[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ametller - Viquipèdia

Ametller

De Viquipèdia

Engranatges
Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Ametller
Ametlles
Ametlles
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Prunoideae
Gènere: Prunus
Subgènere: Amygdalus
Espècie: P. dulcis
Nom binomial
Prunus dulcis
(Mill.) D. A. Webb
Flor d'ametller

L' ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia de la família de les rosàcies. De flors blanques o de color de rosa, i fruit en forma de drupa amb una llavor comestible: el bessó. És el primer arbre en florir, ja al mes de gener cosa que en cas de glaçada compromet la collita. És molt resistent a la secada. Habitualment necessita de la pol·linització creuada amb una altra varietat compatible. L'ametlla (o ametla) pot ser dolça o amarga, segons la varietat, i se n'extreu un oli que es fa servir en el camp de la medicina, cosmètica i confiteria.

Taula de continguts

[edita] Nomenclatura

El Prunus dulcis (Miller)D.A. Webb<br o ametller pertany a la família Rosaceae. Alguns dels sinònims del seu nom científic són Amygdalus dulcis Miller, Prunus amygdalus (L) Batsch o Amygdalus communis L. I en català es conegut com ametller o ametler a les Illes Balears.
El seu nom prové del llatí prunus que significa cirerer silvestre i dulcis (dulcis-e), dolç (pel seu fruit comestible).

[edita] Ecologia

L'ametller és originari de l'Oest d'Àsia i nord-est d’Àfrica, tot i que avui en dia es troba o tota l'àrea mediterrània, prolongada fins a l’Iran, a Amèrica del nord i a l’extrem Orient. Al principat es cultiva bàsicament a la província de Tarragona. És un arbre que s’adapta bé a terrenys lleugers, secs i pedregosos, preferint els calcaris, i viu en zones de clima tebi, amb estius càlids i secs i hiverns suaus amb escasses gelades. Per contra, li costa sobreviure en terres humides i impermeables i en ambients freds. Les glaçades, la gomosi, l’arrugat, la podridura de les arrels en zones humides i l’erugueta de l’ametller dificulten el seu creixement i poden causar-li la mort.

[edita] Descripció

El Prunus amygdalus és un arbre perenne que pot arribar a mesurar fins a 10 m d’alçada i que floreix entre els mesos de gener a l’abril i dóna el seu fruit entre els mesos de setembre a octubre.

[edita] Òrgans vegetatius

L'ametller té una rel axonomorfa amb un eix principal més desenvolupat que els laterals, en sistema radial, poc ramificada, ben aferrada al sòl i de color groc-grisenc quan és jove. La tija és llenyosa i de ramificació simpòdica, és a dir, que del tronc principal en surten diferents branques divergents; és llisa, verda i marró quan és jove i escamosa i gris en l’arbre adult. Les seves fulles són simples, lanceolades, amb una base atenuada, un àpex acuminat i per tant, marcadament punxegut i els seus marges són lleugerament serrats; tenen una textura coriàcia, una nervadura pennada i són de color verd intens.

[edita] Òrgans reproductors

Les flors del Prunus dulcis són hermafrodites i monoiques, ja que tenen androceu i gineceu en la mateixa flor i els dos sexes coincideixen en el mateix individu. La seva inflorescència és racemosa i en forma de raïm, és a dir, les flors pedicel•lades es disposen al llarg d’un eix. Són flors que presenten les peces homòlogues, al mateix nivell de l’eix floral, amb dos plans de simetria i amb el calze i la corol·la ben diferenciats, per tant, són flors cícliques actinomorfes i heteroclamídies. Tenen un periant força desenvolupat que consta del calze i la corol·la. El calze, sinsèpal, està format per cinc sèpals vermellosos soldats entre si; la corol•la, dialipètala, té els cinc pètals lliures iguals entre si, disposats simètricament de manera molt regular, de color blanc o d’un rosa pàl•lid i estan soldats només per la base, és a dir, és de tipus rotàcia. Tota la flor es troba al voltant d'un receptacle còncau i obert anomenat hipant.

