Garrofer
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 garrofes
 fulles del garrofer
|
||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Ceratonia siliqua Linnaeus |
||||||||||||||||
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) ??s un arbre dioic de la fam??lia de les lleguminoses.
[edita] Descripci??
El garrofer ??s un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'al??ada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marr?? fosc, gaireb?? negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors s??n de forma oval aplanada, de color marr?? i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. La polpa que les recobreix ??s dol??a i en alguns casos consumida com a aliment hum?? als pa??sos pobres (a la guerra i posguerra espanyoles se'n feia un succedani de la xocolata de p??ssima qualitat). A Balears ho va ser en ??poques de fam. Normalment s'utilitza com a aliment del bestiar, b?? directament pasturant d'enterra (porcs ?? ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls). ??s un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. Monlau (1890) citant a Cavanilles diu que les gla??ades de 1789 van matar els que estaven a 40 lleg??es de la costa del Pa??s Valenci?? sense afectar als del litoral.
[edita] Usos
Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris com ara la farina de garrof?? que s'utilitza com a espessant.
Segons Monlau (1890) els turcs feien sorbets barrejant la farina de garrof?? amb regal??ssia i els egipcis confiten amb el garrof?? els tamarindes i els mirabolans.
Com a curiositat les seves llavors s'utilitzaven antigament per pesar i la unitat de mesura dels diamants "carat" deriva de la llavor del garrofer.
