Noguer
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Il??lustraci?? de Juglans regia
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Juglans regia L. |
||||||||||||||
La noguera, noguer o anouer ??s un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del g??nere Juglans (hi ha 21 esp??cies) de la fam??lia Juglandaceae. Juglans regia ??s l'??nica noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous. Sembla originari dels Balcans.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
??s un arbre caducifoli dioic corpulent, no gaire alt, aproximadament d'uns 20 metres, per?? de cap??ada ??mplia i voluminosa. En els exemplars m??s desenvolupats, aquesta copa pot comen??ar a poca dist??ncia del terra. El tronc acostuma a ser ample, s'han trobat alguns exemplars de 5 metres de di??metre, i es buida en els exemplars vells. T?? l'escor??a esblanque??da, llisa, que s'esquerda amb el pas dels anys. Les branques joves s??n gruixudes i amb nusos, amb la medul??la t??picament buida i dividida mitjan??ant separadors transversals.
Fulles caduques, alternes imparipinnades, grans, compostes, amb 5 o 9 fol??ols. El final de la fulla ??s m??s gran que els laterals. La vora ??s bastant llisa.
El noguer perd les fulles a l'hivern i a la primavera l'hi tornen a sortir al mateix temps que les flors, de les que n'hi ha de masculines i de femenines. Les fulles tenen un pec??ol llarg amb una fullola a la punta i 2-3 parelles als costats; quan surten tenen un color vermell??s per?? al madurar es tornen verdes.
Cada flor femenina, presenta un ovari que ??s ja una nou petita on a l'extrem superior hi ha el calze i del mig surten dues banyes que s??n els estigmes (la flor corona el fruit). Les masculines surten del lleny de l'any anterior per sota de les femenines en forma de ramells. La flor masculina ??s un ament. Es pol??linitza pel vent.
Els fruits s??n drupes, en grups de 1-4 globulosos, consten de una capa carnosa fina, glandulosa i glabra, de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda a la maduresa. En el seu interior es troba la nou, formada per una coberta dura que s'obre en dos parts, les l??nees de soldadura de les quals no coincideixen amb la soldadura dels carpels, sin?? amb els nervis mitjans d'aquests. A m??s, t?? 2 o 4 falsos envans incomplets. Allotja al seu interior una llavor amb quatre l??buls, rica en olis. Comen??a a produir fruits cap als 10 anys.
[edita] Ecologia i conreu
Els anouers se situen al sud-est d'Europa i oest d'??sia. Des del nord de Gr??cia fins a l'Him??laia, passant pels Balcans. Destaca la seva pres??ncia a la Xina, l'Iran, Arm??nia (silvestre) i Am??rica del Nord (especialment Calif??rnia). Generalment, en zones templades.
Tradicionalment hi havia arbres a??llats al voltant de les cases de pag??s o als pobles que no corresponien a cap varietat en concret, ja que sovint provenien de reproducci?? sexual a trav??s de la sembra de les nous. El conreu extensiu es va inicar a Calif??rnia amb les varietats americanes de gran calibre. Tamb?? es conreen varietats franceses de millors qualitats organol??ptiques, per?? m??s petites. Actualment hi ha plantacions intensives als Pa??sos Catalans, per exemple al Segri??, La Noguera o al Bages.
La problem??tica d'aquest conreu ??s d'una banda que tarda molts anys en comen??ar a donar fruit i de l'altra que ??s una esp??cie molt afectada per bacteriosi. Les gla??ades tardanes de primavera si coincideixen amb la floraci?? poden deixar sense collita l'arbre, ja que les flors no suporten m??s enll?? d'un grau sota zero. Nom??s altes temperatures a l'estiu donen calibres grossos que s??n els preferits pel mercat, malgrat que les varietats petites tenen millor gust. Les plantacions intensives sempres s??n en regadiu.
[edita] Usos farmacol??gics
|
Les fulles del noguer tenen importants quantitats de tan??ns de tipus g??lic i el??l??gic. Tamb?? hi s??n presents naftoquinones fonamentalment la juglona, que cristal??litza de color taronja i t?? un sabor amarg. Concretament, ??s la 5-hidroxi-1,4-naftoquinona. A m??s en la coberta del fruit hi ha olis essencials que serveixen per aromatitzar les conegudes ratafies del Pallars. Com a principis actius tamb?? hi s??n presents l'inositol, els derivats flav??nics i la vitamina C.
Les fulles i la nogalina (c??scares verdes dels fruits), contenen abundants tanins que li confereixen la seva important propietat astringent. S??n coneguts els seus efectes com antidiarr??ic per l'efecte astringent dels tanins i com astringent dermatol??gic tamb?? per l'efecte d'aquest mateixos tanins sobre la pell. Els usos aprovats per la Comissi?? E del Ministeri de Sanitat d'Alemanya s??n exclusivament davant dermatitis inespec??fiques. Altres usos tradicionals reconeguts s??n en el tractament de la diarrea aguda d'origen bacteri?? o no i, sobretot, per guarir infeccions parasit??ries intestinals. Altres usos m??s tradicionals s??n envers afeccions d??rmiques com cremades, ??lceres d??rmiques o pr??rit.
