de creences de la mentalitat moderna occidental.

[edita] Perspectiva

Carl Gustav Jung a l'edat de 35 anys

Des d'un nivell teòric, el començament de la separació de Jung respecte a Freud es va produir quan el primer va extrapolar el concepte de libido més enllà de les qüestions netament sexuals. La noció de libido que utilitzava el psiquiatra suís, al·ludia més aviat a una idea d'energia psíquica en abstracte, l'origen del qual i la destinació del qual no eren exclusivament sexuals. Jung ha estat prolífic a encunyar termes que ja són típics en la psicoanàlisis, i en la psicologia en general, tals com: complex (i més específicament: complex d'Electra), introversió, extraversió, inconscient col·lectiu, arquetip, individuació.

Les seves investigacions sovint entraven en terrenys aparentment allunyats del seu, com l'alquímia (Psicologia i Religió, 1937; Psicologia i Alquímia, 1944); aprofundint en l'estudi de conceptes com l'inconscient col·lectiu, l'arquetip (com fonament per a l'existència de mites universalment repetits), o sí-mateix (ens diferent del «jo», que al·ludeix a la integritat del subjecte i abasta el seu inconscient). Va definir, així mateix, els tipus bàsics d'introvertit i extravertit. L'heterodòxia d'aquest autor li ha valgut judicis contraposats, que abasten des de la indiferència a l'admiració.

Com ja s'ha dit, un concepte clau en la seva obra és el de l'inconscient col·lectiu, al que Jung considerava constituït per arquetips. Exemples d'aquests arquetips són la màscara, l'ombra, la bèstia, la bruixota, l'heroi, l'ànim i l'anima. També identificava com arquetípics certes imatges en concret, com les representacions del mandala. Per a elaborar el seu concepte d'arquetip, Jung es va inspirar en la reiteració de motius o temes en diverses mitologies de les més remotes cultures: va creure haver trobat temes comuns inconscients, que la humanitat va reiterar amb poques variants, segons les circumstàncies.

[edita] Influència

S'ha criticat a Jung per la seva presumpta adhesió a un neolamarckisme. Moltes vegades se li ha atribuït la noció que els arquetips han estat caràcters adquirits, que després han pogut heretar-se, en la línia de tesi com les de Michurin i Lysenko. No obstant això, el propi Jung va emfatitzar que tals interpretacions dels seus postulats eren incorrectes.

Els conceptes potser més reconeguts de la psicologia junguiana són els d'introversió i extraversió, manats de la seva teoria dels Tipus Psicològics. La mateixa va tenir bastant acceptació, consolidant les bases per al desenvolupament ulterior de proves psicomètriques, mitjançant les quals es procura valorar, en termes quantitatius, les característiques psicològiques dels individus. Les més importants són el MBTI (acrònim anglès de Myers-Briggs Type Indicator —«Inventari tipològic de Myers-Briggs») i Socionics; a més de la bateria de test de David Keirsey. ^[8] A la dreta, es mostren resultats sorgits de correlacionar els tipus psicològics i cinc grans trets de la personalitat, avaluats en proves estàndard. ^[9]

Sobre els mandala (com sobre d'altres simbolitzacions que es poden trobar a l'alquímia, al gnosticisme, al ioga, a l'esoterisme i a la mitologia), Jung els considerava representacions d'origen inconscient per a un procés d'individuació, és a dir, perquè cada ésser humà ompli el seu sí-mateix (en alemany: Selbst). En aquest terreny, sobresurten els seus treballs en coordinació amb altres figures de renom, com els realitzats amb el sinòleg Richard Wilhelm en el llibre xinès de ioga taoista (o ðaoísta) El Secret de la Flor d'Or; o amb Károly Kerényi, en Assajos sobre la Ciència de la Mitologia; i fins i tot l'intercanvi d'idees en la seva correspondència amb el filòsof budista zen japonès, D. T. Suzuki. La influència de Jung es va fer extensiva a importants referents en diversos camps de la cultura, des del pintor Wifredo Lam al filòsof Gaston Bachelard, incloent a l'escriptor Hermann Hesse (la mateixa és patent, per exemple, en l'obra Demian d'aquest últim), al filòleg Ernst Robert Curtius, al psicòleg conductista Hans Eysenck, i a l'assagista Joseph Campbell, famós pels seus estudis sobre mitologia i història de les religions. Així mateix, va ser inspirador i participant en els col·loquis del Cercle d'Eranos.

Jung va intentar donar base científica a diversos dels seus postulats, encara que en molts casos no va trobar els mitjans per a assolir-ho. Tal és el que intentava quan va plantejar el principi de sincronicitat (principi pel qual alguns pretenen explicar la suposada eficàcia dels sortilegis). Contrariant el que molts suposen, en la mateixa obra que va presentar aquesta hipòtesi (La Interpretació de la Naturalesa i la Psique: treball conjunt amb el físic Wolfgang Ernst Pauli), Jung descartava de ple la solvència metodològica de disciplines com l'astrologia. Gran part dels moviments que en l'actualitat es denominen junguians (particularment aquells que han assimilat les creences New Age), defensen arguments que estarien en oberta contradicció amb les idees originals de l'autor.

