Arç blanc
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Segur
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Crataegus monogyna Jacq. |
||||||||||||||||
L'arç blanc (Crataegus monogyna) és un arbret o arbust de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. En català, l'arç blanc es coneix també pels noms d'espinalb o espinal, espí blanc, o simplement espí, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere entre d'altres.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
“Crataegus” prové del grec “kratos” i significa “dur”, probablement referint-se a la seva fusta. “Monogyna”, de “mono” = un i “gynos” = pistil.
[edita] Ecologia
[edita] Distribució mundial
L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal.
[edita] Distribució als Països Catalans
Al Principat és comú a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca.
[edita] Hàbitat
El seu hàbitat és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscs caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.
[edita] Descripció morfològica
Aquest arbust espinós pot arribar a atènyer uns 10 metres d'alt però normalment no passa de 5 metres. Quant als seus òrgans vegetatius, la rel és axonomorfa, com en totes les dicotiledònies amb un eix principal més desenvolupat que els laterals o secundaris. Té les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l'escorça grisenca; als nostres boscos no sol tenir una capçada massa densa. Presenta fulles joves glabres. Les fulles més desenvolupades fan d'1 a 3,5 cm; tenen de 3 a 7 (9) segments aguts i enters o lobato-dentats a l'àpex; normalment són tri o pentalobulades, discolores i pinnatipartides o pinnatífides, ovals i de marge serrat; de color verd fosc brillant a l'anvers i verd clar al revers, per això en diem discolores. El pecíol mesura de 3 a 15 mm de longitud. Té estípules que solen ser lanceolato-subulades.
Les flors són blanques i hermafrodites i apareixen a la primavera formant unes inflorescències racemoses anomenades corimbes, amb una aroma intensa, fan 1 o 1,5 cm de diàmetre, amb 5 sèpals curts i triangulars i 5 pètals orbiculars i crenats. La corol·la és dialipètala amb simetria actinomorfa. L'androceu té de 10 a 20 estams. El gineceu està, tal i com indica el seu nom, monogyna, format per 1 carpel en aquesta espècie, per tant és unicarpel·lar amb l'ovari ínfer o semiínfer.
Els fruits són petits poms de color roig brillant, el·lipsoides, d'un centímetre de llargada. Maduren a finals d'agost, tenen un sol pinyol (la llavor, procedent del seu únic carpel).
[edita] Part utilitzada (droga)
Fulles i flors. En menor mesura el fruit.
[edita] Usos medicinals
[edita] Composició química
Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, espècie amb la que de vegades es confon, contenen quercitrina, la descomposició de la qual dóna quercetina. Acabades d'agafar tenen trimetilamina.
A les fulles i als fruits hi ha lactones i diverses flavones: aquestes substàncies són les responsables, en part, de la seva acció cardíaca.
Específicament conté:
- Flavonoides (1,8-2%). Rutina, hiperòsids, vitexina, orientina, heteròsids de vitexina.
- Tanins catèquics (2,4%). Picnogenols.
- Triterpens (0,6%). Àcids oleanòlic, ursòlic, crataegòlic.
- Esteroides.
- Amines. Tiramina
[edita] Accions farmacològiques
Consta aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany l'ús d'aquesta planta en els següents casos:
- Insuficiència cardíaca
- Insuficiència coronària
- Bradicàrdia.
No és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent.
[edita] Propietats farmacològiques
- Cardiotònica i lleugerament diürètica: es considera que la seva acció regula la tensió arterial i, per tant, es podria emprar en el tractament de la hipertensió arterial i en les arítmies cardíaques.
- Sedant, pot resultar útil per a tractar l'insomni.
- Relaxant muscular i antiespasmòdica: també es podria utilitzar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen símptomes com espasmes i tensió muscular.
[edita] Toxicitat
Durant l'ús de preparats comercials amb arç blanc, un petit nombre de pacients avaluats va mostrar alguns efectes adversos: fatiga, transpiració, nàusees i erupció cutània a les mans, que van desaparèixer un cop suspesa la medicació.
La hipotensió i bradicàrdia que provoca negativament en alguns casos es pot prendre com efecte favorable quan hi ha cardiopaties que donen taquiaritmia i hipertensió arterial.
[edita] Observacions
Segons indica Font i Quer, l'arç blanc és l'espècie més freqüent d'aquest gènere que es troba a la península. Cito d'El Dioscórides Renovado, d'aquest autor: «Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos»
[edita] Enllaços externs
http://www.zonaverde.net/crataegusmonogyna.htm
http://www.botanical-online.com/fotoscraetagusmonogyma.htm
http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/arcblanc.htm
[edita] Referències bibliogràfiques
- Tratado de fitomedicina, ALONSO, Jorge R., Isis Ediciones SRL, 1998, Buenos Aires, Argentina.
- Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, Berdonces i Serra, Tikal Ediciones, Ref. T-910-999 ISBN 84-305-8496-X
- Plantas Medicinales, El Dioscórides Renovado, FONT QUER, Pío, Ediciones Península, S.A., 2000, Barcelona, ISBN: 84-8307-242-4
