Escorp??
De Viquip??dia
- Aquest article ??s sobre l'animal. Per a l'article sobre la constel??laci?? del zod??ac, vegeu: Escorpi??
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
Pseudochactoidea |
||||||||||
Els escorpins (Scorpiones o Scorpionida) son un ordre d'ar??cnids amb uns grans pedipalps en forma de pin??a y amb un agull?? verin??s a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 esp??cies repartides per tot el m??n, excepte les regions polars, per?? amb una m??xima diversitat a les regions tropicals. Algunes esp??cies assoleixen m??s de 20 cm de llargada.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques
El cos de l'escorp?? es divideix en dues regions o tagmes principals: el prosoma (cefalot??rax) i l'opistosoma (abdomen); al seu torn, l'opistosoma es divideix en mesosoma i metasoma.
Prosoma: est?? recobert per una closca, y cont?? els ulls, els quel??cers (peces bucals) i els pedipalps acabats en pin??a i els quatre parells de potes caminadores.
Mesosoma: el cos principal de l'escorp?? cont?? els seus pulmons, ??rgans digestius i ??rgans sexuals. Les pintes (??rgans sensorials que semblen plomes). El mesosoma t?? una armadura de plaques quitinoses, les de la superf??cie superior s??n les tergites i les de la superf??cie inferior s??n les esternites.
Metasoma: la cua de l'escorp??, est?? composada per 5 segments. L'??ltim cont?? l'anus i porta el telson (l'agull??) que compr??n la ves??cula que sost?? un parell de gl??ndules del ver??, i l'aculi hipod??rmic, la lleng??eta usada per injectar el ver??.
[edita] Ulls
Els escorpins, en general, tenen:
- Ulls mitjans. En s??n dos i situats a la part superior i central de la closca.
- Ulls laterals. Hi ha dos parells m??s a cada banda de la part frontal del prosoma; el nombre varia segons les esp??cies.
Els ulls d'escorp?? s??n ??rgans simples; nom??s s??n capa??os de detectar contrastos forts pel que fa a la intensitat de la llum. Els ulls, per??, s??n molt sensibles, i alguns han teoritzat que fins i tot permeten que l'escorp?? s'orienti seguint la llum dels estels. Els ulls s??n importants en la regulaci?? del ritme diari dels escorpins. ??s dubt??s si els utilitzen en la captura de la presa.
Certes esp??cies d'escorpins que viuen en coves no tenen cap ull ja que ??s un medi fosc, i es basen purament en els seus altres sentits.
[edita] Pedipalps
Els pedipalps s??n un parell de les potes modificades que s'han desenvolupat en forma d'urpes. Les urpes s'utilitzen sobretot per a la captura de la presa, per?? tamb?? formen una part important en la dansa d'acoblament de l'escorp??. Els pedipalps estan fets de m??s de 6 segments. L'urpa mateixa est?? formada pel segment fix superior (t??bia) i el movible inferior (tars).
No obstant aix??, una tend??ncia general ??s que com m??s verin??s ??s l'escorp??, m??s prims s??n els pedipalps. Els escorpins amb el ver?? menys potent utilitzen les seves tenalles m??s grans per sotmetre la presa.
[edita] Pectines o pintes
Les pectines s??n un parell d'??rgans sensorials en forma de ploma, o a vegades de sol consistents en una fila de clavilles i els escorpins s??n els ??nics que els tenen. Els pectines estan situats a la part de sota de l'escorp?? units a l'estern. Toquen constantment el terra i desenvolupen un paper important a l'equip sensorial dels escorpins. Els pectines estan coberts de milers de sensors qu??mics i d'escames que permeten que l'escorp?? detecti senyals qu??mics min??sculs en el seu ambient, i desenvolupen probablement un paper important en la interacci??, l'acoblament i la ca??a socials.
[edita] Ver??
Totes les esp??cies d'escorp?? tenen ver?? i en general, ??s un neurot??xic natural. Consisteix en una varietat de prote??nes petites aix?? com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissi?? qu??mica de la v??ctima. Els escorpins usen el seu ver?? per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua r??pid, permetent una captura efica?? de la presa.
