Astèrix el gal

De Viquipèdia

Astèrix el Gal és un personatge de còmic creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny. Els seus àlbums han estat traduïts a molts idiomes, incloent-hi el català, el llatí i el grec antic. És probablement el còmic francès més popular del món (si bé en Tintín és un adversari a tenir en compte). Les aventures tenen sempre com a punt de partida un llogarret de la Gàl·lia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d'una poció màgica que els fa invencibles, són inútilment assetjats pels romans. Com a protagonistes, a més del guerrer Astèrix, tenen tot una sèrie de personatges que es repeteixen en tots els episodis (Obèlix –l'amic d'Astèrix–, el seu gos Idèfix, el druida Panoràmix, etc). Els autors fan una paròdia humorística de costums i problemàtiques contemporànies a través de la seva transposició a temps antics.

Taula de continguts

1 Personatges
- 1.1 Aparicions
2 Àlbums
- 2.1 Amb guió de Goscinny i dibuix d'Uderzo
- 2.2 Amb guió i dibuix d'Uderzo
3 Obres inspirades en l'univers d'Astèrix
4 Enllaços externs

[edita] Personatges

Aquí s'inclouen els personatges més recurrents. Cal destacar que a molts àlbums es parodien persones reals, especialment del món del cinema i la societat francòfona. Molts noms canvien a cada traducció per mantenir l'acudit de l'original.

Astèrix és el personatge principal dels àlbums, com reflecteix l'etimologia d'estrella que té el seu nom. És un petit, però llest, guerrer ros. En totes les obres (excepte en la primera, "Astèrix el gal", on el segon personatge principal és el druida Panoràmix) l'acompanya l'Obèlix, un gran tallador de menhirs pèl-roig. Junts formen un habitual duet còmic. Es pot dir que la resta de personatges que es repeteixen a les obres són només secundaris o anecdòtics. Això no obstant, els altres personatges s'han anat definint i donant una ambientació propia. Pel que fa als noms d'aquests personatges, han anat variant segons qui hagi estat el responsable de la traducció al català; al començament s'usaven noms més imaginatius però més allunyats de l'original francès, mentre que últimament es tractava més aviat de meres adaptacions fonètiques dels noms francesos dels personatges.
Panoràmix el druida. És l'única persona capaç d'elaborar la poció màgica, si bé també sap elaborar altres pocions de diversos tipus. Barbut, alt i una mica orgullós, acompanya a Astèrix i Obèlix en algunes aventures. En algunes ocasions els romans l'han intentat de raptar o eliminar per causa de la seva pociò màgica, si bé al final les maquinacions d'aquests contra el druïda acaben fracassant.
Idefix o Ideàfix, segons la traducció, és el gos que sempre acompanya l'Obèlix. Actua com un mim. La seva primera aparició és a La volta a la Gàl·lia.
Acopdegarròtix o Abraracúrcix, segons la traducció. Cap del poblat gal, sempre està supeditat a l'última decisió de la seva esposa Bonakara (o Karabella); aquesta és de les poques dones del poblet que és anomenada pel seu nom propi (i no amb expressions del tipus "la senyora de..."). Es desplaça amb l'ajuda de dos portadors que el duen sempre sobre un escut, del que cau tot sovint. L'únic que tem és que el cel li caigui al damunt.
Ordralfabètix. És el peixater del poblat. Es caracteritza pel pobre estat de conservació dels seus peixos, per dir-ho de manera fina.
Esautomàtix. Ferrer del poble, sovint porta un martell a les mans. Té sovint discussions i picabaralles amb l'Ordralfabètix, i sovint se'l veu estomacar a l'Assegurançatòrix per no deixar-lo cantar. A l'àlbum Astèrix i els normands no participa al banquet final, sinó que acaba amb julivert a les orelles lligat a l'abre on habitualment s'està l'Assegurançatòrix.
Edatdepèdrix o Xarúquix, segons la traducció. És l'home més vell del poble, excombatent de la batalla de Gergòvia; és casat amb una dona bonica de debò i molt més jove que ell ("la senyora Edatdepèdrix").
Assegurançatòrix, Asseguratòrix o Assegurançatotrix. Bard del poble, desafina molt. Ell creu que la seva música és genial, opinió que no tenen gens ni mica la gent que l'envolta. En una ocasió, a l'Índia, salvà una ciutat de la sequera (Astèrix a l'Índia), fent ploure amb el seu cant. En una altre temps, també espantà, amb la seva música, uns normands que volien envair les costes de la Gàl·lia per, curiosament, voler descobrir i sentir què era tenir por (Astèrix i els normands).
Farbalà. Dona preciosa, filla del carter del poble Filatelix. A la seva primera aparició a la sèrie (Astèrix legionari) captiva l'Obèlix per la seva bellesa. Es casaria després amb el musculós Tragicòmix, amb qui aniria a viure a Condate. A l'àlbum Astèrix i Latraviata fou suplantada per una actriu (Latraviata), que treballava com a agent a favor dels romans.
Magistra. Dona bard (o bardessa) que en una ocasió visitaria el poblat (a l'àlbum Astèrix, la rosa i l'espasa). Portaria durant un cert temps el desordre al poble per les seves idees feministes i reivindicatives. Després, reconciliant-se amb la gent del poblat, se'n tornà a Lutècia.
Juli Cèsar. El conegudíssim Juli Cèsar, emperador de Roma i conqueridor de la Gàl·lia. Un dels pocs personatges reals que apareixen activament a les aventures de l'Astèrix. Repetidament intenta, sense èxit, conquerir el poble de l'Astèrix, aconseguir el secret de la poció màgica, o també, si no es pot arribar a més, trencar l'amistat i la unió de la gent del poble d'Astèrix i aconseguir fer-los dispersar. De totes formes, en una ocasió que uns legionaris romans, a esquenes seves, cremaren el poble d'Astèrix, Juli César el feu reconstruir (en El fill d'Astèrix). A més, en els còmics apareixen també els seus fills Brutus i Cesarió, i la reina Cleopatra (que és aleshores la seva parella).
Cleopatra. La conegudíssima reina d'Egipte, que en fou la darrera sobirana. Fa la seva primera aparició a Astèrix i Cleopatra, quan enfadada per uns comentaris indiferents i "passotes" de Juli Cèsar, llençà la bravata que aconseguiria construir un gran palau a Egipte "per a demostrar la grandesa del meu poble". Malgrat les dificultats, i amb l'ajut d'Astèrix, Cleopàtra construí el temple dins el període fixat de temps, guanyant-se així el reconeixement i l'admiració de Cèsar. Als darrers àlbums d'Astèrix apareix en com a parella de Juli Cèsar, i tenen un fill en comú, Cesarió (a l'àlbum El fill d'Asterix). En alguns àlbums, com L'endeví, no apareix però se l'esmenta. En els còmics d'Astèrix, Cleopatra és dibuixada amb un físic preciós, quan, de fet, pel que sembla deduir-se dels textos històrics i de les imatges gràfiques d'ella conservades, la Cleopatra era una dona d'un físic (i d'una estètica) bastant normal, que destacava, això sí, per la seva notable inteligència i el seu gran talent com a líder i dona autoritària.
Vercingètorix. Cabdill gal, personatge també basat en la realitat. En les històries d'Astèrix ja s'ha rendit al Cèsar, cosa que fa que tota la Gàl·lia (excepte el poblat de l'Astèrix) estigui sota la dominació romana. No apareix en l'acció, però se l'esmenta com a fet passat; apareix dibuixat a 3 històries, cada vegada més submís i derrotat: a les dues primeres vinyetes d'"Asterix el gal", llançamt les armes als peus de Cèsar, al principi de L'escut arvern, on es representa la seva rendició davant Cèsar, encara altiu, i finalment, a "La Residència dels Déus", totalment derrotat i als peus de Cèsar.
Tun el violeta. Personatge escrit i dibuixat només per Uderzo, i molt més propi d'un món de fantasia que de la realitat. Només apareix a l'àlbum El cel ens cau al damunt. Al principi paralitzà per error els habitants del poble (excepte l'Astèrix, l'Obèlix i en Panoràmix), però aviat els tornà a l'estat normal. Pertany a la raça dels Dyswaltenians, i els seus enemics són la raça Namga. Al final, fent derrotar els plans dels Namga, ambdues races se'n tornaren a les estrelles, provocant abans una amnèsia als habitants del poble perquè no recordessin el que havia passat.