A més de les seves importants aportacions a la psicologia, la influència de Jung s'ha estès a altres camps en ocasions més inesperades. Un exemple és la seva indirecta col·laboració en la gènesi de la coneguda agrupació d'Alcohòlics Anònims. Un pacient seu, Rowland H., patia alcoholisme crònic, i quan tots els altres mètodes van fallar, Jung li va comunicar que la seva recuperació era pràcticament impossible tret que ho enfoqués des d'un punt de vista centrat en l'espiritualitat i l'experiència mística. Rowland va seguir aquest consell i va redescobrir el cristianisme evangèlic, difonent després de la seva recuperació aquestes idees entre persones afligides d'alcoholisme, entre elles el que seria el futur cofundador d'Alcohòlics Anònims, Bill Wilson.

[edita] Crítica a les seves tesis

• Les idees de Jung van ser criticades per Freud i per la seva escola de psicoanàlisi. La critica es dirigeix sobretot contra el concepte de l'inconscient de Jung, que a la psicologia analítica de Jung es tracta àmpliament de terme. Així que, la majoria de psicoanalistes qüestionaven que determinades facilitats podien ser trobades en el sentit de l'aprenentatge de l'arquetip. La psicoanàlisi veu els continguts de l'inconscient determinats tan sols a través del desenvolupament personal de l'individu. Encara que les dues escoles de la psicologia profunda són bastant iguals en molts aspectes, hi ha hagut i encara hi ha desacord en molts aspectes. Els dos corrents de la psicologia profunda ara es van tornant apropar poc a poc un altre cop.^[10] Mentre que l'obra de Freud va tenir una gran influència en les humanitats, les idees de Jung només influïren parcialment i sense prendre's com un sistema. Així per exemple, els seus conceptes d'Ànim i Anima han estat qüestionats en els debats feministes.

• La crítica a la psicologia profunda es centra sobretot en la línia d'altres paradigmes psicològics. Es critica que les teories i models de la psicologia profunda es troben a través de mètodes «no científics». Altres paradigmes psicològics es basen, per exemple, en la psicologia de la consciència i la conducta. Això significa que les pressuposicions fonamentals d'aquest paradigma són empíriques en alguns mètodes especials, punts de vista i resultats; estadísticament verificables, així com experimentalment reproduïbles i per tant comprensibles.

Avui es pot demostrar un concepte similar al de l'inconscient de la psicologia profunda mitjançant mètodes d'investigació en la recerca del cervell. També molts psicòlegs especialistes en la consciència (cognitivismes) accepten que hi ha un inconscient. Tanmateix, posen en dubte algunes conclusions concretes de la psicologia profunda referents al contingut i l'estructura de l'inconscient com l'aprenentatge de l'arquetip. La idea de la sincronicitat que Jung desenvolupà conjuntament amb el famós físic Wolfgang Pauli es considera avui refutada des d'un punt de vista científic. Jung va aplicar la idea, encara que va reconèixer que científicament la sincronicitat encara no estava prou corroborada.

[edita] Obra Completa

[edita] Bibliografia

• Alnaes, Karsten (2004). La verdadera historia de Sabina Spielrein. ISBN 8478448209. 
• Eliade, Mircea (1996). Herreros y alquimistas. 
• Fierz-David, Linda (2007). La villa de los Misterios de Pompeya. ISBN 8493531316. 
• Franz, Marie-Louise von (2006). El puer aeternus. ISBN 9788472456198. 
• Freud, Sigmund (2005). Autobiografía: Historia Del Movimiento Psicoanalitico. ISBN 8420639265. 
• Hillman, James (1999). Re-imaginar la Psicología. ISBN 8478444238. 
• Jaffé, Aniela (ed.) (1964/2005 [7ª edición]). Recuerdos, sueños y pensamientos. ISBN 8432208299. 
• Jung, Carl Gustav (2008). Tipos Psicológicos. ISBN 9788435027205.. 
• — (2005 [2ª edición 2006]). Sobre el amor. ISBN 8481647748. 
• — (2004). Lo Inconsciente. ISBN 9500300095. 
• — (2003). Realidad del Alma: Aplicación y progreso de la nueva psicología. ISBN 9500378183. 
• — (1995). El hombre y sus símbolos. ISBN 8449301610. 
• —, y Wilhelm, R. (1955/2003 [7ª edición]). El secreto de la flor de oro. ISBN 8475090664. 
• Jung, Emma & Franz, Marie-Louise von (2005). La leyenda del Grial: desde una perspectiva psicológica. ISBN 9788472454248. 
• Kerr, John (1993). A Most Dangerous Method: The Story of Jung, Freud, and Sabina Spielrein. ISBN 0679404120. 
• Meier, Carl A. (1996). Wolfgang Pauli y Carl G. Jung. Un intercambio epistolar 1932-1958. ISBN 8420628468. 
• Ortiz-Osés, Andrés (1988). C.G. Jung. Arquetipos y sentido. ISBN 847485086X. 
• Vander Post, L. (1978). Jung y la historia de nuestro tiempo. 
• Wehr, Gerhard (1991). Carl Gustav Jung. Su vida, su obra, su influencia. ISBN 8475097219. 
• Wilhelm, R.. Prólogo de Jung, C.G. (1960/2006 [31ªedición]). I Ching. El Libro de las Mutaciones. ISBN 8435019020. 
• Young-Eisendrath, Polly, y Dawson, Terence (1999/2003). Introducción a Jung. ISBN 8483230488. 

