S??ren Kierkegaard
De Viquip??dia
S??ren Aabye Kierkegaard (5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), fil??sof dan??s del segle XIX, considerat el primer fil??sof existencialista.
Alguns dels seus llibres van ser publicats inicialment amb els pseud??nims de V??ctor Eremita, Johannes de Silentio, Constant??n Constantius, Johannes Climacus, Vigilius Haufniensis, Nicol??s Notabene, Hilarius Bogbinder, Frater Taciturnus i J. Anticlimacus.
Filos??ficament, fa de pont entre la filosofia hegeliana i el que va venir a ser l'existencialisme. Va rebutjar rotundament tant la filosofia hegeliana del seu temps com el que ell va anomenar les formalitats buides de l'esgl??sia danesa.
Molt del seu treball t?? a veure amb problemes religiosos tals com la naturalesa de la fe, la instituci?? de l'esgl??sia cristiana, i la ??tica cristiana i teologia. A causa de aix??, el treball de Kierkegaard de vegades es caracteritza com existencialisme cristi??.
Els temes principals de la seva obra giren entorn de l'angoixa. "Qu?? ??s l'??sser hum???", es pregunta i ens pregunta, i immediatament reflexiona i respon: "l'??sser hum?? ??s una s??ntesi del temporal i l'etern, d'all?? finit i de l'infinit, tal trobada de antin??mies en un sol ens (l'??sser hum??) genera en tal ens l'angoixa".
El desig d'immortalitat que sovint t?? l'??sser hum?? contrasta davant la seva finitud. No obstant aix?? "aquesta no ??s la malaltia mortal", ja que l'angoixa, si ??s 'reflexionada' resulta alliberadora en fer notar a l'hum?? la seva situaci??. El greu i mortal -opina- ??s la desesperaci??; la soluci?? ??s -en aix?? es mantenen reflexos del luteranisme- la fe, encara que de cap manera una fe passiva; s'ha de ser un "cavaller de la fe" -ens diu-, i aix?? significa afrontar directament l'exist??ncia, modificar-la positivament encara que "tot estigui perdut".
