Uni?? General de Treballadors

De Viquip??dia

Banderes de l'UGT

La Uni?? General de Treballadors (UGT) ??s una organitzaci?? sindical obrera espanyola d'orientaci?? socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. T?? una federaci?? a Catalunya, anomenada UGT de Catalunya

Taula de continguts

1 Organitzaci?? interna
2 Hist??ria
3 Destacats militants
4 Bibliografia
5 Enlla??os externs

[edita] Organitzaci?? interna

Des de la sevasu legalitzaci?? com a Organitzaci?? sindical el 1977, UGT ??s estructurada com a una Organitzaci?? confederal, integrada per unions territorials, federacions i unions estatals.

[edita] ??rgans confederals

La Uni?? General de Treballadors disposa de diversos ??rgans confederals elegits pel Congr??s Confederal, encarrregats d'aplicar les pol??tiques del sindicat i vetllar pel correcte funcionament de la Organitzaci??.

La Comissi?? Executiva Confederal ??s la direcci?? del sindicat. Despr??s del darrer Congr??s confederal, el 2005, la composici?? de la CEC ??s:

Secretaria general: C??ndido M??ndez.
Secretaria de Organitzaci?? i comunicaci??: Jos?? Javier Cubillo.
Tresoreria: Antonio Retamino.
Secretaria d'acci?? sindical: Antonio Ferrer.
Secretaria d'igualdad: Almudena Fontecha.
Secretaria d'empleu i protecci?? social: Jes??s P??rez.
Secretaria de salud laboral i medi ambient: Dolors Hern??ndez.
Secretaria de coordinaci?? de la negociaci?? col??lectiva: Josefa Sol??.
Secretaria de formaci?? sindical i acci?? cultural: Blanca Uru??uela.
Secretaria de coordinaci?? de pol??tiques territorials i formaci?? per a l'empleu: Teresa Mu??oz.
Secretaria de joventut treballadora: Pilar Duce.
Secretaries executives: Manuel Bonmat?? i ??ngel Fern??ndez.

Seu de la UGT a Avenida de Am??rica, Madrid.

El Comit?? Confederal aplega la direcci??n de la CEC amb els l??ders de les distintes unions territorials, Federacions i unions estatals del sindicat.

Altres ??rgans confederals s??n la Comissi?? de Garanties i la Comissi?? de Control Econ??mic.

[edita] Unions territorials, Federacions i unions estatals

Les Unions Territorials s'ajusten al mapa auton??mic espanyol, n'hi ha tantes com autonomies i ciutats ant??nomes.

Les Federacions i Unions Estatals son m??s antigues, responen a l'agrupaci?? per oficis i s??n les seg??ents:

Metall, Construcci?? i Afins (MCA).
[Federaci?? de Transports, Comunicacions i Mar] (TCM).
Federaci?? de Comer??, Hosteleria-Turisme i Joc (FCHTJ).
Federaci?? de Serveis P??blics (FSP).
Uni?? de Jubilats, Pensionistes i Prejubilats (UJP).
Federaci?? Agroaliment??ria (FTA).
Federaci?? d'Industries Afins (FIA).
Federaci?? Estatal de Treballadors de l'Ensenyament (FETE).
Federaci?? de Serveis (FeS).
Uni?? de Treballadors per Compte Propi (UTCP). La UTCP no ??s un organisme d'UGT sino que agrupa la UPA, Uni?? de Petits Agricultors, i la UPTA, Uni?? de Professionals i Treballadors Aut??noms, organismes que actuen aut??nomament encara que se'ls agrupi a efectes de calcular llur representativitat dins del sindicat i vagin als Congresos d'UGT unificats en la UTCP.
Uni?? de Petits Agricultors i Ramaders (UPA).
Uni?? de Professionals i Treballadors Aut??noms (UPTA).

[edita] Altres ??rgans

Fundaci?? Francisco Largo Caballero

[edita] Hist??ria

[edita] Fundaci??

Bandera hist??rica de l'UGT

L'agost de 1887 el Centre de Classes de Matar?? va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebraci?? d'un congr??s obrer d'abast estatal. Fruit d'aquesta iniciativa es nomen?? una comissi?? que organitz??s el congr??s, presidida per Toribio Reoyo. Aquesta comissi?? tenia el suport de la Federaci?? Tipogr??fica Espanyola, va escampar la idea i el projecte, i el 28 de juny de 1888 feia p??blic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congr??s. El congr??s fundacional, tingu?? lloc a Barcelona del 12 al 15 d'agost de 1888, amb assist??ncia de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castell??, Gr??cia, Madrid, Manresa, Matar??, Tarragona i Vic, i rebent l'adhesi?? de quatre societats de Santander.

Durant el congr??s s'aprovaren els estatuts i es va decidir que la seu de la nova Uni?? General de Treballadors s'establ??s a Barcelona i les societats d'aquesta ciutat van escollir un Comit?? format per: Antonio Garc??a Quejido, (president), Salvador Ferrer (vicepresident), Ramon Colado (tresorer), Francesc Parera (secretari), Joan Graells (vicesecretari), Basili Mart??n Rodr??guez (vocal) i Joaquim Manresa.

[edita] Els primers congressos

Les societats tipogr??fiques foren els nuclis iniciadors i m??s afins a la UGT (en el congr??s fundacional dels 5.154 adherits representats, 1.391 eren de la Federaci?? Tipogr??fica, la qual ja disposava d'una notable organitzaci?? i implantaci?? a Barcelona, Madrid, Tarragona i Val??ncia. Els primers congressos se celebraren cada dos anys. El segon el 1890 a Vilanova i la Geltr??, el tercer el 1892 a M??laga, el quart el 1894 a Madrid, el cinqu?? el 1896 a Val??ncia, i tots els altres els celebraren a Madrid. Despr??s del 6?? congr??s a Madrid el setembre de 1899 la seu del Comit?? es trasllad?? a Madrid malgrat l'oposici?? de Josep Comaposada i Gili, president de la UGT el 1892-1894. En aquest congr??s fou elegit novament secretari del Comit?? Antonio Garc??a Quejido, i despr??s les seccions de Madrid van elegir president el tip??graf Pablo Iglesias que ho seria fins a la seva mort l'any 1925.

Es va organitzar en federacions d'oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) i a partir de 1928 en federacions nacionals d'ind??stria. Mantingu?? una estreta relaci?? amb la Segona Internacional, gr??cies a Antonio Garc??a Quejido i Pablo Iglesias. La UGT fou l'encarregada de nomenar el Secretari Internacional de Treball, l'any 1891. Amb el temps an?? assimilant agrupacions sindicals locals com la Uni?? Tipogr??fica Balear.

[edita] Fins a la guerra civil

Fins al seu XIV?? Congr??s de 1920 no va assumir la lluita de classes com principi b??sic de l'acci?? ugetista, encara que mai va arribar a establir un ??rgan mixt de connexi?? institucional amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el sindicat s?? va estar relacionat amb el partit des del seu naixement, ja que fins a la d??cada dels 80 la sindicaci?? a UGT suposava l'afiliaci?? al PSOE i a l'inversa.

[edita] Destacats militants

[edita] Bibliografia

Javier Aisa i V??ctor Manuel Arbeloa Historia de la UGT Editorial Zero, Madrid, 1975.

[edita] Enlla??os externs

Categories: Sindicats espanyols | Socialisme | Comit?? de Mil??cies Antifeixistes