Molsa
De Viquipèdia
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 "Muscinae" d'Ernst Haeckel Artforms of Nature, 1904
|
||||||
| Classificació científica | ||||||
|
||||||
|
|
||||||
|
||||||
Les molses o més tecnicament, briòfits, són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centimetres, de vegades més. Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humids. No ténen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.
Botànicament, les molses son briòfites o plantes no vasculars. Poden ésser distingides de les hepàtiques (Marchantiophyta) pels seus rizòides multicel·lulars. Altres diferències no són universals per totes les molses i hepàtiques, però la presència de tiges i fulles clarament diferenciades i la manca de fulles segmentades o lobulades caracteritzen les molses entre d'altres.
La divisió biològica Bryophyta no només inclou molses, també inclou hepàtiques i les anthocerotophyta. Aquests dos altres grups de briòfits avui en dia ténen les seves pròpies divisions.
A més a més de la manca de sistema vascular, les cèl·lules de les plantes són haploides durant la major part del seu cicle vital. Els esporòfits viuen molt poc i depenen dels gametòfits. Això és en contrast amb el patró que segueixen la major part de les "plantes superiors" i els animals. En les plantes vasculars, per exemple, la generació dels haploids és representada pel pol·len i l'òvul.
[edita] Cicle vital
La major part de les plantes tenen una doble porció de cromosomes a les seves cèl·lules (diploide, per exemple, cada cromosoma existeix amb un parell que conté la mateixa informació genètica) mentre que les molses (i els altres briòfits) tenen un únic joc de cromosomes (monoploide), per exemple, cada cromosoma existeix en una única còpia en la cèl·lula). Hi ha períodes en que el cicle vital de les molses en que tenen un joc aparellat de cromosomes, però això només passa durant l'estadi d'esporòfit.
La vida d'una molsa comença des d'una espora haploida, la qual germina per produir un protonena, el qual és una massa de filaments o taloides. Aquest és un estadi transitori en la vida d'una molsa. A mesura que creix el protonema creix el gametofor és diferencia en tija i fulles. Els òrgans sexuals femenins són coneguts com "archegonia" (archegonium en singular) i són protegits per un grup de fulles modificades conegudes com perichaeta. Les arquegònies tenen colls per on l'esperma baixa nedant. Els òrgans masculins són coneguts com "antheridia" i són protegits per fulles modificades anomenades "perigònies".
Les molses poden ésser tant diòiques com monòiques. En les molses diòiques, els òrgans sexuals masculins i femenins neixen tots dos en diferentes plantes gametòfits. En les monòiques (també anomenades "autoiques"), neixen en la mateixa planta. En presència d'aigua, l'esperma de l'anterídia neda fins l'arquegònia i la fertilitza, començant aleshores la producció d'un esporòfit diploide. L'esperma de les molses es biflagelat, tenen dos flagels que ajuden en la propulsió. Sense aigua, no hi pot haver fertilització. Després de la fertilització, l'esporòfit inmadur surt de l'arquegònia. Normalment la maduració de l'esporòfit triga mig any. El cos de l'esporòfit constra d'una llarga tija, anomenada seta, i una càpsula anomenada opèrcul. L'opèrcul és protegit per una caliptra haploide que és el que queda de l'arquegònia. La caliptra usualment cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la meiosi donant lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades peristomes. Tanmateix, no totes les molses en tenen.
En alguns casos, es produeixen unes estructures verdes vegetatives anomenades gemmes a les fulles, les quals es poden trencar i formar noves plantes sense la necessitat del cicle de fertilització. Aquest és un clar exemple de reproducció asexual.
