Unió General de Treballadors
De Viquipèdia
La Unió General de Treballadors (UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Té una federació a Catalunya, anomenada UGT de Catalunya
Taula de continguts |
[edita] Organització interna
Des de la sevasu legalització com a Organització sindical el 1977, UGT és estructurada com a una Organització confederal, integrada per unions territorials, federacions i unions estatals.
[edita] Òrgans confederals
La Unió General de Treballadors disposa de diversos òrgans confederals elegits pel Congrés Confederal, encarrregats d'aplicar les polítiques del sindicat i vetllar pel correcte funcionament de la Organització.
La Comissió Executiva Confederal és la direcció del sindicat. Després del darrer Congrés confederal, el 2005, la composició de la CEC és:
- Secretaria general: Cándido Méndez.
- Secretaria de Organització i comunicació: José Javier Cubillo.
- Tresoreria: Antonio Retamino.
- Secretaria d'acció sindical: Antonio Ferrer.
- Secretaria d'igualdad: Almudena Fontecha.
- Secretaria d'empleu i protecció social: Jesús Pérez.
- Secretaria de salud laboral i medi ambient: Dolors Hernández.
- Secretaria de coordinació de la negociació col·lectiva: Josefa Solá.
- Secretaria de formació sindical i acció cultural: Blanca Uruñuela.
- Secretaria de coordinació de polítiques territorials i formació per a l'empleu: Teresa Muñoz.
- Secretaria de joventut treballadora: Pilar Duce.
- Secretaries executives: Manuel Bonmatí i Ángel Fernández.
El Comité Confederal aplega la dirección de la CEC amb els líders de les distintes unions territorials, Federacions i unions estatals del sindicat.
Altres òrgans confederals són la Comissió de Garanties i la Comissió de Control Econòmic.
[edita] Unions territorials, Federacions i unions estatals
Les Unions Territorials s'ajusten al mapa autonòmic espanyol, n'hi ha tantes com autonomies i ciutats antònomes.
Les Federacions i Unions Estatals son més antigues, responen a l'agrupació per oficis i són les següents:
- Metall, Construcció i Afins (MCA).
- [Federació de Transports, Comunicacions i Mar] (TCM).
- Federació de Comerç, Hosteleria-Turisme i Joc (FCHTJ).
- Federació de Serveis Públics (FSP).
- Unió de Jubilats, Pensionistes i Prejubilats (UJP).
- Federació Agroalimentària (FTA).
- Federació d'Industries Afins (FIA).
- Federació Estatal de Treballadors de l'Ensenyament (FETE).
- Federació de Serveis (FeS).
- Unió de Treballadors per Compte Propi (UTCP). La UTCP no és un organisme d'UGT sino que agrupa la UPA, Unió de Petits Agricultors, i la UPTA, Unió de Professionals i Treballadors Autònoms, organismes que actuen autònomament encara que se'ls agrupi a efectes de calcular llur representativitat dins del sindicat i vagin als Congresos d'UGT unificats en la UTCP.
- Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA).
- Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA).
[edita] Altres òrgans
- Fundació Francisco Largo Caballero
[edita] Història
[edita] Fundació
L'agost de 1887 el Centre de Classes de Mataró va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebració d'un congrés obrer d'abast estatal. Fruit d'aquesta iniciativa es nomenà una comissió que organitzés el congrés, presidida per Toribio Reoyo. Aquesta comissió tenia el suport de la Federació Tipogràfica Espanyola, va escampar la idea i el projecte, i el 28 de juny de 1888 feia públic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congrés. El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona del 12 al 15 d'agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia, Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic, i rebent l'adhesió de quatre societats de Santander.
Durant el congrés s'aprovaren els estatuts i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s'establís a Barcelona i les societats d'aquesta ciutat van escollir un Comitè format per: Antonio García Quejido, (president), Salvador Ferrer (vicepresident), Ramon Colado (tresorer), Francesc Parera (secretari), Joan Graells (vicesecretari), Basili Martín Rodríguez (vocal) i Joaquim Manresa.
[edita] Els primers congressos
Les societats tipogràfiques foren els nuclis iniciadors i més afins a la UGT (en el congrés fundacional dels 5.154 adherits representats, 1.391 eren de la Federació Tipogràfica, la qual ja disposava d'una notable organització i implantació a Barcelona, Madrid, Tarragona i València. Els primers congressos se celebraren cada dos anys. El segon el 1890 a Vilanova i la Geltrú, el tercer el 1892 a Màlaga, el quart el 1894 a Madrid, el cinquè el 1896 a València, i tots els altres els celebraren a Madrid. Després del 6è congrés a Madrid el setembre de 1899 la seu del Comitè es traslladà a Madrid malgrat l'oposició de Josep Comaposada i Gili, president de la UGT el 1892-1894. En aquest congrés fou elegit novament secretari del Comitè Antonio García Quejido, i després les seccions de Madrid van elegir president el tipògraf Pablo Iglesias que ho seria fins a la seva mort l'any 1925.
Es va organitzar en federacions d'oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) i a partir de 1928 en federacions nacionals d'indústria. Mantingué una estreta relació amb la Segona Internacional, gràcies a Antonio García Quejido i Pablo Iglesias. La UGT fou l'encarregada de nomenar el Secretari Internacional de Treball, l'any 1891. Amb el temps anà assimilant agrupacions sindicals locals com la Unió Tipogràfica Balear.
[edita] Fins a la guerra civil
Fins al seu XIVè Congrés de 1920 no va assumir la lluita de classes com principi bàsic de l'acció ugetista, encara que mai va arribar a establir un òrgan mixt de connexió institucional amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el sindicat sí va estar relacionat amb el partit des del seu naixement, ja que fins a la dècada dels 80 la sindicació a UGT suposava l'afiliació al PSOE i a l'inversa.
[edita] Destacats militants
[edita] Bibliografia
- Javier Aisa i Víctor Manuel Arbeloa Historia de la UGT Editorial Zero, Madrid, 1975.
