Genciana

De Viquip??dia

Gentiana lutea
(Gentiana lutea)
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Gentianales Fam??lia: Gentianaceae G??nere: Gentiana Esp??cie: G. lutea
Nom binomial
Gentiana lutea L.

Taula de continguts 1 Nomenclatura 2 Descripci?? 3 Ecologia 4 Farmacologia 5 Observacions 6 Bibliografia 7 Enlla??os

[edita] Nomenclatura

Nom cient??fic complet: Gentiana lutea

Familia: Gentianaceae

La Gentiana lutea ??s coneguda popularment com a genciana groga o vera, argen??ana o llen??ana. El seu nom cient??fic deriva de Gentius, rei d'Il??l??ria (180 a 167 aC), que va ser qui va descobrir el valor curatiu de la planta, utilitzada en aquella ??poca com a ant??dot contra alguns verins.

[edita] Descripci??

Hemicript??fit. A l???hivern s???asseca i torna a brotar a la primavera a partir d???una gemma que queda arran de terra. Floreix entre juny i agost, segons l???altitud. ??s una planta perenne i herb??cia que fa entre un i dos metres d???al??ada. ??rgans vegetatius: L???arrel sol tenir m??s d???un metre de llargada i fa entre 2 i 5 cent??metres de di??metre. ??s cil??ndrica, ramificada i molt amarga. ??s de color vermell??s ??? bru a l???exterior i de color groc per l???interior.

La tija ??s robusta, gruixuda, erecta, fistulosa i pot arribar a fer entre 1,5 i 2 metres d???alt. T?? entre 3 i 6 verticils de flors. No t?? ramificacions. Les fulles s??n grans, mesuren entre 20 i 30 cm. A la base envolten la tija formant una beina, s??n simples, amb pec??ol , ovato-el??l??ptiques, enteres i presenten entre 5 i 7 nervis molt prominents. A la tija, s??n el??l??ptiques, s??ssils, oposades i de color verd ??? groguenc. Fan entre uns 30 cent??metres de llarg i 15 cent??metres d???ample.

La infloresc??ncia ocupa la meitat superior de la tija, amb flors grogues hermafrodites. Aquestes flors es troben en fascicles a l'axil??la de les fulles i presenten una simetria actinomorfa. La floraci?? es produeix entre el juny i l'agost. I el fruit ??s una c??psula fusiforme de entre 2 a 2,5 cm.

Tenen el periant pent??mer diferenciat, amb els s??pals soldats. Els p??tals tamb?? estan soldats en forma d'embut o oberts en forma d'estrella. Pel que fa als organs reproductor t?? dos carpels soldats, un ovari s??per i 5 estams.

[edita] Ecologia

Gentiana Lutea s'est??n per l'oest d'??sia com Turquia i per Europa on la podem trobar en pa??sos centrals a ??ustria, Alemanya i Su??ssa; a l'est a Mold??via i Ucra??na; al sud-est a Alb??nia, Bulg??ria, Gr??cia, It??lia, Romania i Iugosl??via; i al sud-oest a Fran??a, Portugal i Espanya especialment a la serralada cant??brica asturiana.

Respecte a la distribuci?? al Principat la podem trobar a la Vall d'Aran i comarques pirinenques.

Pel que fa al seu h??bitat aquesta es desenvolupa preferentment en climes frescos i suficientment plujosos. El terreny ha de ser ben drenat, m??s aviat lleuger, sil??cic i calcari. Abunda en zones pirinenques, en altituds entre 1000 i 2500 metres, boscos oberts, pendents pronunciades pedregoses i camps alts. Tamb?? cal esmentar que ??s una planta origin??ria del continent europeu, sobretot dels Alps i regions muntanyenques del Sud d'Europa.

[edita] Farmacologia

La part utilitzada ??s la part subterr??nia arrels i rizomes. Aquests s'assequen sense fermentar i es trossegen.

