Ar?? blanc
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Segur
|
||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Crataegus monogyna Jacq. |
||||||||||||||||
L'ar?? blanc (Crataegus monogyna) ??s un arbret o arbust de la fam??lia de les ros??cies molt com?? en el clima mediterrani. En catal??, l'ar?? blanc es coneix tamb?? pels noms d'espinalb o espinal, esp?? blanc, o simplement esp??, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere entre d'altres.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
???Crataegus??? prov?? del grec ???kratos??? i significa ???dur???, probablement referint-se a la seva fusta. ???Monogyna???, de ???mono??? = un i ???gynos??? = pistil.
[edita] Ecologia
[edita] Distribuci?? mundial
L'ar?? blanc t?? una ??mplia distribuci??, el trobem al centre d'Europa, regi?? mediterr??nia, costa atl??ntica, oest asi??tic, sud d'Escandin??via, Am??rica del Nord, nord d'??frica i Sib??ria. La seva forma vital ??s pluriennal.
[edita] Distribuci?? als Pa??sos Catalans
Al Principat ??s com?? a tot el territori, Pa??sos Catalans, Pa??s Valenci?? i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-seg??rric, territori catalan??dic, sic??ric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segri??), al Pa??s Valenci??, Mallorca i Menorca.
[edita] H??bitat
El seu h??bitat ??s l'estatge mont?? i regi?? mediterr??nia. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscs caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.
[edita] Descripci?? morfol??gica
Aquest arbust espin??s pot arribar a at??nyer uns 10 metres d'alt per?? normalment no passa de 5 metres. Quant als seus ??rgans vegetatius, la rel ??s axonomorfa, com en totes les dicotiled??nies amb un eix principal m??s desenvolupat que els laterals o secundaris. T?? les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l'escor??a grisenca; als nostres boscos no sol tenir una cap??ada massa densa. Presenta fulles joves glabres. Les fulles m??s desenvolupades fan d'1 a 3,5 cm; tenen de 3 a 7 (9) segments aguts i enters o lobato-dentats a l'??pex; normalment s??n tri o pentalobulades, discolores i pinnatipartides o pinnat??fides, ovals i de marge serrat; de color verd fosc brillant a l'anvers i verd clar al revers, per aix?? en diem discolores. El pec??ol mesura de 3 a 15 mm de longitud. T?? est??pules que solen ser lanceolato-subulades.
Les flors s??n blanques i hermafrodites i apareixen a la primavera formant unes infloresc??ncies racemoses anomenades corimbes, amb una aroma intensa, fan 1 o 1,5 cm de di??metre, amb 5 s??pals curts i triangulars i 5 p??tals orbiculars i crenats. La corol??la ??s dialip??tala amb simetria actinomorfa. L'androceu t?? de 10 a 20 estams. El gineceu est??, tal i com indica el seu nom, monogyna, format per 1 carpel en aquesta esp??cie, per tant ??s unicarpel??lar amb l'ovari ??nfer o semi??nfer.
Els fruits s??n petits poms de color roig brillant, el??lipsoides, d'un cent??metre de llargada. Maduren a finals d'agost, tenen un sol pinyol (la llavor, procedent del seu ??nic carpel).
[edita] Part utilitzada (droga)
Fulles i flors. En menor mesura el fruit.
[edita] Usos medicinals
[edita] Composici?? qu??mica
Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, esp??cie amb la que de vegades es confon, contenen quercitrina, la descomposici?? de la qual d??na quercetina. Acabades d'agafar tenen trimetilamina.
A les fulles i als fruits hi ha lactones i diverses flavones: aquestes subst??ncies s??n les responsables, en part, de la seva acci?? card??aca.
Espec??ficament cont??:
- Flavonoides (1,8-2%). Rutina, hiper??sids, vitexina, orientina, heter??sids de vitexina.
- Tanins cat??quics (2,4%). Picnogenols.
- Triterpens (0,6%). ??cids olean??lic, urs??lic, crataeg??lic.
- Esteroides.
- Amines. Tiramina
[edita] Accions farmacol??giques
Consta aprovat per la Comissi?? E del Ministeri de Sanitat alemany l'??s d'aquesta planta en els seg??ents casos:
- Insufici??ncia card??aca
- Insufici??ncia coron??ria
- Bradic??rdia.
No ??s ??til en atacs aguts perqu?? t?? un efecte lent.
[edita] Propietats farmacol??giques
- Cardiot??nica i lleugerament di??r??tica: es considera que la seva acci?? regula la tensi?? arterial i, per tant, es podria emprar en el tractament de la hipertensi?? arterial i en les ar??tmies card??aques.
- Sedant, pot resultar ??til per a tractar l'insomni.
- Relaxant muscular i antiespasm??dica: tamb?? es podria utilitzar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen s??mptomes com espasmes i tensi?? muscular.
[edita] Toxicitat
Durant l'??s de preparats comercials amb ar?? blanc, un petit nombre de pacients avaluats va mostrar alguns efectes adversos: fatiga, transpiraci??, n??usees i erupci?? cut??nia a les mans, que van desapar??ixer un cop suspesa la medicaci??.
La hipotensi?? i bradic??rdia que provoca negativament en alguns casos es pot prendre com efecte favorable quan hi ha cardiopaties que donen taquiaritmia i hipertensi?? arterial.
[edita] Observacions
Segons indica Font i Quer, l'ar?? blanc ??s l'esp??cie m??s freq??ent d'aquest g??nere que es troba a la pen??nsula. Cito d'El Diosc??rides Renovado, d'aquest autor: ??Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas ??pocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehist??ricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos??
[edita] Enlla??os externs
http://www.zonaverde.net/crataegusmonogyna.htm
http://www.botanical-online.com/fotoscraetagusmonogyma.htm
http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/arcblanc.htm
[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques
- Tratado de fitomedicina, ALONSO, Jorge R., Isis Ediciones SRL, 1998, Buenos Aires, Argentina.
- Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, Berdonces i Serra, Tikal Ediciones, Ref. T-910-999 ISBN 84-305-8496-X
- Plantas Medicinales, El Diosc??rides Renovado, FONT QUER, P??o, Ediciones Pen??nsula, S.A., 2000, Barcelona, ISBN: 84-8307-242-4
