Segismundo Moret y Prendergast

De Viquip??dia

Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 1838-Madrid, 1913) Economista, jurista i pol??tic espanyol.

Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid i va obtenir la c??tedra d'hisenda p??blica a la mateixa universitat. Dirigent liberal i defensor del lliurecanvisme, va destacar pels seus escrits sobre temes econ??mics i d'hisenda. Va resultar elegit diputat independent per Almad??n el 1863. Amb el triomf de la Revoluci?? de setembre de 1868, la Gloriosa , es va adherir al nou r??gim. Va ser elegit diputat per Ciudad Real en les eleccions a Corts Constituents (gener de 1869) on van triomfar els partits de la coalici?? d'unionistes, progressistes i dem??crates. Va prendre part activa a la redacci?? del nou text constitucional (juny de 1869) que va consagrar les llibertats democr??tiques. Durant l'etapa d'interinitat mon??rquica, va ocupar la cartera d'Ultramar en el govern de Prim. Des d'aquest c??rrec, va procedir a l'abolici?? de l'esclavitud a Puerto Rico. Poc despr??s va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i despr??s en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al poc temps a causa de certes irregularitats de gesti?? en dues concessions de tabac. En cessar en el Ministeri, va ocupar l'ambaixada d'Espanya a Londres.

Despr??s de la Restauraci??, va tornar a Espanya (1875) i va crear el Partit Democr??tic Mon??rquic, que es va fondre despr??s amb l'Esquerra Din??stica. Posteriorment va ingressar en el Partit Fusionista Liberal de Sagasta. Moret va defensar que el capitalisme havia de ser lliure per actuar de forma aut??noma. Com a ministre de Governaci??, va crear la Comissi?? de Reformes Socials el 1883. Durant la Restauraci?? va ocupar carteres ministerials en diverses ocasions. Va ser ministre de Governaci?? en el gabinet de Posada Herrera (1883) i col??laborador assidu en els governs de Sagasta entre 1886 i 1888. Va ocupar les carteres d'Estat (1886-1888), Governaci?? (1888) i Foment (1892), i va ser al capdavant del Ministeri d'Ultramar durant la crisi de Cuba (1897-1898). Es va ocupar de nou de les carteres de Governaci?? en els ??ltims gabinets de Sagasta (1901, 1902).

L'1 de desembre de 1905 se li va encarregar per fi la presid??ncia d'un govern despr??s de la dimissi?? de Montero Rius. Moret va adoptar llavors la pol??tica de donar suport als militars, despr??s dels Fets del ??Cu-Cut! i va aprovar la Llei de Jurisdiccions. Tanmateix, va donar suport per sota m?? a Lerroux, amb la intenci?? de desviar les masses obreres de Barcelona del catalanisme. Aquestes decisions van motivar el rebuig de tots els sectors pol??tics catalans. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfonso XIII (maig de 1906) el va obligar a dimitir. Va tractar de tornar al poder el 1906 en provocar la crisis del papelito, per?? va ser impedida la continu??tat del seu govern pel Congr??s, que el va sotmetre a un vot de censura. Despr??s de la caiguda de Maura, va arribar per ??ltima vegada a la direcci?? del Govern el 21 d'octubre de 1909), per?? els membres del seu propi partit li van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la pol??tica.

Precedit per: Eugenio Montero R??os	Cap de Govern d'Espanya Desembre 1905 ??? Maig 1906	Succe??t per: Jos?? L??pez Dom??nguez
Precedit per: Antoni Maura i Montaner	' Octubre 1909 ??? Febrer 1910	Succe??t per: Jos?? Canalejas y M??ndez