Escola Pia de Catalunya
De Viquip??dia
Escola Pia de Catalunya ??s la secci?? catalana dels escolapis, orde religiosa fundada per Josep de Calassan?? el 1597 a Roma. El 1638 el bisbe d'Urgell, Pau Duran, sign?? el decret pel qual d??na llic??ncia per a la fundaci?? de l???Escola Pia a Guissona, per?? la guerra dels Segadors va fer que s'ajorn??s el projecte. Cinc escolapis napolitans s'establiren a Moi?? el 1683, gr??cies als esfor??os del p. Agust?? Passante i la voluntat de Mn. Jaume Boix??. El 1691 profess?? el primer religi??s catal??, Sebasti?? Badia. S'obriren altres cases a Oliana (1690-1844), a Balaguer (1699-) i a Castellb?? (1709-1718). Les escoles eren municipals, gratu??tes i amb prefer??ncia per les primeres lletres i l'aritm??tica pr??ctica o comercial; per?? tamb?? s'ensenyava el llat?? i la ret??rica.
La Guerra de Successi?? oblig?? als religiosos italians a marxar de la Pen??nsula i les cases quedaren a mans d'escolapis catalans i aragonesos. Es fundaren noves escoles a Puigcerd?? (1728-1972), Igualada (1732-) i Matar?? (1737-) i Solsona (1757-1837). Des del 1751 esdevingueren prov??ncia aut??noma de Roma, i des del 1775 celebraren ex??mens p??blics que es conserven impresos. Alhora, el 1796 es va aprovar un M??tode Uniforme d'ensenyament per a tots els col??legis. Tamb?? patiren els efectse de la Guerra Gran (1795) i de la Guerra del Franc??s (1808-1814). El P. Jaume Vada public?? un poema en catal?? el 1802, La Fama en lo Parn??s i el 1810 enard?? els mataronins amb un fam??s serm?? contra els francesos en catal?? a l'esgl??sia de Santa Anna de la capital del Maresme.
Durant el segle XIX fundaren els col??legis de Sant Antoni a Barcelona (1815-), el de Sabadell (1818-) i el de Calella (1819-), es publicaren llibres escolars i es cre?? una editorial o distribu??dora escolar. Aconseguiren que no els tanquessin les escoles durant el Trienni Liberal (1820-1823) i la desamortitzaci?? de 1835. Les Corts espanyoles aprovaren la restauraci?? de l'Escola Pia a Espanya el 1845, per?? quedant subjecte en q??estions d'ensenyament a les lleis de l'Estat. Aix?? facilit?? l'expansi?? de l'orde, que fund?? noves escoles a a Olot (1858-), Reus (1858-1870), Terrassa (1864), Vilanova i la Geltr?? (1877-), T??rrega (1884-), Barcelona Calassanci (1893-), Palma de Mallorca (1893-1904), Valls (1893-1905), Sarri?? (1894-), Castellar del Vall??s (1896-1939), Barcelona Balmes (1899-), Terrassa (1901-), Caldes de Montbui (1909-), Alella (1916), Granollers i Sitges (1933)
Durant la Setmana Tr??gica fou cremada l'escola de Sant Antoni. Durant la Segona Rep??blica Espanyola van aconseguir mantenir les escoles obertes, per?? durant la guerra civil espanyola van haver de tancar-les; 71 religiosos varen ser assassinats, molts empresonats, altres aconseguiren exiliar-se. Despr??s de la guerra aconseguiren reobrir-les i fundaren noves escoles al barri de la Mina i Wad Ras. A la fi del franquisme adoptaren el catal?? com a llengua normal i pr??pia en l'ensenyament i la coeducaci?? de sexes. El 1983 van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