Pel que fa a la seva composici?? qu??mica cont?? secoiridoids que s??n principis actius molt amargs, com el gentiopicr??sid en un 2-4%, el swertiamar??sid, swer??sid i amarogenti??sid. Respecte a la composici?? en gl??cids t?? oligosac??rids com la sacarosa en un 2,5-0,8%, el trisac??rid gentianosa i el disac??rid gentiobiosa, que tenen un particular sabor amarg, i tamb?? presenta polisac??rids homogenis com la inulina. A m??s a m??s, cont?? ??cid f??lic derivat de l?????cid benzoic, ??cid gent??sic, cafeic i protocat??tic. La coloraci?? groga caracter??stica de la flor ??s deguda als pigments xantones que es troben en un 0.1% com la gentisina, la gentiseina i la isogentisina, tamb?? cont?? derivats de la fenilpropanona. Per ??ltim, cal dir que cont?? altres components qu??mics com triterpens, tanins, esteroides, olis essencials i alcohols pir??dics.

Aquesta ??s una planta amb diversos usos medicinals i accions farmacol??giques degut a la seva composici?? qu??mica. Els principis amargs de la seva arrel obren la gana (acci?? aperitiva) i faciliten la digesti?? (acci?? eup??ptica o digestiva) estimulant la secreci?? de les gl??ndules digestives. ??s per aquest motiu que aquests agents qu??mics s??n molt adequats en casos de gastritis cr??nica, atonia g??strica (est??mac caigut), en les indigestions i els v??mits. Contribueix en el tractament de congestions hep??tiques i de disquin??sies biliars. S???ha comprovat que ??s capa?? de destruir els protozo??rids causants del paludisme que parapetin els gl??buls vermells de la sang i s???usa en paludisme resistent a la quinina, ja que es pot usar juntament amb aquesta. Tamb?? ??s un agent immunostimulant, l???administraci?? de la seva arrel estimula la producci?? de leuc??cits, aix?? que es pensa que pot tenir una acci?? favorable de depressi?? immunit??ria. I t?? una acci?? antiinflamat??ria i cicatritzant.

En Gentiana Lutea s'ha descrit la presencia d'un agent t??xic, la genciamina. Tot i que alguns autors opinen que es tracta d???un artefacte aparegut durant el proc??s extractiu, es recomana com a precauci?? l???abstenci?? del seu ??s durant la lact??ncia i l???embar??s, i prescriure-la sempre en forma de tractaments discontinus. Tamb?? cal tenir en compte el contingut alcoh??lic del seu extracte fluid i de la tintura.

[edita] Observacions

??s una planta en perill d???extinci??, ja que la part que se n???utilitza ??s l???arrel, cosa que fa encara m??s dif??cil la seva propagaci?? al ser arrencades i exterminades.

El seu rizoma va ser utilitzar per a aromatitzar la cervesa abans de l?????s del Humulus lupulus. Alguns dels problemes que aturen l???establiment de parcel???les de cultiu de genciana s??n la durada del cicle productiu (que pot allargar-se entre 4 i 5 anys) i la dorm??ncia de les llavors.

Com a curiositats cal destacar que ??s una planta de creixement molt lent, tant que floreix quan arriba als 10 anys d'edat i pot viure fins a 60 anys. Tamb?? que a m??s d'elaborar-se productes tarapeutics a partir de subst??ncies de la seva arrel tamb?? se'n fabrica el licor de genciana.

[edita] Bibliografia

• Bol??s, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans. 3a ed. Barcelona: P??rtic, 2005.

[edita] Enlla??os

P??gines web:

• http://www.infojardin.net/fichas/plantas-medicinales/gentiana-lutea.htm (castell??)
• http://www.asturnatura.com/especie/gentiana-lutea.html (castell??)
• http://www.rednaturaleza.com/plantas_doc.asp?p=Genciana%20(Gentiana%20lutea) (castell??)
• http://www.hipernatural.com/es/pltgenciana_amarilla.html (castell??)

Bancs de dades:

• Natura digital [1] (catal??)

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

Aquest article sobre flora ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.