Eduard von Hartmann
De Viquip??dia
Karl Robert Eduard von Hartmann (23 de febrer de 1843 ??? 5 de juny de 1906), va ser un fil??sof alemany.
Va n??ixer a Berl??n, i va ser educat dirigit cap a una carrera militar. Va entrar en el cos d'artilleria com a oficial l'any 1860, per?? va ser obligat a deixar-ho a causa d'un problema en el seu genoll. Despr??s d'alguns dubtes entre dedicar-se a la m??sica o a la filosofia es va decidir per aquesta ??ltima, i el 1887 va obtenir el t??tol de doctor en filosofia de la Universitat de Rostock. Despr??s d'aix??, va tornar A Berl??n, i acabaria morint a Grosslichterfelde.
Va aconseguir reputaci?? com a fil??sof despr??s del seu primer llibre, La filosofia de l'inconscient (1869). L'??xit va ser sobretot a causa de l'originalitat del seu t??tol, la diversitat del seu contingut (von Hartman intentava obtenir resultats especulatius mitjan??ant els m??todes de les ci??ncies inductives, i emprant moltes il??lustracions), l'eleg??ncia del seu pessimisme i el vigor i lucidesa del seu estil. La concepci?? de l'inconscient, que von Hartmann descriu com el principi metaf??sic ??ltim, no ??s tan paradoxal com sembla, doncs simplemtent era un nom misteri??s que donava a l'Absolut emprat pels metaf??sics alemanys.
[edita] Teoria
L'inconscient apareix com a una combinaci?? de la metaf??sica de Hegel i la de Schopenhauer. Segons von Hartmann l'inconscient ??s alhora desig i ra?? i la base omnipresent de tota exist??ncia. von Hartman combina d'aquesta forma el panteisme amb el panlogisme de manera similar al realitzat per Schelling a la seva filosofia positiva. No obstant aix?? el desig i no la ra?? ??s l'aspecte principal del subconscient, el car??cter malenconi??s del qual est?? determinat per la primacia del desig i la servitud de la ra??. Segons ell el desig ??s potencial i la ra?? latent, i el desig est?? buit de ra?? quan passa de la potencialitat al desig real, que ??s mis??ria absoluta, i, per a guarir-la, el subconscient evoca la seva ra?? i amb la seva ajuda crea el millor dels mons possibles, que cont?? la primesa de la seva redempci?? de l'exist??ncia real per l'emancipaci?? de la ra?? de la seva subjugaci?? al desig en la ra?? conscient del pessimisme il??luminat. Quan la major part del desig est?? tan il??luminat per la ra?? com per a percebre la inevitable mis??ria de l'exist??ncia, es far?? un esfor?? col??lectiu per desitjar la no exist??ncia, i el m??n desitjar?? recaure en el no-res, i l'inconscient en la inactivitat.
Von Hartmann ??s un pessimista. Segons els seus escrits la felicitat individual ??s inassequible o b?? aqu?? i ara o b?? en el futur, per?? no perd l'esperan??a d'alliberar l'inconscient del seu sofriment. Difereix de Schopenhauer en fer la salvaci?? a trav??s de la negaci?? de la voluntat de viure depenent en un esfor?? social col??lectiu i no en l'escepticisme individual. La concepci?? d'una redempci?? de l'inconscient tamb?? proporciona la base ??ltima de l'??tica de von Hartmann. Hem d'afirmar provisionalment la vida, i dedicar-nos a l'evoluci?? social en lloc de buscar una felicitat impossible. Fent aix?? trobarem que la moral torna a la vida menys infeli?? del que podria haver estat d'altra forma. El su??cidi i altres formes d'egoisme s??n reprovables. Epistemol??gicament von Hartmann ??s un realista transcendental que defensa els seus punts de vista i critica les teories dels seus rivals amb agudesa. El seu realisme li permet mantenir la realitat del temps, i d'aquesta forma el proc??s de la redempci?? mundial.
L'obra de von Hartmann ??s molt extensa, i pot classificar-se en:
- Sistem??tica, incloent els grans problemes:
- Die Erkenninistheorie; Kategorienlehre; Das sittliche Bewusstsein; Die Philosophie des Sch??nen; Die Religion des Geistes; Die Philosophie des Unbewussten (3 vols., que inclouen su, originalment an??nima, autocr??tica Das Unbewusste vom Standpunkte der Physiologie und Descendenztheorie, i la seva refutaci??)
- System der Philosophie im Grundriss, L
- Grundriss der Erkenntnislehre
- Hist??rica y cr??tica:
- Das religi??se Bewusstsein der Menschheit
- Geschichte der Metaphysik (2 vols.)
- Kants Erkenntnistheorie
- Kritische Grundlegung des transcendentalen Realismus
- Uber die dialektische Methode
- Estudis de Schelling, Lotze, von Kirchmann
- Zur Geschichte des Pessimismus
- Neukantianismus, Schopenhauerismus, Hegelianismus
- Geschichte der deutschen ??sthetik und Kant
- Die Krisis des Christentums in der modernen Theologie
- Philosophische Fragen der Gegenwart
- Ethische Studien
- Moderne Psychologie
- Das Christentum des neuen Testaments
- Die Weltanschauung der modernen Physik
- Popular:
- Soziale Kernfragen
- Moderne Probleme
- Tagesfragen
- Zwei Jahrzehnte deutscher Politik
- Das Judentum in Gegenwart und Zukunft
- Die Selbstzersetzung des Christentums
- Gesammelte Studien
- Der Spiritismus y Die Geisterhypothese des Spiritismus
- Zur Zeitgeschichle
[edita] Refer??ncies
- Aquest article incorpora text de la Encyclop??dia Britannica de 1911 (domini p??blic).