Camamilla recutita

De Viquipèdia

Camamilla recutita

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Asterales
Família:	Asteraceae
Gènere:	Matricaria
Espècie:	M. recutita

Nom binomial

Matricaria recutita
L.

La camamilla (Matricaria recutita o Matricaria chamomilla, del llatí "matrix", matriu i del grec "chamaemelum", poma de terra, per l'olor que desprèn ) és un planta herbàcia anual de la família de les asteràcies. Nativa de la regió dels Balcans, des d'on va ser amplament difosa per Europa i regions temperades d'Àsia, també s'ha naturalitzat en regions de l'Amèrica del Nord i Austràlia. A Catalunya es troba principalment a la Garrotxa, Baix Empordà, la Selva del Baix Llobregat, Baix Ebre, Osona, el Bages, l'Urgell, el Segrià, la Noguera; i al País Valencià a l'Alt Maestrat, la Foia de Bunyol i l'Alcoià.

Es una planta herbàcia anual de 20 a 40 cm d'alçada. La rel és axonomorfa i la tija és cilíndrica, recta i ramificada. Les fulles sèssils són pinnatisectes i amb l'àpex estret i espinós.

És un planta hermafrodita. Els capítols són terminals, i s'uneixen a la tija per un llarg peduncle. Presenten una mida de 1-1,5 cm de diàmetre. Posseeixen un receptacle cònic i buit. Presenta un involucre format per 1-3 fileres de bràctees ovalanceolàdes. Les flors del disc són molt nombroses, tubulars, petites (2,5 mm de longitud), de color groc i amb 5 dents petits. Presenten al seu interior 5 estams soldats per les anteres, que envolten el gineceu marró fosc. Les flors del radi, de 12 a 20, són ligulades, blanques, femenines i amb 3 dents. Tenen unes mides de 10 mm de longitud i 2 de gruix.

Al microscopi es poden observar llargs pèls tectors en la superfície de les bràctees i pèls glandulars en la base dels pètals, sobretot a les flors tubulars.

Els fruits són petits aquenis, llisos en la cara externa i amb 5 costelles en la interna. Presenta un olor aromàtic i un sabor amarg.

Els capítols florals d’aquesta planta s’utilitzen per les seves virtuts medicinals.

[edita] Ecologia

Prospera bé en climes temperats, relativament humits. Creix amb facilitat en sòls ben drenats i amb suficient sol. Resisteix a les glaçades, l’escassesa de nutrients i a l'acidesa del sòl.

[edita] Composició química

Olis essencials. (0.4-1.5%). És un oli essencial de color blau, que amb el temps pot passar a verdós o marró. El seu principal component es l’alfa-bisabolol i el seu òxid (junts formen el 50% de l’essència). Presenta també monoterpens com beta-trans-farnescè i cardinè, i sesquiterpens com el chamazulè (1-15%).
Flavonoides (8%). Hi ha quantitats importants d’apigenina (0.3-0.5%) i 7-O-glucócid (6%). També petites quantitats de luteolina, crisoeriol, quercitrina, isoramnetina, rutina, hiperòsid, jaceidinem, crisospenol, crisosplenetina.
Lactones sesquiterpèniques. Matricina, matricarina.
Glúcids. Conté una quantitat important de mucílags (10%)
Cumarines. Apareixen hidroxicumarines (0.1%) com la camilina, que és una barreja de umbel·liferona i el seu ester metílic herniarina.
Àcids fenòlics.
Sals minerals (8-10%).
Tanins

Flors

[edita] Usos medicinals

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitata alemany:

Dispèpsies.
Tos improductiva.
Bronquitis.
Refredat comú.
Febre.
Dermatitis.
Conjuntivitis.
Lesions cutànies.
Cremades.
Estomatitis.
Faringitis.

En usos tradicionals:

Tractament de la diarrea, úlcera pèptica, aerofàgia, insomni, nerviosisme, ansietat. També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de hemorroides, furóncols, abscessos o acne.

[edita] Accions farmacològiques

Ús intern: mitjançant infusions, olis essencials, pols, extractes fluids i secs, tintures i xarops:

Digestiva, hepàtica, biliar, antiespasmòdica i carminatiu: Per la seva condició de protector i reparador de la membrana gàstrica és molt adequada en totes aquelles afeccions en les que està afectat algun òrgan de l’aparell digestiu, afavoreix les digestions difícils i ajuda a expulsar els gasos, de la mateixa manera és interessant en casos d’espasmes intestinals. Igualment és molt adequada en casos d’úlcera gàstrica, gastritis, diverticulosis, diverticulitis, còlics, etc. L’azulè, pel seu valor antiulcerós, la jaceidina i l’àcid gentísic, com a antiespasmòdics, però sembla ser que és el bisabolol el component que presenta el major valor antiinflamatori i reparador. També cal mencionar el valor d’aquesta planta com colagog, estimula la producció de la bilis, i hepàtica, protegint-lo.
Anti-colesterol: la presència de colina ajuda a eliminar els greixos de la sang que ajuden a disminuir el colesterol en les artèries, prevenint l’arteriosclerosi, la degeneració de la vesícula biliar i els ronyons.
Emmenagog: Facilita la menstruació, evitant els dolors corresponents. Igualment resulta útil per combatre els espasmes que es produeixen en el síndrome premenstrual o durant la menstruació.
Sedant: En casos de nerviosisme o insomni, és interessant prendre infusions de flors seques. Al tenir propietats sedants suaus és adequada per alleujar els efectes físics de naturalesa psicosomàtica produïts per la depressió, com poden ser palpitacions, acidesa, dolor de cap, etc.
Diürètic suau: afavoreix l’eliminació de líquid del cos, millora l’eliminació d’aigua i toxines, especialment l’àcid úric.

Ús extern: mitjançant infusions (aplicar en forma de compreses, locions...):

Pell: la riquesa en mucílags li confereix un valor reparador de les afeccions de la pell. La gran presència de components amb propietats antisèptiques i vulneraries la fan molt convenient en la cura i reparació de les afeccions de la pell: grans, talls, ferides, ampolles, dermatitis, etc (aplicar compreses molles sobre la part afectada. Els banys es realitzaran amb una infusió ben carregada de flors seques)
Xampú per al cabell: la camamilla té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor, la descamació en eliminar les bactèries que s’hi troben. Per altra banda, des d’un punt de vista estètic, aclareix el cabell i el deixa més brillant.
Ulls: utilitzada en casos de conjuntivitis, al·lèrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. La presència de diversos components antiinflamatoris i antisèptics, la fan especialment adequada com a col·liri ocular natural. No administrar en casos de conjuntivitis al·lèrgica.

[edita] Toxicitat

No s’han descrit reaccions adverses a les dosis terapèutiques recomanades. A altes dosis, en tractaments crònics especialment sensibles es poden produir: alteracions digestives en rares ocasions (estomatitis, trastorns del gust...); oculars (conjuntivitis al·lèrgiques); i al·lèrgies dermatològiques

[edita] Referències bibliogràfiques

Dr. BERDONCES I SERRA. Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL
Diccionario integral de plantas medicinales. RBA Integral 2002
KUKLINSKI, Claudia. Farmacognosia. Ediciones omega. Barcelona 2000