Setmana Tr??gica
De Viquip??dia
Es coneix com Setmana Tr??gica als esdeveniments desenvolupats a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilitzaci?? de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia comen??at la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel comte Romanones i el marqu??s de Comillas.
Aquesta mobilitzaci?? ??s molt mal acollida per les classes populars ja que, a causa de la legislaci?? de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporaci?? a files mitjan??ant el pagament de sis mil reals, quantitat que no estava a l'abast dels m??s pobres. Per altra banda, els reservistes majorit??riament ja estaven casats i amb fam??lia al seu c??rrec.
El dia 25 es convoc?? una vaga general que, a causa de falta d'organitzaci?? i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, degener?? en actes de vandalisme provocats per elements exaltats al que no van ser aliens els denominats "joves b??rbars" del Partit Republic?? Radical d'Alejandro Lerroux.
Despr??s d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de Les Rambles provocant molts ferits, el que fa que s'enverinin encara m??s els ??nims arribant-se a una veritable insurrecci?? amb barricades en els carrers i la proclamaci?? de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix que els amotinats consideren que l'Esgl??sia forma part de l'estructura de la burgesia els fills de la qual no van a la guerra. A m??s l'Esgl??sia havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat. En aquest context s'assalten i incendien convents i esgl??sies, es profanen sepultures i es balla en el carrer amb els cad??vers extrets de les mateixes.
Davant la negativa de les tropes de la guarnici?? barcelonina a disparar sobre els quals consideren els seus companys, es refor??a aquesta amb forces portades de Val??ncia, Saragossa, Pamplona i Burgos que finalment dominen la situaci??.
El govern de Maura porta a terme una repressi?? dur??ssima i, pitjor, arbitr??ria. Es det?? a centenars de persones, al voltant de 2000, i seguint l'acusaci?? formulada en una carta que li dirigeixen els prelats de Barcelona, ??s detingut Francesc Ferrer i Gu??rdia creador de l'Escola Moderna a qui s'acusa de ser l'instigador de la revolta. El 13 d'octubre del mateix any Ferrer ??s afusellat juntament amb Eugeni del Hoyo, Antoni Malet, Ramon Clemente i Josep Miquel i Bar?? en el castell de Montju??c.
Aquests afusellaments ocasionen una ??mplia repulsa cap a Maura a Espanya i a tota Europa, amb una gran campanya a la premsa estrangera, aix?? com manifestacions i assalts a diverses ambaixades.
El rei Alfons XIII, alarmat per aquestes reaccions tant en l'exterior com en l'interior cessa Maura i el substitueix pel liberal Segismundo Moret.
