Vesc

De Viquip??dia

Vesc
Viscum album parasitant un bedoll
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Santalales Fam??lia: Santalaceae G??nere: Viscum Esp??cie: V. album
Nom binomial
Viscum album L.

El vesc (Viscum album) ??s una planta par??sita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. ??s originaria d'Europa i de l'oest i sud d'??sia, i ha estat introdu??da a Am??rica del Nord (a Calif??rnia el 1900 i a la Col??mbia Brit??nica cap al 1988)^[1].

Taula de continguts 1 Sistem??tica 2 Etimologia 3 Ecologia 4 Descripci?? 5 Usos medicinals 5.1 Composici?? qu??mica 5.2 Accions farmacol??giques 5.3 Toxicitat 6 Tradicions 7 Bibliografia 8 Refer??ncies

[edita] Sistem??tica

Als Pa??sos Catalans en trobem tres subesp??cies^[2]:

• Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge mont?? pluj??s (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
• Viscum album abietis: Parasita l'avet i ??s la menys rara de les tres subesp??cies. Es troba al Pirineu.
• Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del Pa??s Valenci??.

[edita] Etimologia

El nom en llat?? ???viscum??? t?? un origen incert, per?? es creu que ve del indoeuropeu i vol dir ???for??a???. Pel que fa a ???album??? es refereix a blanc, que fa refer??ncia del color del fruit que s??n baies.

[edita] Ecologia

??s una esp??cie que es troba a tot a Europa, excepte, a l'extrem nord. ??s una esp??cie espont??nia de la pen??nsula ib??rica. ??s una planta semipar??sita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, per?? tamb?? sobre algunes varietats de pins.

[edita] Descripci??

??s una planta llenyosa, amb una al??ada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre ??s de color verd, degut als pigments de la clorofil??la. Aquesta planta no t?? arrels, per?? si que t?? uns haustoris que els hi permet xuclar els nutrients necessaris per viure. Respecte la morfologia de la tija, ??s herb??cia, excepte una part que ??s llenyosa. La tija ??s curta per?? les branques s??n abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l'arbre parasitat. La morfologia de les fulles s??n oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l???extrem de les branques dic??tomes. Tenen el pec??ol curt. ??s un arbust dioic amb flors unisexuals amb infloresc??ncia reunides en la formaci?? de branquetes de color groc, per?? no es pot parlar de cap tipus d???infloresc??ncia com a tal. Les flors s??n poc vistoses de color grog??s-verd??s que s???agrupen en posici?? terminal. Les flors masculines presenten 4 p??tals diminuts i 4 estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, s??n molt rudiment??ries, tenen 4 peces rodejant 2 carpels soldats. L'androceu t?? 4 estams i el gineceus est?? format per dos carpels soldats. El fruit ??s una baia de polpa viscosa, blanquinosa i transl??cida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. s???ha de tenir en compte que les baies s??n molt t??xiques i han d???estar receptades nom??s per especialistes.

Antigament, d???aquesta planta s???utilitzaven les fulles i les parts a??ries; per?? actualment aquesta planta no s???utilitza per cap acci?? farmacol??gica, ja que es considera una planta molt t??xica. Actualment s???usen les baies.

[edita] Usos medicinals

Els extractes de vesc administrats per via intravenosa tenen dos activitats importants: actuen sobre el cor i sobre la pressi?? sangu??nia. Pot usar-se en hipertensi??, arterioesclerosis, marejos, mals de caps, vert??gens, angusties, palpitacions...

Es pot usar en homeopatia per prevenir i alleugerir les mol??sties arterioescler??tiques.

[edita] Composici?? qu??mica

• Vicotoxines
• Derivats triterp??nics
• Flavonoides
• Resines i Muc??lags
• ??ltimament s???ha vist que hi ha lectines ( s??n les que tenen activitat antitumoral).

[edita] Accions farmacol??giques

T?? un efecte hipotensor, di??r??tic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiot??nic, vasodilatador (aix?? millora la circulaci?? sanguinea) i ??s antiarterioescler??tic. Tamb?? ??s important, perqu?? regula la menstruaci??.

[edita] Toxicitat

Aquesta planta s???ha d???usar a dosis baixes ja que a dosis elevades ??s t??xic pel sistema card??ac, pot provocar bradicardia i fins i tot una parada card??aca (viscotoxina). Les baies tamb?? s??n molt t??xiques pel seu contingut en viscotoxines.

[edita] Tradicions

??s una de les plantes t??piques del Nadal, al costat del gr??vol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia^[3]. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druidisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una fal?? d'or pel druida (tradici?? molt coneguda actualment per les refer??ncies habituals als c??mics d'Ast??rix).

Embarbussament popular: Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.

[edita] Bibliografia

• FONT i QUER, P. : Diccionario de Bot??nica, ediciones Pen??nsula, 2000 ( 1a edici??: ed. Labor, 1953)
• de BOL??S, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pa??sos Catalans, 1a reimpressi??. Ed. P??rtic-Natura, 2000
• WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci?? de l'alemany del 1981)
• Diversos autors: Flora Ib??rica: plantas vasculares de la Pen??nsula Ib??rica e Islas Baleares. Real Jard??n Bot??nico, C.S.I.C., 1993
• CR??T??, P.: Pr??cis de Botanique, Tome II: Syst??matique des Angiospermes. 10 edici??. Masson et Cie. ??diteurs, 1965.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Geils, B. et al. 2002. Mistletoes of North American Conifers. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, p??gina 16 (PDF)(angl??s)
2. ??? BOL??S, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. P??rtic
3. ??? Les plantes per nadal, a la web de l'ajuntament de Barcelona

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies