Acrònim

De Viquipèdia

Un acrònim (del grec άκρος, punt més alt, i όνομα, nom) és una abreviació formada per lletres o segments d'altres paraules, per exemple TERMCAT, píxel, etc.

Les sigles (que es formen ajuntant les inicials de les paraules), tant si es llegeixen com un mot ordinari com si no, són acrònims. Per exemple OTAN, UNESCO, etc.

Els acrònims poden escriure's en majúscules o minúscules, però sempre sense punts ni barres entre els seus components.

És freqüent que els acrònims acabin perdent la seva condició i esdevinguin paraules d'ús corrent, habitualment substantius. És el cas, per exemple, de làser, radar, mòdem o informàtica. Només se'n coneix un exemple en anglès al segle XIX: la paraula colinderies o colinda, acrònim de la Colonial and Indian Exposition celebrada a Londres el 1886 i que s'emprà durant poc temps des d'aquell any.

No són acrònims sinó símbols els codis de noms d'aeroports de la IATA i ICAO, perquè representen els noms d'una paraula mitjançant la lletra inicial de cada síl·labes (ALC, Alacant), la inicial d'una part de les síl·labes (VLC, València-Manises; BCN, Barcelona-El Prat); i els noms de més d'una paraula amb algunes de les lletres, sense cap criteri fix i fins i tot afegint-hi alguna lletra que no es troba al nom (PMI, Palma; PGF, Perpinyà).

[edita] Acrònims i etimologia popular

No és rar sentir usar els acrònims com a origen, etimologia popular, d'una paraula. Aquestes etimologies no tenen cap base científica però són corrents en la cultura popular i la difusió sol tenir una funció humorística. En català, el nom de la revista infantil TBO s'interpretà a Mallorca com "Tomeu Barceló Obrador".

[edita] Tabú i acronímia

Hi ha casos d'ocultació d'una expressió tabú mitjançant l'acronímia: NPI ("ni puta idea"), pronunciant els noms de les letres; cagondena (dena < déu nat). En anglès, les paraules tabú solen tenir una etimologia popular: fuck es fa venir de "for unlawful carnal knowdlege". L'empresa fabricant de roba French Connection al principi emprà FCUK per referir-se a si mateixa, s'entenia que amb el valor de "French Connection United Kingdom." Aleshores dissenyà samarretes i campanyes publicitàries que jugaven amb la semblança de l'acrònim amb el mot tabú "fuck". D'altres empreses han fet el mateix amb FUCT o FUKT ("fucked").

[edita] Acronímia i disseny

S'ha fet famós l'acrònim NYC (New York City).

[edita] Història

L'expansió de l'ús dels acrònims, sigles i contraccions és un fenomen relativament modern, que es féu cada cop més palès a partir de la segona meitat del segle XX. Els acrònims es difongueren primer com a abreviatura dels noms d'institucions (per exemple els departaments del govern dels Estats Units creats per Franklin D. Roosvelt durant la New Deal). A mesura que augmentaren els avenços científics i tecnològics i es féu més i més complexa la terminologia, l'abreviació dels termes esdevingué cada cop més útil.

Els primers cristians de Roma empraven la figura d'un peix com a símbol de Jesús com a representació de l'acrònim grec ΙΧΘΥΣ (ichthys, peix), en substitució de Ιησους Χριστος Θεου Υιος Σωτηρ (Iesous CHristos THeou (h) Uios Soter: Jesus Crist, Fill de Déu, Salvador). Se'n troben mostres d'ús als segles II i III conservades a les catacombes de Roma.

Durant segles l'Església ha emprat la inscripció INRI dalt de la creu, amb el valor del llatí Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum ("Jesús el Natzarè, Rei dels Jueus"). Procedeix de la narració de la crucifixió de Jesús dels quatre evangelistes, segons la qual el text també es posà en grec i hebreu. Algunes esglésies ortodoxes empren les sigles INBI del text grec de la inscripció a la creu, Ἰησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ Bασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων. Alguns han canviat el text per ὁ Bασιλεὺς τοῦ κόσμου (El Rei del Món). En hebreu la frase és ישוע הנצרת מלך היהודים (Yeshu'a HaNatserat Melech HaYehudim/ AFI: [\jeʃu'ə\ \hɑ\ \nɑʦeratʰ\ \meleχ\ \hɑ\ \jehuðiːm]), però pot ser que el títol estigués escrit en arameu, i no en hebreu.

Les sigles també s'empraren a Roma des d'abans de l'era cristiana. Per exemple, el nom oficial de l'Imperi Romà, i primer de la República, s'abreujava en SPQR (Senatus Populusque Romanus, El Senat i el Poble de Roma).

L'etimologia del mateix mot alfabet ve de llatí tardà alphabetum, que al seu torn procedeix del grec antic alphabetos, de alfa i beta, les dues primeres lletres de l'alfabet grec. Correspon als mots populars abecedari (acrònim dels noms de les tres primeres lletres de l'alfabet llatí: A, B, C) i beceroles (contracció de abeceroles, derivat de abecedari).