Gingebre

De Viquip??dia

TINGUEU PACI??NCIA

Aquesta p??gina est?? sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovaci?? Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Bot??nica Farmac??utica en el curs acad??mic 2007-08, i t?? com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experi??ncia amb els estudiants, es revisar?? tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les pol??tiques i els est??ndards siguin complerts, moment en qu?? s'enretirar?? la plantilla.

Zingiber officinale

Estat de conservaci??

Segur

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Plantae
Divisi??:	Magnoliophyta
Classe:	Liliopsida
Ordre:	Zingiberales
Fam??lia:	Zingiberaceae
Subfam??lia:	Zingiberoideae
Tribu:	Zingibereae
G??nere:	Zingiber
Esp??cie:	Z. officinale

Nom binomial

Zingiber officinale
Rosc., 1807

El gingebre (Zingiber officinale) ??s una planta conreada origin??ria de l'??ndia de la qual s'utilitza el rizoma.

[edita] Introducci??

La fam??lia zingiber??cie compr??n al voltant de mil esp??cies; aquesta fam??lia, ??s abundant sobretot en la zones m??s tropicals del sud est d?????sia, sud d???Am??rica i d?????frica, algunes d???elles molt apreciades des de fa molt temps, per les seves propietats culin??ries i medicinals.

[edita] Etimologia

El nom original prov?? del s??nscrit ???sringavera???; que vol dir, banya, que va passar al persa com ???dzungebir??? i a la vegada al grec com dziggibris, en llat?? es converteix en zingiber i ja a la nostre llengua com a gingebre.

[edita] Ecologia

Distribuci?? mundial

Es troba en tots el pa??sos c??lids des de Nig??ria fins a Jamaica. Xina i l'??ndia son els principals productors seguit pel nord d???Austr??lia, Hawaii i ??ndia occidental, tot i que el gingebre cultivat a Jamaica es considera el millor.

Distribuci?? en els pa??sos catalans

El gingebre no ??s una planta cultivable en aquestes zones, ja que no es troba en el clima adequat. Encara que es troba espont??niament en les zones muntanyoses de les prov??ncies occidentals i centrals.

[edita] Habitat

Es una planta que creix en les zones tropicals del tot el mon.

[edita] Descripci??

Forma vital (de Raunkjaer)

Segons la classificaci?? de les formes vitals de Raunkjaer son ge??fits perqu?? els meristemes es troben sota terra.

Mida i dimensions

Es tracta d???una planta herb??cia, perenne, que creix aproximadament 1m d???al??ada.

??rgans vegetatius

Forma i tipus de l???arrel.

Tubercle articulat, en forma de m??, que se li denomina rizomes. Es la part essencial de la planta, d???olor fort arom??tic, sabor agre i picant. S??n de color cendr??s por fora i blanc groguenc per dins. Creix horitzontalment en el s??l i es ramifica en un ??nic pla. Els seus gruixuts rizomes, dels quals normalment parteixen arrels tubulades, son rics en mid??.

Morfologia, tipus i consist??ncia de la tija.

La tija es simple.

Morfologia, textura i disposici?? de les fulles

Fulles en forma de llan??a, oblongades, disposades al llarg de la tija en dos l??nies paral??leles.Te fulles primes i afilades, de 15 a 20 cm de longitud.

??rgans reproductors

Les flors poden ser solit??ries o generalment apareixen en una infloresc??ncia terminal cimosa, racemosa o capituliforme. S??n generalment hermafrodites i bracteades, zigomorfes o asim??triques i presenten un periant doble i heteroclamidi, amb 3 peces sepaloides soldades en un tub i 3 peces petaloides m??s o menys connades. El que es caracter??stic en elles es la alta producci?? de n??ctar; degut a que, la seva pol??linitzaci?? es zo??fila, que la porten a terme les abelles, lepid??pters o fin??s i tot les aus.