Els verins d'escorp?? estan encaminats per actuar en altres artr??podes i, per tant, la majoria dels escorpins s??n relativament inofensius per als ??ssers humans; les picades produeixen nom??s efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamaci??. Tot i aix??, alguns escorpins, sobretot de la fam??lia Buthidae, poden ser perillosos per als ??ssers humans.
Entre els m??s perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que t?? el ver?? m??s potent de la fam??lia, i els membres del g??nere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el ver?? tamb?? fort. Aquests escorpins i altres de la fam??lia Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llen??ar prou ver?? com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins s??n perfectament inofensius, i fan ??s de la picada nom??s amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el ver??. No obstant aix??, el ver?? no l'utilitzen sovint si no ??s que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes esp??cies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu ver??, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps.
[edita] El mite del su??cidi
La creen??a que els escorpins es su??ciden picant-se quan els envolta el foc ??s d'una antiguitat considerable i ??s freq??ent on hi ha aquests animals. No obstant aix?? ??s fals, ja que el ver?? no t?? cap efecte en l'escorp?? mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa esp??cie, llevat que el ver?? s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.
El mite deriva del fet que els escorpins s??n ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu proc??s metab??lic deixa de funcionar correctament. Aix?? causa a l'escorp?? un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorp?? s'ataqu??s a si mateix; d'aqu?? prov?? el desenvolupament del mite.
[edita] Creixement
Al contrari que la majoria d'ar??cnids, els escorpins s??n viv??pars. Els petits neixen de dos en dos, i la camada, que consta d'una dotzena o m??s individus, viuen a la part posterior de la seva mare fins que els petits s??n prou grans i forts com per a despla??ar-se per s?? mateixos. Els joves, d'una manera general, s'assemblen als seus pares i no experimenten cap metamorfosi durant el creixement, que s'acompanya pel canvi peri??dic de la capa exterior sencera. La muda s'efectua per mitj?? d'una fractura en l'integument que tenen just a les vores de la closca, exactament com els crancs rei o les aranyes. Amb la muda, l'escorp?? jove va creixent gradualment, deixant la vella closca darrera.
[edita] Or??gens
Els escorpins s??n molt antics. Les seves restes es troben sovint en dip??sits de carb?? del per??ode carbon??fer, i no s'ha descobert cap difer??ncia estructural essencial entre aquests f??ssils i les esp??cies actuals??? que proven que el grup ha existit sense una modificaci?? estructural material des de fa milions d'anys. Aquests escorpins carbon??fers van ser precedits per uns altres, i tenen certes afinitats amb els encara m??s antics ar??cnids marins, que van viure al mar i exhibeixen evidentment algunes difer??ncies anat??miques que els marcaven com a grup diferent. L'afinitat testificada amb els ar??cnids marins encara m??s antics, ens refereixen al grup Gigantostraca. Les seves cames eren curtes, gruixudes, afilades, i acabades en una sola urpa forta, adaptades, sembla ser, com les cames dels crancs de platja, per a mantenir-se ferms a les roques o a les algues malgrat la for??a de les onades. El m??tode de respiraci?? d'aquests animals antics no se sap del cert; per?? la respiraci?? s'efectuava probablement mitjan??ant les papades unides a les plaques ventrals del cos. En cap cas no s'ha detectat cap rastre d'estigmes respiratoris ni tan sols en material ben preservat. Aquests escorpins silurians, dels quals el g??nere m??s conegut ??s el Palaeopzonus, eren de mida petita, nom??s de dos a cinc cent??metres de longitud.