Propietats conegudes:
- astringents
- cicatritzants
- antidiarreiques
- antif??ngiques
- bactericides
- antis??ptiques
- hipoglucemiants, hipotensor (les fulles)
- s'est?? investigant possibles accions antitumorals
Indicacions:
- diarrea aguda (origen bacteri?? o no)
- infeccions parasit??ries intestinals
- dermatitis inespec??fiques
- cicatritzacions de ferides, ??lceres i llagues
- afeccions d??rmiques com cremades, ??lceres d??rmiques o pr??rit
- ??czemes de la pell i acn??
- rentats vaginals
- infeccions en vies respirat??ries, angines i estomatitis
- diabetis
- higiene bucal
- estimulant pel creixement del cabell
- elevat valor nutritiu de les nous (contingut prote??c similar al de la carn)
[edita] Usos medicinals
[edita] ??s intern
Diarrea: fulles, pel seu contingut en tanins, s??n astringents i poden utilitzar-se per combatre la diarrea. Cal la decocci?? d'una culleradeta de fulles seques fetes esmicolades per got d'aigua durant 10 minuts. Cal prendre un parell de gots al dia.
Hipotiroidisme: les nous, especialment les nous verdes, contenen components que estimulen la producci?? de les hormones tiroides. Cal la decocci?? de 4 nous per litre d'aigua durant 20 minuts. Beure dos tasses d'aigua. Menjar nous fresques o utilitzar l'oli de nous cru en amanides.
Suor: la preparaci?? anterior tamb?? pot utilitzar-se per tractar l'exc??s de suor.
T??nies i solit??ries: l'oli de noguera s'ha utilitzat per expulsar aquests par??sits de l'intest??. Per sopar, amanir un plat de patates bullides amb 60 gr d'oli de noguera.
[edita] ??s extern
Les propietats astringents, antif??ngiques i antis??ptiques que exerceixen les juglones de les fulles i les cobertes de les nous, s'utilitzen com bactericides i vulner??ries.
- En el tractament extern de la pell: infusi?? al 10% de fulles seques en un litre d'aigua. Aplicar compreses mullades sobre la zona afectada. Tamb??, afegir un grapat de fulles seques dins l'aigua del bany. Pel tractament de la sarna, coure un grapat de c??scares de nou en un litre d'aigua fins que l'aigua disminuexi al 50%. Rentar-se amb aquesta aigua.
- Prevenci?? de la caiguda del cabell. Una aplicaci?? de la infusi?? anterior sobre el cabell ajudar?? a prevenir la seva caiguda. Tamb?? s'ha proposat l'extracte del pericardi.
- Tractament de les infeccions vaginals. Un rentat amb aquesta infusi?? ajudar?? a eliminar els microorganismes del flux vaginal.
- Afeccions en l'aparell respiratori. Les propietats astringents i bactericides d'aquesta planta poden aprofitar-se per realitzar gargarismes amb els que tractar afeccions de l'aparell respiratori com les angines i la faringitis.
- Prevenci?? del carrall a les dents. Fer glopeigs amb la infusi?? pr??viament explicada.
[edita] Altres usos
Les juglones constitueixen un colorant natural utilitzat per la fabricaci?? de tints per als cabell, molt utilitzat en la ind??stria de la cosm??tica, anomenat nogalina. La fusta de noguer ??s considera la m??s apreciada i preuada de les fustes europees. En ebenisteria se'n fan objectes com pianos o culates d'escopeta. De vegades es conrea nom??s per la fusta sense interessar les nous i aleshores es pot fer en terres m??s fredes. D??na bona llenya i bon carb??.
[edita] Les nous
Destaquen pel seu contingut en olis vegetals poliinsaturats. Encara que cont?? ??cid oleic (monoinsaturat) com l'oli d'oliva, el provat efecte reductor del colesterol ??s degut a la seva riquesa en ??cid linoleic i alfalinoleic (poliinsaturats). Aquests darrers olis tamb?? fan que sigui ??til en la prevenci?? de malalties en el circuit circulatori. La ingesta habitual de nous permet reduir fins un 50% el risc de patir aquestes malalties, com l'infart de miocardi o l'angina de pit, per tant es poden considerar antianginoses.
A m??s, aquests olis augmenten l'elasticitat arterial, prevenen la formaci?? de co??guls i rebaixen la tensi?? arterial. Aquesta capacitat d'afavorir la circulaci?? de la sang ??s deguda a la transformaci?? de l'??cid alfalinole??c en prostglandines responsables d'evitar l'aparici?? d'aterosclerosis.
Menjar unes 5 nous 5 cops per setmana, en comptes d'altres fonts animals com la manteca o la carn animal, ??s una bona manera de cuidar el cor. No obstant, cal recordar que les nous, com la majoria de fruits secs, proporcionen una elevada quantitat de calories.
S??n una bona font de vitamina E i calci, aporten tamb?? una petita quantitat de vitamina C i B, i zinc, s??n un Antiangin??s natural.
[edita] Imatges
 il??lustraci?? |
 branca |
 flors masculines |
 flors femenines |
 fruits verds a l'arbre |
 tall del fruit tipus drupa |
 nous |
 nou oberta |
