Arteriosclerosi
De Viquipèdia
L'arteriosclerosi és un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com una disminució de la seva elasticitat. És un procés involutiu natural, encara que es pot accelerar la ingestió de massa àcids grassos saturats i/o colesterol.
No s'ha de confondre amb la malaltia aterosclerosi, que és una malaltia causa per la formació de plaques d'ateroma. ARTERIOESCLEROSIS
L'arterioesclerosis, popularment denominada com a "enduriment" de les artèries, és una malaltia crònica i progressiva produïda pel dipòsit de greixos a la paret de les artèries que dóna lloc a estrenyiments o a estenosi d'aquestes.
Els dipòsits de greix, es van produint al llarg dels anys a la capa més interna de l'artèria, l'íntim, donant lloc a la formació de "plaques" que van estrenyent el vas i per tant dificultant el pas de sang al seu través. Al costat d'aquest fenomen, també es poden produir dipòsits de calci en aquestes plaques, que donen lloc que l'artèria perdi la seva elasticitat i flexibilitat, entorpint encara més el fluxe sanguini i produint a més un augment de la pressió arterial (hipertensió).
El creixement progressiu de la placa d'arterioesclerosis o la formació de trombe al seu pit, es pot donar lloc a l'oclusió completa de l'artèria produint una absència total de fluxe sanguini a través del vas obstruït, deixant per tant sense reg la zona que habitualment es nodria de sang per aquesta artèria.
L'arterioesclerosis pot afectar qualsevol artèria del nostre organisme; les localitzacions més freqüents són:
Artèries coronàries: Són les artèries que aporten sang al cor. La seva afectació produeix angina de pit i infarts de miocardi.
Artèries caròtides: Són les principals artèries que porten sang al capdavant. La seva afectació pot donar lloc a l'aparició d'un infart cerebral.
Artèria aorta: És l'artèria més gran del cos, i la seva afectació pot donar lloc a una falta de reg a les cames i en òrgans|orgues intra-abdominals com els ronyons.
Artèries d'extremitats: L'afectació de les artèries de les extremitats, dóna lloc a una falta de reg que produeix dolor amb l'exercici, a la nit ,ferides que no curen que poden conduir a l'amputació de l'extremitat si un tractament adequat no s'instaura a temps.
[edita] Factors de risc de l'arteriosclerosi
L’arteriosclerosi es veu afavorit per la presència de factors de risc. Es tracta d'hàbits, alteracions associats amb un augment important de la susceptibilitat per a emmalaltir. Poden ser modificables o immodificables.
La investigació sobre els factors de risc de l'arteriosclerosi va començar en els anys 60, amb estudis epidemiològics que amb el temps han permès identificar aquests factors i realitzar el que es coneix com a prevenció primària: eliminar els factors de risc per controlar el desenvolupament de la malaltia.
Tabac, hipertensió arterial i colesterol elevat, especialment la fracció LDL (l'anomenat colesterol dolent, l'oxidació del qual té un paper important en l'origen de la placa), són els factors de risc més importants associats a aquesta malaltia. Al contrari, el denominat colesterol bo, la fracció HDL, desenvolupa un paper preventiu. També la diabetis mellitus, l'obesitat, el sedentarisme i l'estrès són factors que afavoreixen el desenvolupament d'arteriosclerosi. Tots aquets són factors de risc modificables, és a dir, podem actuar sobre ells: es pot deixar de fumar, aprimar, fer exercici, canviar de dieta... accions que constitueixen la base de la prevenció primària.
Però hi ha factors de risc immodificables. L'edat, el sexe, la càrrega genètica i la raça no els podem canviar. L'edat constituïx el factor de risc de major consistència: les lesions inicials apareixen en l'aorta en la primera dècada de la vida, en les artèries coronàries en la segona i en les artèries cerebrals en la tercera. En les dones, l'arteriosclerosi és molt menys freqüent que en els homes fins a la menopausa, per la qual cosa resulta molt temptador fer-ne responsable les hormones femenines, però encara no se n'ha confirmat el presumpte paper protector.
La raça blanca sembla que està més predisposada aquest tipus de lesions que altres races. I, finalment, la càrrega genètica pren cada dia més importància, per la qual cosa cal valorar molt acuradament la història familiar del pacient
