Planta medicinal
De Viquip??dia
|
Una planta medicinal ??s qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus ??rgans, alguna subst??ncia amb activitat farmacol??gica que es pugui utilitzar amb fins terap??utics o que es pugui fer servir com a prototip per obtenir nous f??rmacs per s??ntesi o hemis??ntesi farmac??utica. Es calcula en unes 260.000 les esp??cies de plantes que es coneixen en l'actualitat, de les que el 10% es poden considerar medicinals, ??s a dir, es troben recollides en els tractats m??dics de fitoter??pia, moderns i d'??poques passades, per presentar algun ??s. Evidentment, sobretot a les regions equatorials, la proporci?? d'esp??cies medicinals pot variar sensiblement d'aquest percentatge, ja que ni tan sols es coneix la totalitat de la flora.
Taula de continguts |
[edita] Principis actius i la recol??lecci??
L'estudi dels components de les plantes medicinals se centra en les subst??ncies que exerceixen una acci?? farmacol??gica sobre el ser hum?? o els ??ssers vius en general. Els principis actius de les plantes poden ser subst??ncies simples (com a alcaloides) o b?? barreges complexes (resines, olis essencials, etc.). Els compostos m??s comuns s??n els gl??cids i heter??sids (gl??cid m??s un compost sense cap gl??cid), que poden ser gluc??sids, galact??sids, etc. El primer heter??sid que es va descobrir va ser la salicina (extret de Salix alba). Altres components actius de les plantes s??n alcaloides, l??pids, gomes, muc??lags, principis amargs, tanins, olis essencials, resines, b??lsams, oleoresines, ??cids org??nics, enzims i vitamines.
La recol??lecci?? ha de realitzar-se quan els principis actius de la planta estan madurs. Generalment, s'ha de procedir a l'assecat dels vegetals el m??s r??pid possible, de manera que no fermentin els sucres que contenen, encara que cal tenir en compte que les herbes seques a poc a poc van perdent les seues propietats. Les flors han d'agafar-se acabades d'obrir i assecar-se amb paper net; les fulles han de recol??lectar-se abans i durant la floraci?? i estendre's sobre un paper o reixeta; les plantes senceres han de ser desposse??des de les fulles marcides i les restes de terra; les llavors i fruits no solen necessitar cap tractament; i les escorces i arrels s'han de prendre d'exemplars joves.
[edita] Preparacions comunes amb Plantes medicinals
- Infusi??: calfar aigua i afegir la part de la planta necess??ria en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusi?? una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a fulles, flors i llavors.
- Decocci??: proc??s pel qual la planta es bull en aigua durant un per??ode de temps determinat. S'usa aquest procediment amb les parts m??s dures, com a escor??a, fulles cori??cies, arrels i tiges.
- Reducci??: si la cocci?? es du a terme durant m??s de 20 minuts, es produeix la reducci??. S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels que es necessita, per la seua escassa proporci??, una major concentraci??.
- Maceraci??: consisteix a deixar reposar les plantes en aigua freda durant algunes hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor per?? soluble en aigua.
- Tintura o vins medicinals: ??s la maceraci?? feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen b?? en aigua o s??n de sabor desagradable, emprant-se generalment planta seca. S??n molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran).
- Xarops: s??n dissolucions de sucre en aigua a qu?? despr??s se'ls afegeix la planta.
- Suc: directament es trituren les plantes fresques i despr??s es tamisa el l??quid.
- Olis medicinals: igual que l'alcohol, l'oli ??s un altre dels dissolvents m??s usats. De fet hi ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. S??n els m??s utilitzats per a ??s extern (fregues, massatges o untes).
- Cataplasmes o compreses: es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acci?? de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.
- Bafs: es preparen amb herbes arom??tiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que es despr??n del recipient una vegada retirat aquest del foc, ??s el que ha de ser inhalat.
[edita] Accions farmacol??giques
Els principis actius de les plantes, als que cal atribuir els seus efectes curatius, poden utilitzar-se en el tractament de gran nombre de malalties. A continuaci?? es donen alguns exemples de les propietats medicinals de les plantes, aix?? com d'algunes de les esp??cies vegetals que presenten aquestes propietats:
- Pectorals i antitussives: f??rfara (Tussilago f??rfara), rosella (Papaver rhoeas) i malva.
- T??niques i digestives: la s??lvia, l'orenga, el poliol, la mariallu??sa, la genciana, l'ang??lica o el donzell.
- Laxants: el gr??vol, el garrofer, la cuscuta o el polipodi.
- Di??r??tiques: l'api, el julivert, la llimera o la cua de cavall (Equisetum arvense).
- Abortives: corona del rei, savina, teix (Taxus baccata) o safr??.
- Hipn??tiques: ar?? blanc, til??ler, valeriana, ll??pol o taronger.
- Estimulants: el te, el caf??, el cacau, el guaran??
- Antireum??tiques: neret, herba talpera, esp??gol o jueva.
- Verm??fugues: ontina, tim??, noguer o tanarida.
- Vulner??ries: hip??ric (Hipericum perforatum), vulner??ria o vern.
- Carminatives: camamilla, menta ,poliol
