Presseguer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Presseguer en flor
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Prunus persica (L.) Batsch |
||||||||||||||||
El presseguer o bresquiller (Prunus persica (L.) Batsch) és un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Al Pla de Lleida, la majoria de varietats floreixen a primers de Març, i la recol·lecció difereix molt segons les varietats (de Juny a Octubre). El fruit del presseguer, el préssec, conté una única i gran llavor tancada dins una closca dura. Aquesta fruita, de pell envellutada, posseeix una carn groga i blanquinosa, de sabor dolç i delicat aroma. Aquests fruits són de curta durada i no admeten llargs períodes de conservació en cambres frigorífiques.
Taula de continguts |
[edita] Nectarines
La nectarina és una variant del préssec que no té la pell peluda, però que tanmateix pertany a la mateixa espècie. Freqüentment aquesta variant neix del propi presseguer com un brot mutat que se sol empeltar per crear una nova espècia per cultivar. És habitual que els presseguers produeixin de tant en tant alguna nectarina i viceversa. Així com els préssecs, les nectarines poden tenir la carn blanca o groga i adherida al pinyol o solta.
La primera referència registrada de les nectarines es remunta al 1616 a Anglaterra encara que molt probablement ja havien estat cultivades molt anteriorment a l'Àsia Central.
[edita] Cultiu
Els presseguers vegeten en una zona força restringida, ja que necessiten unes condicions de fred que les zones subtropicals no satisfan mentre que alhora, no són gaire resistents; a l'estiu requereixen temperatures altes perquè la collita maduri. Algunes regions productores de préssecs més importants són: Califòrnia, Colorado, Geòrgia dins els Estats Units d'Amèrica i regions limítrofes del Canadà, els països de la conca mediterrània i algunes zones de la Xina.
La majoria dels presseguers que es venen als vivers són varietats cultivades, provinents d'un empelt. Són propensos a una malaltia anomenada enrotllament de la fulla, causada per un fong (Taphrina deformans), que normalment no afecta directament a la fruita encara que redueix la collita, ja que provoca una defoliació parcial de l'arbre. La fruita és molt susceptible a la gomosi, malaltia fúngica causada per la Monilinia fructicola.
[edita] Plantació
L'exposició d'aquesta espècie ha de ser a ple sol i amb bona ventilació. Això permet que l'aire fred circuli durant les nits fredes i mantingui la zona fresca a l'estiu. La millor època per plantar-los és a principis d'hivern, així les arrels tenen temps d'assentar-se per poder alimentar la brotada primaveral.
[edita] Rec
Se'ls hi ha de proporcionar una aportació constant d'aigua, que s'haurà d'incrementar una mica abans de la collita. Els fruïts amb millor sabor s'aconsegueixen quan els arbres són regats durant tota l'estació. El rec per degoteig és el mètode més adequat.
[edita] Fertilitzant
Els presseguers tenen unes altes necessitats de nutrients, requerint més nitrogen que la majoria dels fruiters. Es pot aplicar un adob NPK amb regularitat i una dosi extra de fems a la tardor, després de la recol·lecció.
[edita] Consells per una bona collita
Si es deixen tots els fruits a l'arbre, aquests seran petits i sense dolçor ni sabor. Els fruits s'han d'aclarir quan hagin assolit els 2 cm. de diàmetre, normalment dos mesos després de la floració. És important també aportar recs extres en condicions seques.