L'androceu està format pel conjunt d’òrgans masculins de la flor anomenats estams. Aquests estan formats per un filament i una antera que està constituïda per dues teques. En cada teca podem trobar dos sacs pol•línics on estan els grans de pol•len. En les flors de l’ametller el número d’estams és elevat, entre 15 i 30, disposats en diversos grups i sense estar soldats entre ells: són estams poliadelfs i lliures. Aquests es situen de manera irregular enfront els pètals i els sèpals, i no sobresurten respecte de la corol•la, són estams inclusos. El procés d’obertura de les anteres es fa per una fenedura al llarg de cada teca, procés anomenat dehiscència longitudinal.

El gineceu és l’aparell sexual femení de la flor i està format, en aquest cas, per un únic carpel lliure situat dins l'hipant i recobert d’una vellositat blanquejada. A l’interior d’aquest trobem una cavitat tancada anomenada ovari situada per sobre de la resta de les peces florals. Per tant, direm que la flor de l’ametller és monocarpel•lar i amb l’ovari en posició súper. A més, també és perígina perquè té els sèpals, els pètals i els estams distribuïts al voltant del gineceu. La seva placentació és marginal, és a dir, els primordis seminals s’insereixen als marges.

Un cop produïda la fecundació es va formant el fruit a l'ovari que conté les llavors i contribueix en dispersar-les quan són madures. Són fruits simples, ja que provenen d’un gineceu monocarpel·lar. Si comparem el fruit de l'ametller, que és una drupa ovada i tomentosa (coberta de pèls), amb el d'altres arbres fruiters que són classificats al mateix gènere Prunus (com la prunera, el cirerer, l'albercoquer i el presseguer) podem veure la semblança entre l'ametlla i els pinyols de la pruna, la cirera, l'albercoc i el préssec. La diferència és que el mesocarpi, que en aquestes fruites constitueix la part carnosa, que és la que es menja, en l’ametller és una mena de pell que es va ressecant durant la maduració i s’obre alliberant el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla, que serà la part comestible en aquest cas. L'ametlla té l’endocarp petri que és de color marró vermellós quan la llavor està ben madura i l’obertura del fruit no és d’una forma determinada, és indehiscent. Els pinyols del Prunus dulcis també són molt més petits, proporcionalment, però això en bona part és degut a la selecció artificial per augmentar el volum de la part aprofitable, que ha buscat d'augmentar la mida de les ametlles i reduir la dels pinyols dels altres fruiters. D'aquests fruits, el que més s'assembla al de l’ametller és l'albercoc, que no s'obre sol però que es pot obrir amb molta facilitat per una sutura molt visible i separar-ne el pinyol.

Farmacologia

Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC   

La part utilitzada de l'amtller és l’ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d’hidrats de carboni, un 5,7% d’aigua, un 15,2% de cel•lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. En medicina l’oli d’ametlles s’usa pel tractament de dermatitis, psoriasis, pells seques, cremades superficials i per l’estrenyiment. L’oli de la variant amara és antiespasmòdic a petites dosis, però sempre haurà de ser sota prescripció mèdica degut a la toxicitat de la planta. A més la llet d’ametlles (del Prunnus amygdalus) té una aplicació dietètica pel seu alt contingut en nutrients. Com a remeis populars, potser no tant demostrats, des d’antic s’han utilitzat diferents parts de la planta com a antitussigen, hipotensor i hepatoprotector, entre d’altres. Les seves propietats principals són les d'emol•lient dermatològic, laxant, antiinflamatori, cicatritzant i antiespasmòdic (oli de la variant amara). Hi ha una variant d’aquesta espècie anomenada amara, les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil•ligram per ametlla). La intoxicació es dóna per la ingesta de 25-30 ametlles amargues i produeix nàusees, vòmits, hipotèrmia, asfixia, etc. En els casos més greus pot arribar a produir la mort, sobretot en la població infantil.

[edita] Observacions

[edita] Característiques i utilitats

L'ametller és un arbre amb una escassa exigència d'aigua i unes arrels que s'adapten perfectament als sòls poc profunds de les muntanyes mediterrànies. El consum d'ametlles aporta al nostre organisme diversos minerals: calci, ferro i fòsfor i, certament, tenen més calci que la llet, més ferro que la carn i més fòsfor que l'ou. També contenen vitamines del grup B (B1 i B2). I, així mateix, són riques en un oli que té propietats balsàmiques per a la pell, i que s'empra en la preparació d'ungüents contra les cremades. D'altra banda, les ametlles són un element bàsic en la rebosteria dels Països Catalans, ja que intervenen en un gran nombre de dolços: torró, massapà, cristines, tortades, carquinyols, pastissets d'ametlla, etc.

[edita] Història

L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. El patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.

De pals d'ametler se'n serví
el patriarca dit Abraham
quan previsor alçava tanques,
encercladores del ramat
i lliuradores del perill
del sanguinari animal
amb justa fama de ferotge,
la qual sempre conservarà.
La cèlebre vara d'Aaron,
la d'aquell prodigi d'antany,
era fusta d'un ametler
tronxada per hàbil destral
que, privada de tota saba
nodridora, prest se secà;
després, per obra de l'Altíssim
reverdí, florí i fruit donà.
Del poema Elogi a l'ametler, tercera i cinquena estrofes.

Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego.

Fruit i arbre, gloriós parell,
el llarg viatge americà
feren per iniciativa
d'uns emprenedors franciscans
sense ni remota sospita
que, en el lent decurs dels anys,
Ibèria i Califòrnia
esdevendrien grans rivals.
Del poema Elogi a l'ametler, huitena estrofa.
L’ametlla forma part de “les quatre medicants”, juntament amb les figues, les avellanes i les panses. Se les anomena així perquè les quatre ordres: franciscans, agustins, dominics i carmelites; només acceptaven com a ofrena aquets fruits.

[edita] Varietats

N'hi ha més de 50. De floració primerenca les més conegudes son: Desmai llargueta, Marcona Garrigues i Pou de Felanitx. De florida tardana entre altres: Cristo morto, Texas, Ferragnes, Ferraduel, Pou, Masbovera, Glorieta i Francolí i de floració tardana i de polen autocompatible: Guara

[edita] Altres usos

L’ametlla té moltes aplicacions en el camp de la cosmètica, com ara cremes, olis essencials, tònics, etc., que en la majoria dels casos s’usen per a nodrir pells seques, pells madures o envellides i per atenuar les taques facials degudes a l’acció del sol i del pas dels anys. També és molt utilitzat l’oli essencial per a estobar els taps de cera, aplicant simplement una gota, i per a tractar les estries sorgides durant l’embaràs, però aquesta aplicació sempre haurà de ser posterior al part per evitar possibles complicacions.

[edita] Bibliografia

  • Direcció General: Ramón Folch i Guillèn. Història natural dels Països Catalans. Volum 6: Plantes superiors. Barcelona : Enciclopedia Catalana, 1984-1992. ISBN 84-85194-52-7
  • Izco, Jesús. Botánica. McGraw-Hill/Interamericana de España, cop 1997. ISBN 84-486-0182-3
  • Moro Serrano, Rafael. Guía de los árboles de España. Barcelona : Omega, cop. 1995. ISBN 84-282-1043-8
  • Elena Maugini. Manuale di Botanica Farmaceutica. Setena edició. Editor: Padova : Piccin, 1994. ISBN 88-299-1162-3
  • Barceló, M.C.; Benedí, C. (coord.) et al. Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: pràctiques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004. (Col. Textos docents 279; Text-guía).
  • Bolós, O. et al. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
  • Banc de dades de plantes medicinal. Disponible a: http://dossiers.ub.edu/docs/7688/index.htm
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ametller
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies