Regalèssia
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Glycyrrhiza glabra L. |
||||||||||||||||||
La regalèssia o regalíssia és l'arrel o rizoma de Glycyrrhiza glabra, de la qual se'n pot extreure una substància dolça, anomenada «pega dolça».
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom científic del gènere, és a dir, Glycyrrhiza, és una paraula que prové del grec i significa "arrel dolça" ja que sabem que el rizoma d'aquesta planta conté una substància dolça anomenada "pega dolça".
[edita] Descripció
Planta plurianual de la família Fabaceae originària del sud d'Europa i de l'Àsia Menor. Arriba a fer un metre d'alçada amb un rizoma vertical molt desenvolupat i tuberós que continua més avall amb una potent arrel axonomorfa que es divideix en 3 o 5 arrels secundaries i varis estolons horizontals que poden medir fins a 8 metres. Aquestes branques subterrànies plagiòtropes, és a dir, els estolons, serveixen per la propagació vegetativa (molt activa en aquesta planta). Les fulles són caduques, compostes, alternes, imparipinnaticompostes de 7 a 15 cm amb 5-9 folíols elíptics. Les flors són porpres o blau pàl·lid i formen una inflorescència en forma d'espiga axilar, de petita mida i broten de llargs pedúncles.Calze amb sèpals de forma acampanada i amb un gran número de pèls glandulars a la seva superfície.Corol·la papilionàcia, amb l'estendard que supera en longitud a les altres peces. Fruit en llegum oblonga comprimit de petita mida que pot arribar als 3cm de longitud, glabra, el contorn irregular, amb 2-5 llavors petites i arronyonades. Forma vital: Geòfit.
[edita] Ecologia
La regalèssia prové de l'Europa Mediterrània i de l'Àsia Menor i es troba cultivada en molts llocs gràcies a la seva naturalització en zones humides, al costat de rius, barrancs, etc. A Espanya la trobem en zones fluvials, en ambients mediterranis poc plujosos. Sobretot en zones properes al riu Ebre i algunes àrees disperses del Sud i Est de la Península.
[edita] Conreu
Es pot reproduir per les llavors o multiplicar per les arrels o rizomes. La sembra o plantació es pot fer a la tardor o a la primavera. Les llavors són de difícil germinació i cal estovar-les 24 hores en aigua per tal d'activar-la. Els rizomes plantats han de tenir almenys un borró. Una vegada nascuda la planta es comporta com una invasora i no deixa crèixer cap altra herba. Les arrels s'arranquen de la planta a la tardor del segon any. Gran part de la producció prové de plantacions silvestres i a Turquia, que era una gran exportadora, la planta ha esdevingut rara.
[edita] Part utilitzada: droga
[edita] Composició química
- Sucres: glicirricina, glucosa i sacarosa
- Flavonoides: licoflavonol, licoricona,glycerol, glyzarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol, glabrona.
- Saponines
- Tanins
- Betacarotens
- Aminoàcids: asparragina
- Proteïnes
- Àcids: salicílic, màlic, betulínic, glicirrètic
- Minerals: calci, crom, cobalt, fòsfor, magnesi potassi, silici i sodi
- Vitamines: vitamina C i tiamina
[edita] Acció farmacològica
Antiulcerós, antiinflamatori, antibacterià, antivíric, activitat estrogènica i mineralocorticoide, antiespasmòdic, expecturant, antitossiu, cicatritzant, antial·lèrgic, immunoestimulant i antitumoral.
[edita] Usos
Ús intern
La regalèssia és una planta medicinal que té uns usos molt variats i s’està utilitzant molt actualment. Tan la seva rel seca en preparacions caseres com tota una sèrie de productes normalitzats i presents de diverses maneres (càpsules, tauletes, comprimits, tintures, crema seca,etc.) es pot trobar en les farmàcies o herbolisteries. Totes elles tenen com a base la rel d’aquesta planta i el seu component principal és la glicirricina. Aquest component s’ha elaborat tradicionalment a partir de les rels de tres anys que encara no han produït fruit i s’acostumen a recollir durant l’octubre i novembre. El procés consisteix en esmicolar-les i fer-les bullir a foc lent en unes olles de coure removent constantment fins a formar-se una pasta consistent. A aquesta pasta se li dóna la forma oportuna i es deixa assecar sobre taules de fusta. Actualment són unes màquines qui realitzen aquest procés en unes càmeres de vapor.
En la composició de la regalèssia hi ha altres productes edulcurants que disimulen l’amargor natural. Com que la glicirricina presenta certes incompatibilititats i una posible toxicitat, es venen uns productes normalitzats de regalèssia sense aquest component que s’anomena DGL (Deglycyrrizinated Licorice).
A més de preparats normalitzats de regalèssia, també s’utilitza la rel seca triturada per realitzar decoccions i tintures realitzades amb la rel seca macerada en alguna beguda alcohòlica de 45 graus durant 15 minuts. L’avantatge de la rel és que un cop recollida i rentada adeqüadament es pot guardar i es conserva perfectament fins que decidim realitzar una preparació.