[edita] Aparicions

Dins de les diverses històries d'Astèrix, no és gens difícil trobar alguna aparició de personatges populars, amb una aparició més o menys llarga. Els més habituals són personatges de la vida pública francesa, però també en trobem d'internacionals. Entre ells podem trobar a l'actor britànic Charles Laughton (La falç d'or), els Beatles (Astèrix a Bretanya), Kirk Douglas (El mal tràngol de l'Obèlix), els Dupont i Dupond (Astèrix a Bèlgica), Eddy Merckx (Astèrix a Bèlgica), Sean Connery (L'odissea d'Astèrix), René Goscinny (L'odissea d'Astèrix), Stan Laurel & Oliver Hardy (Obèlix i companyia) o Jacques Chirac (Obèlix i companyia). També és possible trobar els autors en un relleu a la porta d'Olímpia sota els títols de Tirà i Dèspota (Astèrix als Jocs Olímpics, pàgina 29)

[edita] Àlbums

[edita] Amb guió de Goscinny i dibuix d'Uderzo

Astèrix el gal (1961)
La falç d'or (1961)
Astèrix i els gots (1963)
Astèrix gladiador (1964)
La volta a la Gàl·lia (1965)
Astèrix i Cleopatra (1965)
El combat de caps (1966)
Astèrix a Bretanya (1966)
Astèrix i els normands (1967)
Astèrix legionari (1967)
L'escut arvern (1968)
Astèrix als Jocs Olímpics (1968)
Astèrix i el calderó (1969)
Astèrix a Hispània (1969)
La zitzània (1970)
Astèrix a Helvècia (1970)
La residència dels déus (1971)
Els llorers del Cèsar (1972)
L'endeví (1972)
Astèrix a Còrsega (1973)
El regal del Cèsar (1974)
La gran travessia (1975)
Obèlix i companyia (1976)
Astèrix a Bèlgica (1979)

[edita] Amb guió i dibuix d'Uderzo

La gran rasa (1979)
L'odissea d'Astèrix (1981)
El fill d'Astèrix (1983)
Astèrix a l'Índia (1987)
Astèrix la rosa i l'espasa (1991)
El mal tràngol de l'Obèlix (1996)
Astèrix i Latraviata (2001)
El cel ens cau al damunt (2005)

[edita] Obres inspirades en l'univers d'Astèrix

Les dotze proves d'Astèrix (1976) - Àlbum de la pel·lícula homònima.
Com Obèlix caigué a la marmita del druida quan era petit (1996) - Història original de Goscinny il·lustrada modernament per Uderzo.
L'Astèrix mai vist (2003) - Recull de diferents historietes curtes, incloent-ne algunes de publicades anteriorment de forma dispersa i d'altres d'inèdites.