Carminatiu
De Viquipèdia
Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí. L'excés de gasos s'anomena mèdicament meteorisme i pot produir sensació d'abdomen inflamat i espasmes.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El mot carminatiu deriva de carminar que vol dir expel·lir del cos. En fa menció Guy de Cauliach, a Inventari o Collectori de Medecina: "Aço fan les pocions... aidants a carminar" al llibre 3, capítol 2, "Carminant les ventositats" ibid., llibre 6, capítol 7.
[edita] Fàrmacs carminatius
Els dos principis actius carminatius més importants que s'utilitzen per a reduir els gasos són la simeticona i la dimeticona. Els dos són tensioactius i aquest efecte s'aconsegueix des de la síntesi del dimetilpolisiloxà. La simeticona té un una molècula de diòxid de silici més, però ambdós químicament són polímers linears de siloxans metilats.
[edita] Mecanisme d'acció
- Dispersen i prevenen la formació de bombolles de gasos envoltades de mucositats.
- Redueixen la tensió superficial de les bombolles.
[edita] Plantes carminatives
Hi ha força plantes que poden usar-se com a carminatius. Entre elles trobem:
- L'alfàbrega
- L'anet
- L'anís
- L'assafètida
- El càlam
- La camamilla
- El cardamom
- La ceba
- El comí
- El coriandre
- El donzell
- La farigola
- El fonoll
- El gingebre
- El marduix
- La melissa
- La menta
- La nou moscada
- L'orenga
- El poliol
[edita] Bibliografia
ALCOVER, Mn. Antoni Mª, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca, 1988, ISBN 84-273-0025-5 (Obra completa)
