Farigola
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Farigola (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Thymus Vulgaris (L.) |
||||||||||||||
La farigola, senyorida, timó, timonets o tomell (Thymus vulgaris) és un petit arbust de la família de les labiades (lamiaceae) que es troba en formacions vegetals de tipus matollars, timonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i fins i tot, subalpí. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s’estén per altres zones europees.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És una mata perenne aromàtica de fins a 30 cm d’alçada. La rel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat (semblen més estretes perquè l'ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada. La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt petit, i la seva disposició és decusada. Les flors es troben en inflorescències cimoses en dicasi. Són hermafrodites. Tenen 5 sèpals soldats (és gamosèpala) i 5 pètals soldats (és gamopètala). La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L'androceu està constituït per 4 estams lliures entre si però soldats a la corol·la. El gineceu està format per 4 carpels sincàrpics i té l'ovari súper. Els fruits són núcules.
S’utilitzen les sumnitats florides dessecades.
[edita] Ecologia
Prefereix els terrenys calcaris, tot i que també es pot trobar en zones silíciques. En general, s’adapta a climes temperats o temperats-càlids i, fins i tot, de muntanya sense grans variacions tèrmiques. Són resistents a les gelades i a la sequera. Requereixen exposició de migdia i ple sol. No toleren l’excés d’humitat ambiental ni l’entollament. No convenen sòls excessivament fertilitzats. Floreix a la primavera, de març a juny.
[edita] Composició química
- Àcids: Àcid oleic, palmític, nicotínic i linoleic (planta); àcid ascòrbic (fulles)
- Olis essencials: timol, anetol i borneol (fulles); carvacrol i cineol (tota la planta)
- Aminoàcids: cistina, valina, glicina i isoleucina (planta)
- Metalls i minerals: alumini, calci, cobalt i magnesi (fulles); ferro (planta)
[edita] Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
- Tos improductiva
- Bronquitis
En usos tradicionals:
També s’ha utilitzat per via tòpica per al tractament de:
- Estomatitis
- Haliatosis
- Faringitis
- Amigdalitis
- Lesions cutànies
- Prurit
[edita] Accions farmacològiques
- Antibacterià
- Antisèptic
- Colegog
- Expectorant
- Antiespasmòdic
[edita] Toxicitat
En dosis normals el seu ús no té cap toxicitat. S’ ha de vigilar quan es fa ús de l’oli essencial que no haurà d’emprar-se mai en cas d’embaràs, úlcera o problemes cardíacs. Un ús elevat d’aquest oli, pel seu contingut en timol, pot produir hipertiroïdisme o intoxicació, per irritació de l’aparell digestiu.
[edita] Bibliografia
- Chessi, Edmund. Hierbas que curan. Primera Edició.
- Font Quer, P. Plantas Medicinales, El Dioscórides Renovado. Decena Edició.
- http://www.botanical-online.com/medicinalstimocatala.htm
- http://www.botanical.com/botanical/mgmh/t/thygar16.html
