José del Barrio Navarro
De Viquipèdia
José del Barrio Navarro (Valladolid, 1909 - París, 1989) fou un dirigent obrer, militar amb grau de tinent coronel de la República durant la Guerra Civil Espanyola i militant comunista dissident en l'exili.
Metal·lúrgic d'ofici, començà destacant en la lluita obrera en les files de la CNT, on s'havia afiliat als 15 anys. El 1933 en fou expulsat per la seva militància comunista i això el portà a la UGT de Catalunya de la que en fou escollit secretari general el juny del 1936, així com membre del Partit Comunista de Catalunya des del 1932. Posteriorment, va participar en la fundació del PSUC el juliol de l'any 1936, ocupant un lloc en el seu Comitè central..
Fou un dels dos representants de la UGT en el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i organitzador de la Columna Carles Marx a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la qual va mirar de deturar l'ocupació franquista de l'Aragó i va combatre la insurrecció a la ciutat d'Osca. Més tard, va dirigir el XVIII Cos d'Exèrcit en la batalla de l'Ebre amb el grau de tinent coronel. Ja llavors, mantenia diferències amb altres emblemàtics quadres militars del PCE, com Líster i Modesto, així com amb el delegat del Komintern Palmiro Togliatti i la pròpia direcció del PSUC. Una de les divergències més sonades fou sobre el seu projecte, ideat juntament amb Juan Perea Capulino, de concentrar tots els esforços possibles per a mantenir un cap de pont alliberat al Pirineu lleidatà, amb la fi de que la República disposés d'un territori des del qual encapçalar la recuperació d'Espanya quan es desencadenés la guerra mundial.
Va ser expulsat el 1943 del PSUC per criticar la política exterior soviètica i oposar-se a la línia de Joan Comorera. Va fundar el Moviment per l´adreçament del PSUC a Mèxic, i va contactar amb el ex-dirigent del PCE Jesús Hernández quan aquest també en va ser expulsat el 1944. Junts van emprendre la formació d'un partit comunista independent, en la línia del dirigent comunista iugoslau Tito, entre el 1950 i el 1953.
Quan es va allunyar d'Hernández el 1954, Del Barrio va impulsar l'anomenat Moviment d'Acció Socialista, amb seu a Toulouse i París, tot reclamant la celebració de la Comissió Organitzadora d'un congrés extraordinari de tots els comunistes que analitzés l'actuació del PCE des de la Conferència Nacional del 1937.
Mai no va deixar de buscar aliances amb altres sectors de l'exili que apostessin pel manteniment d'una oposició intransigent i essencialment republicana al règim franquista. A mitjans dels anys 50 va impulsar la creació d'un denominat Moviment Republicà Antifeixista d'Alliberament Hispà, i de la Unió Cívica Espanyola. El 1963 es va unir a Juan Perea Capulino i Vicente López Tovar per a fundar el Moviment per la IIIª República i per la reconstitució de l'Exèrcit Republicà.
Va tornar en diverses ocasions a Espanya en recuperar-se la democràcia, però acabà morint a París el 1989.