Notes

1. ↑ Jung, Carl G. (1910). «The Association Method». American Journal of Psychology, 31, 219-69. Disponible en línia(anglès)
2. ↑ Freud, Sigmund. Carta a Jung (16 d'abril de 1909): Correspondència S. Freud, C. G. Jung. Madrid: Ed. Taurus, 1978.
3. ↑ Freud, Sigmund. Carta a Jung (3 de gener de 1913). Manuscript Division, Library of Congress. Disponible en línea (anglès).
4. ↑ Per a aprofundir en el tema i com exemple dels punts de vista oposats, pot consultar-se l'article Els intel·lectuals i el poder , Disponible en linea. (castellà)
5. ↑ Records, somnis, i pensaments (ja citat), pàgina 408.
6. ↑ Jung, Carl Gustav. Símbolos de transformación (edició revisada i augmentada de Transformaciones y símbolos de la líbido). Buenos Aires: Paidós, 1993, pàgina 171. ISBN 84-7509-138-5
7. ↑ Jung, Carl Gustav. Símbolos de transformación (ja citada), pàgina 17.
8. ↑ L'MBTI fou desenvolupat per Katharine Briggs i Isabel Briggs Myers (mare i filla, respectivament). La primera va iniciar el treball el 1923, quan va establir contacte amb la versió recent traduïda al anglès dels Tipus Psicològics de Jung. Aquesta teoria s'ha tornat molt popular des dels anys 80. D'acord amb el Consulting Psychologists Press, editor de l'instrument, més de 2 milions de persones van fer la prova, tant sols als EUA, durant l'any 1999.
9. ↑ Conn, Steven R: Sixteen Pf Fifth Edition Technical Manual. Institute for Personality & Ability Testing, 1994. ISBN 0918296226

   Abreviatures

   E = Extravertit I = Introvertit

   S = Sensorial N = Intuïtiu

   T = Racional F = Emocional

   J = Qualificador P = Perceptiu

10. ↑ A. Samuels, Jung und seine Nachfolger Klett Kotta, Stuttgart 1989
11. ↑ Gran Part de l'obra de Jung va ser escrita en Alemany i en tot cas, alguna obra en anglès.
12. ↑ Malauradament, no hi ha cap obra de les tesis de Jung en català.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Gustav Jung

A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Carl Gustav Jung

• Institut Carl Gustav Jung de Barcelona (ICGJ) (català)
• Fundació Carl Gustav Jung d'Espanya (castellà)
• Societat Espanyola de Psicologia Analítica (SEPA) (castellà)
• Web de Jung (castellà)
• Odisea del Alma Psicologia Junguiana. (castellà)
• Psicologia Analítica i Alquímia Per José Rodríguez Guerrero. (castellà)
• Teories de la personalitat Carl Jung. (castellà)
• Nazisme i psicoanàlisis Per Doris Hajer. (castellà)
• Jung a Portalpsicologia.org (castellà)
• Enciclopèdia de Mitologia Gruega i Romana (i Antiguitat Clàssica) (castellà)
• ArsGravis: Confluència entre l'art i els símbols de les diferents cultures i èpoques (castellà)
• Institut C.G.Jung a Zuric, Suïssa (castellà)
• International Association for Analytical Psychology (IAAP) Asociació Internacional de Psicologia Analítica. (anglès)
• International Association for Jungian Studies (IAJS) Associació Internacional d'Estudis Junguians. (anglès)
• CGJungpage.org Referència internacional sobre C.G.Jung. (anglès)
• CGJung.com C.G.Jung, Psicologia Analítica, i Cultura.
• Blog sobre Jung(francès)
• Institut C.G.Jung de Los Angeles (anglès)
• The Proceedings of the Friesian School, Fourth Series Carl Gustav Jung. (anglès)
• Philosophical society.com Extracte del article Stages of life (Etapes de la Vida), de Carl Jung. (anglès)
• Jung, Carl G. (1921/1923). General description of the types. Capítol 10 de Tipus psicològics. H.G. Bayes (trad.); obra original publicada en 1921. (anglès)
• Sobre els Tipus Psicològics Junguians (anglès)
• Philemon Foundation Projecte d'actualització de les Obres Completes de C.G.Jung incluint material disponible no editat en les ediciones estàndard: 30 volums addicionals als 20 ja existents en un termini estimat de 30 anys. (anglès)