Alf??brega
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Manca una imatge
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ocimum basilicum L. |
||||||||||||||
L'alf??bega, alfabaguera o alf??brega (Ocimum basilicum), de la fam??lia de les lami??cies, ??s una herba arom??tica anual encara que hi ha algunes esp??cies que s??n perennes com d???alf??brega Africana Blava i la Santa Tailandesa. ??s de creixement baix (entre 40-60 cm) amb fulles herb??cies de color verd llustr??s a l???anvers i una mica m??s clar al revers on podem trobar unes gl??ndules, cadascuna de les quals cont?? una goteta d???ess??ncia i que s??n les causants de la seva aromaticitat. S??n fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades. dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. S??n simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleugerament dentades encara que hi ha varietats de jard?? que s??n senceres i de textura sedosa.
Tija erecta i ramificada desde la base. Arrodonida per sota i quadrangular a la part superior. Tendeixen a tornar-se llenyoses i espesses. Tenen un borrissol recobrint tota la superf??cie. Emet flors agrupades en espigues florals poc denses i tubulars de color blanc, rosa o violeta en verticils de 6 flors cadascun. Estan disposades en una cima de 8 radis. Les flors s??n de mida variable i amb peduncle. La corol??la t?? de 8 a 10 mm de llarg i ??s de color blanc, rosa o violeta. S??n flors bilabiades. El llavi superior est?? dividit en quatre l??buls i l???inferior ??s sencer. T?? un calze que est?? dividit en cinc l??buls ciliats: els dos anteriors m??s estrets i aguts i el superior arrodonit i m??s gran que els altres i queda superposat, aixecat i desbordat. T?? 4 estams que tenen els filaments i les anteres de color blanc. Els estams no estan dirigits cap el llavi superior com les altres laminaceas, sin?? sobre el llavi inferior.
Aquesta planta ??s molt sensible a les gelades. Rara en estat silvestre. Es troba de 0 a 1000 m d???altitud per?? est?? millor en altituds inferiors ja que en augmentar l???altitud, disminueix el rendiment en olis essencials. Es cultiva ??nicament per llavors, que es poden sembrar en planters o tests en un hivernacle a principis o mitjan de la primavera. Requereix una posici?? solejada, encara que en climes d'estius molt calorosos agraeix un poc d'ombra i s??ls f??rtils, permeables i humits.
Taula de continguts |
[edita] L'alf??bega en la gastronomia
La majoria de les diferents varietats d'alf??bega cultivades en moltes regions de l'??sia tenen un sabor semblant al clau (Eugenia caryophyllata), que ??s generalment m??s fort que el de les varietats europees.
L'esp??cie O. tenuiflorum, estretament relacionada, ??s una herba sagrada a l'??ndia, encara que no molt utilitzada culin??riament, les seues fulles s'utilitzen per a preparar una infusi?? com a remei de refredats. Coneguda com "tulasi", a aquesta planta se li rendeix culte, en ser considerada molt apreciada per Vixnu en algunes sectes vaishnavas. ??s un ingredient molt com?? en la cuina tailandesa, vietnamita i xinesa, pel seu fort sabor semblant a l'an??s (Pimpinella anisum), s'usa per a condimentar el curri i les verdures saltades.
??s sovint usada en la cuina mediterr??nia, es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta - la famosa salsa italiana de pesto la porta com a ingredient principal - i tamb?? en guisats de qualsevol tipus de carns.
L'herba fresca es pot mantindre en el frigor??fic durant curts per??odes de temps guardada en una bossa de pl??stic o durant per??odes m??s llargs en el congelador, si se l'escalda r??pidament en aigua bullent. Tamb?? es poden mantindre les fulles fresques en un pot amb una mica de sal i cobertes amb oli d'oliva.
Es pot utilitzar tan la fulla tendra com la fulla seca. En el primer cas t?? una olor m??s forta i un gust picant que recorda el pebre. La planta seca en canvi, s???assembla al curri. Tamb?? pot agafar un gust semblant al an??s. Les fulles picades serveixen per a condimentar amanides, arr??s, pasta, sopes, bolets, ous, carn..tamb?? s???utilitza per a fer salses com el fam??s ???pesto??? per a la pasta. Tamb?? la podem trobar en forma d???infusi??.
[edita] Cosm??tica i perfumeria
L???oli arom??tic obtingut per destil??laci?? amb vapor, s???utilitza com a aromatitzant i per a fer fregues que eviten la caiguda de cabell.
El bany amb infusi?? d???alf??brega serveix com a estimulant i alhora relaxa els nervis. Deixa la pell molt fresca.
La seva ess??ncia s???utilitza per a donar olor al sab?? i per evitar l???olor a cuir. Tamb?? desodoritza les sabates.
Tamb?? es fa servir per a espantar els mosquits, als qui sembla que no els agrada l???olor penetrant que produeix en la planta la pres??ncia d???estragol i eugenol.
[edita] Aspectes culturals
La planta ha sigut sovint considerada com verinosa, mentres les llegendes africanes afirmen que protegeix dels escorpins, les tradicions europees asseveren que ??s un s??mbol de Satan??s, encara que en llocs com l'??ndia - el pa??s d'on ??s origin??ria aquesta esp??cie- se la considera com a sagrada. Foren els bot??nics que acompanyaven l'expedici?? de conquesta d'Alexandre de Maced??nia (segle III a.J.C.) qui la varen introduir en les terres de la Mediterr??nia. De forma an??loga, en l'actualitat ??s un signe d'amor a It??lia, per?? representava l'odi, la desgr??cia i la pobresa en la antiga Gr??cia.
A la localitat valenciana de B??tera, es cultiva un exemplar de m??s de dos metres d???al??ada que s???ofereix a la Verge de l???Assumpci?? en una festa tradicional anomenada ???Les Alf??begues???
Tamb?? hi ha creences que aconsellaven agafar alf??brega en el moment del part per a disminuir el dolor.
[edita] Usos m??dics
??s activador de les vies respirat??ries. Contra la tos irritativa. Afrodis??ac, antihist??ric. Digestiva: afavoreix la digesti?? i evita els espasmes g??strics ja que augmenta la producci?? de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els par??sits intestinals. Evita la retenci?? orinaria, ??s carminatiu i amb efecte antivomitiu. Antireum??tica: El seu contingut en ??cid an??sic permet el seu tractament per a malalties reum??tiques. Estimula la producci?? de llet en les dones lactants Quistos de ovari: Realitzar un massatge abdominal utilitzant l???oli essencial. A nivell extern s???utilitza contra la faringitis, cicatritzar ferides, aftes, inflamacions osteoarticulats, alop??cia i dolors musculars.
[edita] Toxicitat
Encara que no s???ha determinat directament la relaci?? entre el c??ncer i l???alf??brega en la dieta humana, a vegades es desaconsella utilitzar-la en dones embarassades perqu?? l???oli essencial d???alf??brega ??s ric en estragol que ??s un potent cancerigen. L???estragol podria accedir a la llet materna. Tampoc es recomanable en nens menors de 6 anys, ni amb pacients amb gastritis, ??lceres gastroduodenals, s??ndrome de l???intest?? irritat, colitis ulcerosa, malaltia del Crohn, hepatopaties, epil??psia, Parkinson o altres malalties neurol??giques. L???oli essencial d???alf??brega ??s irritant de les mucoses i en dosis elevades pot resultar neurot??xic.
| Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiesp??cies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
