Felipe González Márquez

De Viquipèdia

Felipe González Márquez
75è President del Govern d'Espanya 3r des de la Democràcia (1977)
Mandat 1 de desembre de 1982 – 4 de maig de 1996
Vice President(s)	Alfonso Guerra (1982-1991) Narcís Serra i Serra (1991-1995)
Precedit per	Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Succeït per	José María Aznar López
Secretari General del PSOE
Mandat 1974 – 1997
Precedit per	Rodolfo Llopis
Succeït per	Joaquín Almunia
Naixement	5 de març de 1942 Dos Hermanas (Espanya)
Partit polític	Partit Socialista Obrer Espanyol
Parella	Carmen Romero
Professió	Advocat laboralista

Felipe González Márquez ( Dos Hermanas, Espanya 1942 ) és un advocat i polític espanyol que fou Secretari General de el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Taula de continguts 1 Biografia 2 President de Govern (1982-1996) 3 Retirada de la política activa 4 Llibres publicats 5 Enllaços externs

[edita] Biografia

Va néixer el 5 de març de 1942 a la ciutat de Sevilla, capital de l'actual comunitat d'Andalusia, en una família acomodada. Va realitzar els seus estudis primaris al col·legi dels Pares Claretians i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Sevilla, on obtingué la Llicenciatura de Dret.

Sent advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a formar part del PSOE l'any 1963, on va usar el nom d'Isidoro per la situació d'il·legalitat en la qual es trobava el partit polític. Va ser capdavanter del PSOE des dels anys 1970, fins a el Congrés de Suresnes (França) de 1974, quan va ser escollit Secretari General, en substitució de Rodolfo Llopis i va liderar el distanciament entre el PSOE i el marxisme.

Després de les eleccions democràtiques de 1977 es va convertir en diputat a les Corts i cap del partit majoritari de l'oposició, el que va tornar a repetir en les eleccions generals de 1979, convertint-se en alternativa de govern, a l'aconseguir 121 Diputats.

[edita] President de Govern (1982-1996)

Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern en el qual Alfonso Guerra fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues primeres amb majoria absoluta.

Va seguir una política econòmica liberal, combinada amb reformes socials d'esquerres. Els seus governs van portar a terme la reconversió industrial, i la universalització tant del sistema educatiu espanyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, així com una modernització de les infraestructures, finançada mitjançant un controvertit augment del deute públic. Va portar a terme una important tasca de modernització i acostament a la societat de l'exèrcit, acabant amb el fantasma permanent d'un nou cop d'estat.

Sota el seu mandat, Espanya es va unir a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1985, l'entrada efectiva de la qual es va produir l'1 de gener de 1986.

Va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb Europa, els Estats Units d'Amèrica i l'Amèrica Llatina. Va donar la permanència d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) convocant un referèndum el 1986 a pesar d'haver-se oposat a la seva entrada durant el govern del seu antecessor Leopoldo Calvo-Sotelo. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaçament, i logístic, a les forces aliades a la Guerra del Golf de 1990 i 1991. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany pels seus esforços en favor de la unitat europea.

Va sofrir les primeres vagues generals de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), també creat pel fundador del PSOE Pablo Iglesias, i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sindicat Nicolás Redondo, el seu valedor al Congrés de Suresnes.

Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció: Flick (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), Filesa (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'AVE, cas Juan Guerra (germà del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas Luis Roldán (director de la Guàrdia Civil). A més, va sortir a la llum pública el terrorisme d'estat (GAL), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàndols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells.

[edita] Retirada de la política activa

González va perdre les eleccions generals de 1996 per un estret marge, en favor del Partit Popular encapçalat per José María Aznar. En el 34è Congrés del partit, celebrat a Madrid entre els dies 20 i 22 de juny de 1997, va dimitir i va ser substituït a la Secretaria General per Joaquín Almunia.

Va ser diputat per Madrid fins a les eleccions generals de 2000, en les quals es va presentar al Congrés en la llista electoral del PSOE per la província de Sevilla. Va acabar renunciant a presentar-se a les eleccions generals de 2004. Actualment està gairebé retirat de la política, i presideix la Fundació Progrés Global.

[edita] Llibres publicats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felipe González Márquez

• 1982: Un discurso ético
• 1997: El Socialismo
• 2001: El futuro no es lo que era, coautor amb Juan Luis Cebrián
• 2003: Memorias del futuro

[edita] Enllaços externs

• (castellà) Biografia de Felipe González al CIDOB
• (anglès) Premi Internacional Carlemany

Precedit per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo	President d'Espanya 1982–1996	Succeït per: José María Aznar López
Precedit per: Rodolofo Llopis	Secretari General del Partit Socialista 1974–1997	Succeït per: Joaquin Almunia