Gr??vol
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ilex aquifolium L. |
||||||||||||||
El gr??vol o boix gr??vol (Ilex aquifolium) ??s un arbre o un arbust t??pic de la vegetaci?? atl??ntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterr??nia. Creix en boscos o fileres de bardisses, fins a altituds de 1000 o 2000 metres.
El gr??vol pertany al mateix g??nere que el mate (Ilex paraguariensis) i d'altres Ilex de Nordam??rica. Tot aquest g??nere correspon a la fam??lia de les Aquifoli??cies. T?? tamb?? d'altres noms com coscoll del vesc, arbre de visc, arbre de mal gruit o agrifoli.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme "Ilex" fa refer??ncia al nom llat?? de l'alzina, que li va fixar el bot??nic franc??s Joseph Pitton, ja que les fulles d'ambdues plantes s'assemblen molt. "Aquifolium", que ??s el nom cl??ssic del gr??vol, prov?? d' "acus" que vol dir agulles i "folius" que vol dir fulles, al??ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.
[edita] Ecologia
??s una planta d'ambients ombr??vols que rarament forma masses pures. El seu h??bitat s??n els boscos, en especial fagedes, pinedes de pi roig i rouredes que es trobin a una al??ada m??xima de 1600 metres i tamb?? en tanques amb climes humits; amb un s??l preferentment silici i orientat a l'ombra. Necessita humitat per?? sense entollar. El rec ha de ser de moderat a abundant. Resisteix les gelades, per?? es veu perjudicada per les sequeres estivals.
[edita] Descripci??
Planta dioica que arriba en alguns casos a fer 20 metres d'al??ada per?? molt sovint es troba en forma d'arbust baix. El seu port ??s esvelt, c??nic o piramidal segons la varietat, amb forma d'espiral. Les branques s??n ascendents als arbres joves i amb el temps el gr??vol es torna dens i irregular. Es mant?? verd tot l'any.
Presenta una rel axonomorfa, amb una rel principal que creix en profunditat, de la que parteixen rels laterals o secund??ries que s'estenen horitzontalment o obliquament, fins a envair completament el s??l.
L'escor??a ??s llisa i inicialment d???un color verd??s. A partir del segon i tercer any va prenent un to gris fosc definitiu. Amb el temps, l???escor??a es torna aspra i nuosa. La tija pot presentar ocasionalment berrugues.
T?? les fulles enteres punxants esclerofiles. S??n perennes, alternes, ovals o el??l??ptiques, simples i oblongues. Mesuren de 6 a 8 cm de longitud i de 3 a 4 cm d???amplada. S??n cori??cies i de color verd fosc brillant a la fa?? i al rev??s d???un color m??s clar, mat i p??l??lid. L?????pex t?? una petita i aguda espina i el pec??ol ??s gruixut i aplanat, d???1 cm de longitud. Tenen un nervi ben marcat. Les fulles m??s joves i les de les branques m??s baixes s??n espinoses mentre que les fulles madures i de branques m??s altes (fora de l'abast dels herb??bors) s??n m??s arrodonides. La planta presenta un fullatge persistent.
??s una planta dioica, ??s a dir, hi ha exemplars mascle i exemplars femella. Els femenins s??n els que tenen els fruits. Als exemplars masculins, les flors apareixen en grups axil??lars de color groguenc. En canvi, en les femenines, les flors estan a??llades o en grups de tres i s??n petites i de color blanc o lleugerament rosat.
Les flors s??n actinomorfes, t??trades i es disposen en infloresc??ncies axil??lars cimoses. El calze t?? 4 s??pals de 1 x 1.5 mm, ovalats, pubescents i parcialment fusionats a la base. La corol??la t?? 4 p??tals de 4-5 x 2-3 mm, oblongs-obovats, glabres i una mica soldats a la base. L???ovari ??s s??per, tetralocular, amb un primordi seminal per cavitat. S??n flors petites, de 16-8 mm i procedeixen de capolls de color p??rpura. L???androceu est?? format per tants estams com p??tals que apareixen alternats amb aquests i estan soldats a la base de la corol??la. Les flors surten a finals de la primavera o a principi de l???estiu.
El fruit ??s drupaci, glob??s i de color vermell brillant o groc viu depenent de la variant. T?? de 7 a 8 mm de di??metre (tamany d???un p??sol). ??s carn??s, pisiforme i cont?? al seu interior 4 o 5 llavors negres de 7 a 8 mm que no germinen fins al segon any. Neixen sobre peduncles de 4 a 8 mm de longitud.
Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu, i quan els fruits acaben de madurar a la tardor s??n un aliment important pels animals del bosc. S??n t??xics pel humans.
[edita] Composici?? qu??mica
- tanins (compostos polifen??lics molt astringents i de gust amarg)
- ilicina (principi amarg)
- ilixantina (colorant groc)
- teobromina (alcaloide que t?? les mateixes propietats que la cafe??na)
- pectina
- glucosa
- goma
- rutina
- resina
- ??cids cafeot??nic, ilexic, urs??lic, m??lic i c??tric.
