Desig
De Viquip??dia
El desig ??s l'??nsia de satisfer una necessitat o una petici?? interior per aconseguir alguna cosa. Es relaciona amb l'anhel (un fort desig) i l'esperan??a del seu compliment. El desig ha estat estudiat com a part de la voluntat humana, com a pulsi?? del jo i com a motor de l'acci??, tant en la realitat com en la ficci??. El desig s'acaba amb la satisfacci?? o consecuci?? d'all?? que es pretenia.
Taula de continguts |
[edita] El desig sexual
Un dels desitjos m??s estudiats ??s el desig sexual, libido o atracci??. En sentit negatiu s'anomena lux??ria i es considera un desig immoderat, que aparta de les bones accions. Segons Freud, ??s una de les pulsions b??siques de l'individu, oposada a la pulsi?? de mort o viol??ncia.
El desig sexual es troba com a instint en les diferents esp??cies animals. En algunes est?? limitada en el temps a l'??poca on les femelles s??n f??rtils (zel), mentre que en els humans sorgeix per l'erotisme, l'activaci?? de determinades hormones i ??s vist sovint com a part de l'amor.
[edita] Desig, moral i felicitat
La filosofia ha estudiat la relaci?? entre desig i moral, ja que a vegades desitjar coses no acceptades va contra l'??tica per?? en canvi en altres ocasions satisfer el desig condueix a la felicitat. Plat?? condemnava el desig lligat al plaer corporal, que s'havia de reprimir en favor del b?? com??. L'??nic desig moralment v??lid era l'??nsia de coneixement. Aquesta visi?? es traspass?? a moltes religions, que associaven els plaers intel??lectuals i espirituals a la Salvaci?? i els altres desitjos al pecat. Els desitjos, doncs, permetien una satisfacci?? o felicitat immediata per?? a llarg termini podien suposar un mal major, per la condemnaci?? de l'??nima. Kant oposava el desig, nascut de l'egoisme, al deure, aut??ntic motor de la moral, sense que aquest deure fos necess??riament teol??gic. En aquestes concepcions, el desig s'assimila sovint a una temptaci?? que cal evitar o superar amb for??a de voluntat i contenci??.
Epicur alter?? igualment per distingir el desig temporal i el veritable, el que proporciona un plaer estable i d??na sentit a la vida. Va establir una classificaci?? dels desitjos. D'una banda estan els naturals, que sorgeixen de l'home pel sol fet de ser-ho i de l'altra els no naturals. Els naturals es divideixen en necessaris i no necessaris. Aquests darrers busquen el plaer, passar una estona agradable mentre que els altres ajuden a viure, com per exemple les ganes de dormir, de menjar o d'assolir la pau interior. Dins dels deitjos no naturals es troben els artificials, causats per la societat i sovint font de desgr??cies, com l'avar??cia o l'??nsia de poder, i aquells que s??n irrealitzables, com el desig d'immortalitat.
L'esto??cisme i el budisme insten a apartar-se de tots els desitjos, ja que alteren l'esperit i s??n font de patiment: mai no es poden satisfer tots els desitjos i aleshores la persona est?? permanentment agitada i insatisfeta. Els destijos lliguen la persona al m??n f??sic, mortal i imperefecte i l'impedeixen resignar-se al seu dest?? i elevar-se espiritualment.
[edita] Els desitjos a la literatura
A la literatura (i per imitaci?? a altres arts) els desitjos actuen com a motor de la trama i es converteixen en peticions expl??cites a personatges o ??ssers sobrenaturals. Sovint van acompanyats d'un missatge moral, ja que aconseguir els desitjos provoca infelicitat o m??s problemes als protagonistes.
Els desitjos el concedeix un geni, una fada, una bruixa o objectes encantats per la m??gia. Quan el personatge es troba per causalitat amb els donadors o els allibera i fa un favor, aquests donen un nombre de desitjos (entre un i set) que actuaran com a dinamitzadors de la hist??ria. Exemples d'obres on el desig ocupa un lloc preeminent serien Alad?? i la ll??ntia meravellosa o el conte Els tres desitjos dels germans Grimm
[edita] Desitjos a la cultura popular
Hi ha diverses ocasions on es pot demanar un desig, que varien segons la cultura. Les m??s populars s??n
- bufar una pestanya caiguda o determinades flors
- bufar les espelmes al past??s d'aniversari
- veure una estrella fuga??
