Teix

De Viquip??dia

Teix
Estat de conservaci??
Risc m??nim
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Pinophyta Classe: Pinopsida Ordre: Pinales Fam??lia: Taxaceae G??nere: Taxus Esp??cie: T. baccata
Nom binomial
Taxus baccata L.

El teix (Taxus baccata) ??s un arbre origin??ri d'Europa occidental, central i meridional i del nordoest d'??frica, el nord d'Iran i el sudest asi??tic.

??s una con??fera que pot cr??ixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. T?? un tronc marr?? gruixat que pot arribar als 4 m de di??metre. El seu creixement ??s lent per?? pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.

??s una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estaci??. Cada pinya cont?? una ??nica llavor de 4-7 mm de llarg que s'envolta d'una estructura vermella que li d??na forma de baia anomenada arillus que madura 6-9 mesos despr??s de la polinitzaci??. Els ocells els mengen els fruits i dispersen les llavors.

La fam??lia de les tax??cies es molt antiga, doncs l???esp??cie Palaeotaxus rediviva data del Tri??sic, es a dir, de fa m??s de 160 milions d???anys. El g??nere Taxus comen??a a trobar-se en el Jur??ssic. El nostre teix, no apareix fins al Quaternari i en l???actualitat, apart del tipus descrit per Linn??, s???ha diversificat en set subesp??cies m??s.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Ecologia 3 Descripci?? 4 Usos i tradicions 5 Enlla??os externs

[edita] Etimologia

El nom gen??ric Taxus, ??s rom??, ja utilitzat per Virgili i Plini, derivat sembla del grec ???taxis??? que vol dir fila, per la disposici?? de les seves fulles o de ???toxicos??? ver??.

El nom espec??fic baccata prov?? del llat?? ???bacca???, baia, amb refer??ncia al tipus de fruit.

[edita] Ecologia

El teix ??s una gimnosperma de la fam??lia de les tax??cies (subdivisi?? Coniferophytina, clase Pinopsida); fam??lia que compren al voltant de 20 esp??cies, totes elles a l??hemisferi boreal, menys una a l??illa de Nova Caled??nia. L'??rea natural del teix considerada en sentit estricte, compr??n Europa, Centre, Nord i Oest d'??sia, Marroc, Alg??ria, A??ores i Madeira, trobant-se gaireb?? sempre a??llat i esc??s. A Espanya es troba a casi totes les serralades i a les Balears, formant parcel??la a la Serra de Mariola. La Serra Tejada en la Penib??tica, deu els seu nom a antigues parcel??les d??aquesta esp??cie.

Al Principat, viu des de l'estatge mont?? fins al subalp??, a les torrenteres i als cingles ombr??vols, altituds del ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Card??, Rasquera o dels Ports, s??n prou abundants, amb exemplars ??nics a Catalunya i incl??s a tot l??Estat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.

El teix viu en qualsevol tipus de s??l, encara que millor en els calcaris, per?? sempre en llocs fresqu??vols, humits i de s??l profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix b?? el fred i requereix un cert grau m??nim d??humitat en l??ambient i en el s??l. ??s freq??ent company d??aurons, gr??vols i d??altres esp??cies d??an??logues exig??ncies.

[edita] Descripci??

Arbre perennifoli, d??al??ada mitjana, no sol passar dels 10 m, tot i que pot arribar a at??nyer fins uns 20 m. T?? el tronc gruixut, d??escor??a bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Cap??ada de forma piramidal, d??un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons p??nduls. ??s de creixement molt lent, per?? de una gran vigoria, i se n??han trobat exemplars mil??lenaris. Les seves arrels s??n m??s aviat superficials que profundes, per?? est??n molt esteses i allargades.

Fulles linears, d??1 a 3 cm, acabades en punta, d??un verd fosc per l??anvers i m??s p??l??lides pel revers. La base del pec??ol es perllonga en una mena de veta que s??enganxa a la branca.

Es una planta dioica, t?? flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Infloresc??ncies masculines, molt petitones, a les axil??les de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es composa de 6-14 estams claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels que penjen 4-8 sacs pol??l??nics, generalment 5. Flors femenines solitaries, en l??extrem d??un petit eix axilar revestit de br??ctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l????vul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verd??s bru, que es guarneix amb un embolcall carn??s de color roig viu (aril) que actua d??element d??atracci?? dels ocells, encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d??hivern o al comen??ament de la primavera i el fruit madura a final d??estiu o a la tardor del mateix any. La floraci?? del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen tots els anys, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.

[edita] Usos i tradicions

El teix es molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricaci?? de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una subst??ncia anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioter??pia i es t??xica.

Es creu que tenia un significat m??stic i sagrat en cultes pagans precristians i a vegades, hi ha teixos prop de les esgl??sies cristianes.

De fusta dura, compacta, resistent, el??stica, imita molt be al eben; molt estimada per ebenistes, antigament s??utilitzava per fabricar arcs i tamb?? llances, que els romans anomenaven "taxus". Per la resist??ncia a la putrefacci??, alguns faraons l??utilitzaven per construir-ne sarc??fags. S??utilitzava molt en ornamentaci??, donant-li formes capricioses. Es pot plantar a??llat, formant bovades, avingudes. Es un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d??extinci??; ara est?? protegit i n??es evident la recuperaci??.

El teix t?? fama desde l??antiguitat d??emmenagog i n??rcotic. ??s una planta molt verinosa a causa de l??alcaloide taxina, que produeix hipotensi??, depressi?? card??aca i despr??s la mort. Tot l??arbre ??s t??xic, excepte l??aril que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que en alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament b??, encara que les vaques aborten. Pels ??quids ??s mortal i per l??home altament perillosa. Tot i aix?? i el seu aspecte, bonic, per?? a la vegada tenebr??s, ha donat lloc a quantitat de llegendes i hist??ries, m??s o menys certes, per?? sempre interessants.

??ltimament s??ha descobert, que el taxol, que s??extreu de l??escor??a del teix, ??s una subst??ncia amb propietats anticanceroses, efica?? contra el c??ncer d??ovari, pell, mama i colon; amb el greu inconvenient que s??n necessaris molts quilos d??escor??a per obtenir petites quantitats de taxol; obstacle que ser?? aviat superat amb l??obtenci?? de grans quantitats de taxol a trav??s de m??todes de laboratori basats en el cultiu de c??l??lules vegetals procedents del teix, segons estudis realitzats a Center for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canad??).

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Herbari virtual de les Illes Balears
• Instituci?? Catalana d???Hist??ria Natural