[edita] Accions farmacol??giques
Els tanins tenen la propietat de guarir ferides i mantenir la cura de la pell.. A m??s, tamb?? pot detenir la diarrea, utilitzar-se com a antioxidant, antibacteri??, ant??dot contra els verins i ajuda a disminuir el colesterol, sempre en unes dosis adequades, ja que en grans proporcions pot resultar t??xic. La teobromina t?? propietats estimulants, cardiot??niques i di??r??tiques. En proporcions elevades ??s teratog??nica, ??s a dir, que pot produir malformacions al fetus. Degut als principis actius que contenen, les fulles del boix gr??vol tenen una acci?? di??r??tica, per eliminar el l??quid sobrant de l???organisme; febr??fuga, que mitiga la febre; diafor??tica, que provoca la transpiraci?? o augment de sudoraci??; espasmol??tica, que relaxa la musculatura llisa i aperitiva, que afavoreix la gana. Per aix??, s???usa com a analg??sic, antigot??s, antipir??tic i antitussigen. L???escor??a, en canvi, t?? propietats purgants, per a netejar els intestins. Els fruits tamb?? s??n purgants per??, coneguda la seva toxicitat, s???evita el consum. Les infusions de trossets de l???escor??a tenen un efecte tranquil??litzant. Altres propietats no tan conegudes del gr??vol s??n contra l???estrenyiment i la diarrea, com a laxant vomitiu i per al tractament de les afeccions reum??tiques.
[edita] Usos medicinals
La droga d???aquesta planta ??s principalment la fulla tot i que l???escor??a tamb?? s???utilitza. Est?? indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesia, per?? tamb?? en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis cr??nica o el refredat. A m??s, calma la tos i ??s efica?? contra l???estrenyiment, la diarrea i la inapet??ncia. Tamb?? se n???ha utilitzat, tot i que rarament, en casos d???hist??ria i epil??psia per?? no se???n coneix gaire la seva efic??cia. Degut a les propietats dels tanins, aquest s???extreu i se???n fan medicaments per al tractament de les hemorroides, les ??lceres de la boca, i cosm??tics per eliminar la grassa o els grans de la superf??cie de la pell.
[edita] Altres usos
A m??s de la seva acci?? farmacol??gica, tamb?? s???utilitza per altres fins degut a que la fusta de gr??vol ??s molt resistent i de dif??cil podriment. Tradicionalment s'emprava per a fer tanques o llindars de les finques. La seva tija o escor??a ??s molt dura, pesada i d???un color blanc marfil, ??s molt apreciada en torneria, ebenisteria i marqueteria on freq??entment es tenyia de negre per a substituir el ban??s. De les branques m??s flexibles s???obtenen m??necs per les eines, fustes, peces dels instruments agr??coles i altres objectes ??tils per a usos agraris o com m??necs per als utensilis de cuina. Degut a la resist??ncia de la fusta del gr??vol i que resisteix molt b?? la humitat, s???ha emprat al camp per a construccions que aguanten la podridura. Tamb?? ??s habitual el seu ??s per a fer estaques de tanques o particions de finques. Antigament a partir de l???escor??a interior (corfa) s???obtenia una resina que s???utilitzava per a l???elaboraci?? de ???lliga???, un entrebanc per a atrapar els pardals i amb les branques agrupades en gavelles s???escuraven les xemeneies. A l???Als??cia francesa, les baies del boix gr??vol es destil??len per obtenir aiguardent. El seu altre ??s, juntament amb el galzeran (Ruscus aculeatus), el vesc (Viscum albus) i la molsa ??s com a ornament en les festes nadalenques, degut als seus atractius fruits i a les seves peculiars fulles punxant convertint-se aix?? en un s??mbol. Aquesta tradici?? es deu a que es creia que plantat prop de casa, el gr??vol protegia a aquesta de la mala sort i aportava prosperitat. Com a conseq????ncia d???aix??, en molts pa??sos d???Europa es considera actualment una esp??cie protegida ja que est?? en perill d???extinci??.
[edita] Toxicitat
Les seves baies o fruits s??n molt t??xics i la ingesti?? en proporcions elevades (unes 20 d'elles) pot provocar la mort. Els efectes que pot provocar, pel seu contingut en ilicina, s??n irritacions molt fortes a l'est??mac i intestins. Els seus principis, com la teobromina, poden afectar el sistema nervi??s i el cor. El contingut en resines pot produir obstruccions en l'aparell digestiu. Entre els s??mptomes podem trobar v??mits, incapacitat d???engolir, visi?? borrosa, ar??tmia card??aca, dificultat per respirar, convulsions i, fins i tot, la mort. Per al seu tractament es recomana un rentat d'est??mac, respiraci?? artificial i l'administraci?? de laxants. [1].
[edita] Observacions
Es una esp??cie protegida a Catalunya, els exemplars que s'hi venen han de procedir d'altres zones o de conreu[1].
[edita] Enlla??os externs
Base de dades [ITIS 503154]
Base de dades [GRIN 19666]
[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques
- ??? 1,0 1,1 Les plantes per nadal, a la web de l'ajuntament de Barcelona
Galle, F. C. 1997. Hollies. The genus Ilex. (Hollies)