- Aparell digestiu: antiespasmòdic, antiinflamatori i antiàcid: la rel d'aquesta planta presenta propietats antiespasmòdiques i antiinflamatories de la mucosa gàstrica que ajuda a prevenir o tractar la indigestió, o altres malalties més greus de l'intestí com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn. Tot i així, s'ha demostrat la major capacitat dels preparats amb regalèssia DGL per contrarestar l'acidesa estomacal neutralitzant l'excés d'ella mateixa. Aquesta propietat és molt interessant per aplicar tractaments en aquells casos que es requereixi rebaixar l'acció dels àcids estomacals, com l'acidesa gàstrica, l'úlcera gàstrica, esofàgica o les llagues de la boca. El seu ús també alleuja l'estrenyiment. També s'ha comprovat que l'ingestió de productes normalitzats amb glicirricina de la regalèssia exerceix una funció protectora del fetge, alliberant-lo d'aquelles substàncies tòxiques que li resulten perjudicials, protegint i revitalitzant les seves cèl·lules. Aquesta propietat és útil per tractar malalties de del fetge com l'hepatitis B o la cirrosis.
- Aparell respiratori: mal de coll, tos i refredats: a més de les seves propietats bactericides, la regalèssia poseeix propietats antiinflamatories i suavitzants de les mucoses respiratories com els mals de coll, la tos, el pit carregat pel refredat, l'asma,etc.
- Antivíric: la capacitat de la glicirricina per inhibir el creixement dels virus ha set utilitzada per combatir una sèrie de malalties de tipus víric: amb malalts de SIDA s'ha comprovat experimentalment que aquells pacients portadors del virus que se'ls subministra aquest component aconsegueixen retrasar els siptomes adversos que produeix aquesta malaltia un cop es manifesta.Aquestes propietats podrien ser utilitzades pel tractament del grip.
- Antidepressiu: la regalèssia ajuda a combatir la depressió. Influeix en aquesta propietat la presència de varis minerals com el calci i el magnesi, la vitamina C i el flavonoide isoliquiritigenina, aquest últim amb propietats estudiades experimentalment per inhibir el creixement de tumors cancerígens, junt amb els betacarotens o l'àcid betulínic.
- Síndrome del cansament crònic: la glicirricina d'aquesta planta té propietats hipertensores que poden resultar indicades per pujar la pressió arterial i pujar l'ànim d'aquells pacients amb síndrome de cansament crònic o altres tipus de cansament.
- Menopausia: la glicirricina té la propietat de regular els estrògens de la dona. La seva utilització durant el període de la menopausia podria millorar els siptomes adversos que el període ocasiona molts cops.
- Tabaquisme: resulta molt adeqüat xupar un tros de regalèssia quan es té desig de fumar, no només perquè substitueix l'hàbit reflex de xupar el cigarro sinó perquè aquesta planta conté principis que ajuden a desintoxicar l'organisme i fan que el gust de tabac resulti desagradable.
- Cop de calor: la regalèssia constitueix un bon remei per baixar la temperatura corporal essent molt útil per evitar els cops de calor, la deshidratació,etc. en estius molt calorosos. Amb les arrels d'aquesta planta es prepara "aigua de regalèssia" un bon remei per treure la set i mantenir-nos frescos.
Ús extern
Les aplicacions de la regalèssia en ús extern es basa en la capacitat de la planta per inhibir el creixement dels microorganismes, tan virus com bacteris com fongs. Com per exemple el virus de l'herpes, els fongs, psoriasis o infeccions de la vagina. També ajuda a conservar el cabell a l'inhibir l'hormona dehidrotestosterona, disminueix les secrecions grases del cabell.
Ús industrial
Donat que la regalèssia té un poder com a edulcorant, s'utilitza en la confecció d'aliments i begudes. Igualment s'utilitza en la fabricació de tabac per millorar-ne el seu gust.
[edita] Toxicitat
És una planta que està demostrat que el seu ús prolongat presenta una provada toxicitat. També presenta unes contradiccions i unes interaccions amb certs medicaments que s'han de tenir en compte.
La glicirricina posseix propietats mineralcorticoide i glucocorticoide. El seu ús prolongat produeix efectes negatius a l'organisme amb augment de la pressió sanguínea (hipertensió), augment del sodi i retenció d'aigua. Es produeix una pèrdua anormal de potassi que condueix a un estat anomenat hipocalemia o falta de potassi en sang.
Moltes de les intoxicacions es produeixen d'una manera inconscient amb l'ús habitual d'aquesta planta en caramels. Altres causants de les intoxicacions són beure quantitats grans de begudes que continguin regalèssia, el fumar tabac tractat amb aquesta planta, etc.
Algun estudi també ha comprovat que el consum consecutiu pot provocar una disminució de la testosterona i una inhibició del desig sexual.
No es pot utilitzar en casos de diabetis de tipus II, en pacients amb hipertensió arterial, en aquells que tenen poc potassi en sang, en malalts d'hepatitis i durant l'embaràs.
Els símptomes són mal de cap per augment de pressió, edemes principalment a la cara i en els turmells, sensació d'extremitats ardents, debilitat, rampes, orina de color fosc, pèrdua de la menstruació, arritmia, etc.
El seu consum no està recomanat si s'estan prenent altres medicaments com els que es subministren per augmentar la pressió arterial, ja que pot provocar un augment de la pressió, els corticoides que produeix retenció de líquids o els productes que s'utilitzen per tonificar el cor.
Per tant, com a tractament s'hauria d'abandonar l'ingestió d'aquest producte, atenció mèdica en casos necessaris amb respiració assistida i vigilància del ritme cardíac. En molts casos serà necessari proporcionar algun hipotensor per baixar la pressió arterial i controlar els electròlits, especialment el potassi.
[edita] Curiositats
Hi ha altres espècies del gènere Glycyrrhiza (G. lepidota, G. uralensis, etcètera) també conreades fora de la zona del mediterrani.
[edita] Referències bibliogràfiques
- Zaragozá F, Ladero M, Rabasco A et al. Plantas Medicinales (Fitoterapia Práctica). Segunda Edición, 2001.
- ↑ BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