[edita] Farmacologia

Part utilitzada (droga)

Part m??s utilitzada ??s el rizoma que correspon a l???arrel de la planta, pelada i sense suro. Els productes del gingebre es fan a partir de l???arrel fresca o dessecada del gingebre o del vapor de la destil??laci?? de l???oli. Composici?? qu??mica

Components b??sics

??cids:: alfalinol??nic, linoleic, asc??rbic, asp??rtic, capric, capr??lic, gadoleic, glutam??nic, mir??stic, oleic, ox??lic (arrel).
shoagoles (arrel)
gingeral (arrel)
fibra (arrel)
olis essencials: ccitral, citronelal. Limoneno, canfeno, beta-bisolobeno, beta-cariofileno, beta- bisolobeno, beta- cariofileno, beta- bisabol, afa- farenseno, alfa- cadineno. Alfa-cadinol. B-felandreno, beta- farneseno, alfa-cadineno, alfa- cadinol, gama endesmol.

Amino??cids: arginina, asparagina, histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, niacina, tionina, tirptofano, tripsina, valina (raiz)
minerals: alumini, bor, cromo, cobalt, mangan??s, f??sfor, silici, zinc

l'aroma ??s degut a una ess??ncia que conte els terpens seg??ents: zingiberen (60%), zingiberol, cineol, felandren, citral i borneol. El gust acre i ardent del te prov?? dels fenols seg??ents: gingerol, shogaol i zingeron. Sals minerals. Resina, 5 a 8% (principis picants).

Una vegada que el rizoma ??s tallat, els productes qu??mics actius en la planta, tal com zingeberene, bisabolene, gingerol i shogoal, comencen a perdre pot??ncia. Les companyies herbaris del producte comercialitzen gingebre com extracta, tintura, c??psules, o olis, per impedir la p??rdua de aquests productes qu??mics.

[edita] Us medicinal

Antiem??tic i antimareig

El gingebre en pols ha estat comparat amb drogues est??ndards emprades en combatre el mareig i les n??usees. Diverses proves han demostrat els requeriment antihem??tic postoperatiu, era baix en els pacients als qui s???administrava gingebre. El gingebre es un profil??ctic antihem??tic prometedor i efectiu, el qual deu ser especialment ??til en casos de cirurgia. S???ha demostrat que el gingebre es efectiu en reduir la n??usea i el v??mit.

Antiinflamatori (Reumatisme)

Un estudi dan??s ha trobat que el consum de gingebre significativament alleugeu el dolor associat a la artritis reum??tica, osteoporosis, i pacients amb desordres musculars.

Altres estudis han produ??t similars resultats, on els pacients van determinar que el gingebre produeix millor alleugeriment del dolor, hinchaz??n i estirament que la administraci?? de drogues antiinflamat??ria no-esteroidal.

Els olis trobats en el gingebre, han estat identificats com compostos actius els quals son inhibidors de la bios??ntesis de prostaglandines, les quals en una situaci?? de sobreabasteciment causaria inflamaci??.

antiulcer??s

Protegeix la creaci?? de ??lceres digestives.

Antiagregant plaquetari sistema circulatori

S???ha trobat que el gingebre es benefici??s per la reducci?? de l'agregaci?? plaquet??ria, que pot porta a la degradaci?? de les art??ries coronaries. El gingebre ha mostrat ser antihipercolesterol??mic. Tamb?? es va demostrar que el gingebre inhibeix la bios??ntesis de colesterol en el fetge.

Antioxidant

El gingebre t?? propietats antioxidants.

[edita] Precaucions

El gingebre pot ajudar a alleujar les n??usees de l'embar??s, per?? en quantitats elevades, pot provocar l???avortament. M??s de 6g poden accionar problemes g??strics (interfereix en la digesti?? de ferro i les vitamines liposolubles) i possibles ulceres. Tamb?? pot alterar el temps de coagulaci??. Per aix?? cal consultar amb un especialista abans de la seva utilitzaci??.

[edita] Origen

Les ambaixades comercials del rei persa Darios II (segle V aC) van portar aquesta esp??cie que era molt utilitzada pels hind??s. Va ser portada a la mediterr??nia, al segle I pels fenicis i ja es coneixia a Egipte, Gr??cia i Roma. Al segle II , el gingebre apareix en una relaci?? d???importacions fetes a Alexandria , procedent del Mar Roig que estaven subjectes a drets de duana per Roma. Despr??s del pebre, el gingebre era la segona esp??cia en ordre de prefer??ncia dels romans.

El gingebre va arribar a Fran??a i Alemanya durant el segle IX, i una mica mes tard va arribar a Anglaterra, on en el segle XI era ja ben conegut. Els portuguesos el van introduir a l?????frica, i els espanyols el van portar a les Antilles.