Antoni Maura i Montaner

De Viquip??dia

Antoni Maura i Montaner (Palma, Illes Balears 1853-Torrelodones, Madrid 1925), advocat i pol??tic mallorqu??. Protagonista d'una destacada i controvertida carrera pol??tica, en la primera etapa de la seva traject??ria va seguir els postulats del liberalisme, dins del corrent dissident encap??alat pel seu cunyat Germ??n Gamazo. Identificat amb el regeneracionisme i la necessitat d'efectuar una reforma del sistema pol??tic de la Restauraci??, les seves primeres intervencions p??bliques van tenir com a marc la dissid??ncia liberal i la cr??tica de la pol??tica conservadora.

Designat Ministre d'Ultramar en el govern liberal de Sagasta el desembre de 1893, va pretendre desenvolupar un projecte d'autonomia per a Cuba i Puerto Rico com a mitj?? per a neutralitzar pac??ficament el moviment independentista, per?? l'oposici?? dels conservadors i d'un ampli sector dels mateixos liberals va fer fracassar el projecte i va for??ar el seu allunyament temporal del primer pla de la vida pol??tica, fins que el 1895 es va fer c??rrec del Ministeri de Gr??cia i Just??cia en el govern de Sagasta.

La crisi de 1898 va representar un punt d'inflexi?? en la seva traject??ria personal i pol??tica, i el germen d'una de les claus del seu ideari: la necessitat d'enfortir la pres??ncia del poble en la vida pol??tica.

L'erradicaci?? del caciquisme i dels abusos de l'oligarquia van figurar com objectius prioritaris del seu projecte de dignificaci?? de la pol??tica espanyola. Les seves propostes regeneracionistes es van apropar en gran manera al programa dissident del nou conservadorisme de Francisco Silvela. En centrar el seu inter??s en el funcionament pol??tic de la monarquia, amb els l??mits presents en les bases legals del r??gim establert, el seu projecte va resultar compatible amb l'alternativa de sanejament pol??tic proposada pels conservadors.

Despr??s de la mort de Guzm??n Gamazo el 1901, Maura va assumir la direcci?? del seu grup liberal dissident, fins que el 1902 es va produir un acord amb Silvela per al seu ingr??s en el Partit Conservador. D'aquesta manera, Maura es va convertir en la figura clau de la pol??tica espanyola de les primeres d??cades del segle XX.

El 1902 es va formar el govern conjunt Silvela-Maura, que va presentar per vegada primera a les Corts la llei de Bases de Reforma de l'Administraci?? Local. Encarregat d'organitzar les eleccions de 1903, va posar en pr??ctica el seu projecte de sanejament de la pol??tica espanyola i de mobilitzaci?? pol??tica del pa??s. Amb l'excepci?? de les principals ciutats, on van triomfar candidatures republicanes, no va aconseguir impedir la manipulaci?? dels resultats electorals en la resta d'Espanya.

La dimissi?? de Silvela com a cap de Govern va engegantir encara m??s la figura pol??tica de Maura, aclamat a partir de llavors com a l??der del Partit Conservador. Va ser cridat a presidir el govern el 5 de desembre de 1903 fins el 16 de desembre de 1904, i va intentar posar en marxa la seva pol??tica de reformes, per?? les intromissions del rei Alfonso XIII van motivar la seva dimissi??. Encarregat de nou de la direcci?? del gabinet des del 25 de gener de 1907 fins al 21 d'octubre de 1909, va dur a terme un ampli programa de reformes legislatives. El seu govern va impulsar tamb?? mesurades en l'??mbit social, amb la creaci?? d'institucions d'assist??ncia als m??s desfavorits, per?? la seva intransig??ncia en el manteniment de l'ordre p??blic, que li va portar a reprimir amb duresa els esdeveniments de la Setmana Tr??gica de 1909 a Barcelona, van minar el seu prestigi dins i fora d'Espanya. Va perdre llavors la confian??a del rei Alfonso XIII i va haver de dimitir.

Quan va ser cridat de nou per assumir la direcci?? del Govern, va imposar condicions per a la seva tornada. Maura va continuar mantenint un cert pes en la vida p??blica, i encara seria cridat en altres ocasions a exercir la presid??ncia del Govern entre 1918 i 1919 i de 1921 a 1922, en aquest segona ocasi?? al capdavant d'un gabinet de concentraci?? format despr??s del desastre d'Annual. Finalment es va mantenir al marge durant la dictadura de Primo de Rivera, dedicat a redactar les seves mem??ries. EL seu fill, Miguel Maura, tamb?? es va dedicar a la pol??tica durant la Segona Rep??blica Espanyola.

Precedit per: Raimundo Fern??ndez Villaverde	Cap de Govern d'Espanya Desembre 1903 ??? Desembre 1904	Succe??t per: Marcelo Azcarraga Palmero
Precedit per: Antonio Aguilar y Correa	' Gener 1907 ??? Octubre 1909	Succe??t per: Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per: Manuel Garc??a Prieto	' Mar?? 1918 ??? Novembre 1918	Succe??t per: Manuel Garc??a Prieto
Precedit per: ??lvaro Figueroa y Torres Mendieta	' Abril 1919 ??? Juliol 1919	Succe??t per: Joaqu??n S??nchez de Toca Calov
Precedit per: Manuel Allendesalazar Mu??oz	' Agost 1921 ??? Mar?? 1922	Succe??t per: Jos?? S??nchez Guerra y Mart??nez