Molsa
De Viquip??dia
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 "Muscinae" d'Ernst Haeckel Artforms of Nature, 1904
|
||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||
|
||||||
|
|
||||||
|
||||||
Les molses o m??s tecnicament, bri??fits, s??n plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centimetres, de vegades m??s. Normalment creixen totes apinyades en llocs ombr??vols i humids. No t??nen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen c??psules d'espores amb forma de bec.
Bot??nicament, les molses son bri??fites o plantes no vasculars. Poden ??sser distingides de les hep??tiques (Marchantiophyta) pels seus riz??ides multicel??lulars. Altres difer??ncies no s??n universals per totes les molses i hep??tiques, per?? la pres??ncia de tiges i fulles clarament diferenciades i la manca de fulles segmentades o lobulades caracteritzen les molses entre d'altres.
La divisi?? biol??gica Bryophyta no nom??s inclou molses, tamb?? inclou hep??tiques i les anthocerotophyta. Aquests dos altres grups de bri??fits avui en dia t??nen les seves pr??pies divisions.
A m??s a m??s de la manca de sistema vascular, les c??l??lules de les plantes s??n haploides durant la major part del seu cicle vital. Els espor??fits viuen molt poc i depenen dels gamet??fits. Aix?? ??s en contrast amb el patr?? que segueixen la major part de les "plantes superiors" i els animals. En les plantes vasculars, per exemple, la generaci?? dels haploids ??s representada pel pol??len i l'??vul.
[edita] Cicle vital
La major part de les plantes tenen una doble porci?? de cromosomes a les seves c??l??lules (diploide, per exemple, cada cromosoma existeix amb un parell que cont?? la mateixa informaci?? gen??tica) mentre que les molses (i els altres bri??fits) tenen un ??nic joc de cromosomes (monoploide), per exemple, cada cromosoma existeix en una ??nica c??pia en la c??l??lula). Hi ha per??odes en que el cicle vital de les molses en que tenen un joc aparellat de cromosomes, per?? aix?? nom??s passa durant l'estadi d'espor??fit.
La vida d'una molsa comen??a des d'una espora haploida, la qual germina per produir un protonena, el qual ??s una massa de filaments o taloides. Aquest ??s un estadi transitori en la vida d'una molsa. A mesura que creix el protonema creix el gametofor ??s diferencia en tija i fulles. Els ??rgans sexuals femenins s??n coneguts com "archegonia" (archegonium en singular) i s??n protegits per un grup de fulles modificades conegudes com perichaeta. Les arqueg??nies tenen colls per on l'esperma baixa nedant. Els ??rgans masculins s??n coneguts com "antheridia" i s??n protegits per fulles modificades anomenades "perig??nies".
Les molses poden ??sser tant di??iques com mon??iques. En les molses di??iques, els ??rgans sexuals masculins i femenins neixen tots dos en diferentes plantes gamet??fits. En les mon??iques (tamb?? anomenades "autoiques"), neixen en la mateixa planta. En pres??ncia d'aigua, l'esperma de l'anter??dia neda fins l'arqueg??nia i la fertilitza, comen??ant aleshores la producci?? d'un espor??fit diploide. L'esperma de les molses es biflagelat, tenen dos flagels que ajuden en la propulsi??. Sense aigua, no hi pot haver fertilitzaci??. Despr??s de la fertilitzaci??, l'espor??fit inmadur surt de l'arqueg??nia. Normalment la maduraci?? de l'espor??fit triga mig any. El cos de l'espor??fit constra d'una llarga tija, anomenada seta, i una c??psula anomenada op??rcul. L'op??rcul ??s protegit per una caliptra haploide que ??s el que queda de l'arqueg??nia. La caliptra usualment cau quan la c??psula madura. Dins la c??psula, t?? lloc la meiosi donant lloc a espores haploides. La boca de la c??psula ??s vorejada per una s??rie de dents anomenades peristomes. Tanmateix, no totes les molses en tenen.
En alguns casos, es produeixen unes estructures verdes vegetatives anomenades gemmes a les fulles, les quals es poden trencar i formar noves plantes sense la necessitat del cicle de fertilitzaci??. Aquest ??s un clar exemple de reproducci?? asexual.