[edita] Distribuci?? geogr??fica
Els escorpins estan distribu??ts gaireb?? a tot el planeta per sota dels 45?? N i la seva distribuci?? geogr??fica demostra en molts detalls una correspond??ncia pr??xima i interessant amb el dels mam??fers, incloent-hi la seva absoluta abs??ncia a Nova Zelanda. La seva distribuci?? est?? en harmonia amb la hip??tesi que es van originar a l'hemisferi nord i que van emigrar al sud en diverses ??poques. La seva abs??ncia als pa??sos al nord de les latituds abans dites s??n degudes, sens dubte, a la glaciaci?? comparativament recent d'aquestes ??rees. Quan van arribar a l'??frica, Madagascar era part d'aquest continent; per?? la seva arribada a Austr??lia va ser despr??s de la separaci?? de Nova Zelanda de l'??rea Austro-malaia del nord. D'altra banda, el fet d'haver-hi formes properes relacionades a Austr??lia i Sud-am??rica d'una banda, i a l'??frica tropical i les parts del nord de Sud-am??rica de l'altra, suggereix fortament que Sud-am??rica va estar en una data primerenca connectada amb Austr??lia per un pont transpac??fic i amb ??frica per una zona de terra transatl??ntica m??s al nord.
De conformitat amb la seva ??mplia dispersi??, els escorpins s'han adaptat a condicions de vida diverses, a algunes que prosperaven en boscos humits, a d'altres en els plans oberts, a d'altres en deserts arenosos, i a algunes fins i tot en les altes altituds on la terra es cobreix amb neu durant l'hivern. A les zones tropicals, dormen durant les ??poques de sequera; i a les muntanyes passen els mesos freds de l'any en estat d'hibernaci??.
Primer agafen la presa amb les urpes. Si la presa ??s forta, la paralitzen amb el seu agull??. Llavors esquincen un tros, el paeixen i llencen ??cids per dissoldre la presa. Llavors la xuclen. Un menjar pren generalment un parell d'hores.
[edita] Escorpins i ??ssers humans
Els escorpins i els ??ssers humans han compartit una relaci?? molesta. Envaeixen sovint les habitacions, queden ocults entre la roba i causen lesions. L'esp??cie africana del nord Androctonus australis es considera entre les esp??cies m??s perilloses, i ??s responsable d'un n??mero desproporcionadament alt de picades i de morts, particularment a Alg??ria i Tun??sia.
Les esp??cies trobades en els Estats Units, generalment del g??nere Centruroides, s??n relativament segures, i es comparen a una picada de la vespa. La v??ctima ha de romandre tranquil??la. L'atenci?? m??dica ??s generalment necess??ria nom??s per als infants i els ancians, o quan hi ha respiraci?? dificultosa. El gel aplicat a les vores de la picada aplaca el dolor immediatament, i hi ha qui diu que l'amon??ac ??s la panacea.
Els escorpins s??n ca??adors, i les cases infestades s??n generalment el resultat d'un escorp?? que troba una ruta f??cil cap a dins. S'han de segellar totes les esquerdes, marcs de porta, els celoberts, i altres punts de l'entrada, tant a l'interior com a l'exterior, i tractar de tallar la cadena d'aliment per a qualsevol insecte dins de la casa. Els propietaris de la casa han d'utilitzar llavors un llum fluorescent a fora de la casa de seguida que es fa de nit. Els escorpins brillen intensament, i ajuda a detectar la seva pres??ncia i on crien.
Els problemes es remunten sovint als pilars de fusta, a la terra rocallosa, i a les runes, i aquestes ??rees es poden netejar posant-hi una gespa densa al per??metre de la casa. Els residents en ??rees end??miques han d'adoptar l'h??bit de netejar les sabates a fora, i mirar els llits abans d'usar-los.
Alguns escorpins s??n bastant d??cils i es poden tenir com a animals dom??stics. El m??s com?? d'aquests ??s l'escorp?? emperador, una esp??cie africana amb un ver?? bastant suau. La majoria dels escorpins, no obstant aix??, s??n m??s agressius i/o tenen el ver?? m??s potent.
[edita] Enlla??os externs
- http://www.scorpiology.de (Gran lloc d'informaci?? sobre l'escorp??, per Gunther Witt)
- http://www.angelfire.com/tx4/escorp??es/ (P??gines d'escorpins de Kari)
- http://www.ub.ntnu.no/escorp??-files/index.php (Els arxius de l'escorp??)
- http://www.goldenphoenixexotica.com (Informaci?? sobre escorpins i altres ar??cnids)
