Rosella
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Dibuix d'una rosella
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Papaver rhoeas L. |
||||||||||||||
La rosella, ababolera, pep-perepep, pipiripip, quequerequec, gallaret, paparola, puput, gallarets, quiquiriquics, roella, rovella, gaigallaret, gallet, gall, cacaraquec, quicaraquic o paparota, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. És herbàcia, de la família de les Papaveraceaes i es troba present gairebé per tot el Principat i el món. A Catalunya, el País Valencià i les Illes és força comuna fins als 1600 m d'altura.[1]
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Prové de l'àrab vulgar hispànic hababáur, alteració del llatí papaver. Rhoeas prové del grec i significa vermell, degut al color de la planta que la caracteritza.
[edita] Ecologia
Acostuma a trobar-se en camps de cereals, cultius, marges de les carreteres, rostolls, pastures, prats. L’època de floració te lloc en primavera i estiu. Les flors neixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caigut.
[edita] Descripció
Teròfit, que pot arribar a fer 90 cm d'alçada. D’arrel prima i axonomorfa amb una tija erecta, hirsuta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d'un color blanquinós. Les fulles, compostes, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i estan dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades mentre que les superiors són sèssils i presenten peduncle de 12 a 25 cm. També són molt piloses. Les flors són hermafrodites, actinomorfes, dímeres i solitàries, d'uns 5-8 cm de diàmetre. Tenen una simetria bilateral. El calze està format per dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la floració. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Estan una mica arrugats a causa de la disposició corruguda en que es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre. L’androceu consta d'un gran nombre d'estams de maduració centrípeta (de fora cap endins). Tenen els filaments filiformes de dehiscència longitudinal. El gineceu d'ovari súper i unilocular, està format per la soldadura de dos o més carpels. Te un disc estigmàtic amb 8-12 estigmes radials. El fruit és una petita càpsula (1-2 cm) d`un color verd pàl·lid, arrodonida a la base, glabre i més o menys estriada. S’obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.
La part utilitzada d'aquestes plantes (la droga) són els pètals.
[edita] Composició química
- Derivats d'antocians com el cianidol.
- Làtex ric en alcaloides isoquinoleínics (0,12%): readina, reaginina, papaverina.
- També conté mucílags.
[edita] Usos
La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per a la rosella. En usos tradicionals:
- Sedant, en afeccions del tracte respiratori com bronquitis o tos seca. Actua disminuint la tos i afavorint la expectoració (ajuda a extreure les mucositats dels bronquis). També calma diarrees infantils.
- Té propietats colorants.
- Es cultiven com a plantes de jardí.
- Les llavors s'utilitzen com a condiment.
[edita] Accions farmacològiques
És antitussiu. Els mucílags exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria, actuant com a emol·lients i bèquics (disminueixen la tos). S’han fet assajos amb animals i s’ha comprovat que la rosella produeix una depressió dels sistema nerviós central, disminuint el període d'inducció del son. Aquests efectes podrien ser deguts als alcaloides.
[edita] Toxicitat
No presenta toxicitat ni efectes secundaris, tot i que s'ha de vigilar la concentració en alcaloides. No es recomanable utilitzar-la durant l'embaràs, la lactància o en nens petits. Les fulles són tòxiques per als animals. Es considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s'ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.
[edita] Referències
- ↑ BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
 |
Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
