Escolapis

De Viquipèdia

Els escolapis són membres de l'orde religiós creat per Josep de Calassanç.

Taula de continguts 1 Història 2 Ideologia 3 Referències 4 Bibliografia 5 Enllaços externs

[edita] Història

Els precedents d'aquest orde daten de la creació el 1597 d'una escola per a nens pobres a Roma, en la "Parròquia de Santa Dorotea", situada en el barri de Trastevere. S'hi va obrir la primera Escola popular gratuïta d'Europa. El nombre d'alumnes va créixer ràpidament. Però el 1598 el riu Tiber es va desbordar, arrasant al seu pas els habitatges dels pobres i les dues saletes on feien classe, quedant tot destrossat. Al poc temps va morir D. Antonio Brandini (pàrroc de Santa Dorotea) i el nou rector va voler deshabilitar les dues saletes. Com hi havia molts nens pobres a Roma, Sant Josep de Calassanç va anar amb ells. Primer a dues casetes prop de la fonda del Paradís i més tard al Palau Vestri. El 1601 el nombre d'alumnes superava els 500. El papa Climent VIII s'assabentà de l'obra d'aquestes escoles i quedà impressionat fins a tal punt, que decidí fer-se càrrec del lloguer de l'edifici fins a la seva mort.

Sant Josep de Calassanç decidí que al seu col·legi hi hauria "oració contínua" matí i tarda durant el temps de classe. Josep acompanyava als nens a les seves cases després de les classes, també organitzava als mestres aconsellant-los reunir-se una vegada per setmana per a tractar temes del col·legi. Entre els col·laboradors de l'Escola estava el Pare Dragonnetti, gran llatinista. En 1602 tenia 700 alumnes, hi hagueren de mudar-se a l'"Edifici Mannini".

D'ací va néixer la idea d'establir una congregació religiosa de sacerdots que fou aprovada per Pau V el 1617. El fundador fou nomenat Superior i s'encarregà de la redacció de les Constitucions que foren aprovades el 1622 per Gregori XV, pontífex que li atorgà el caràcter d'orde religiós mendicant.

A l'Estat espanyol s'establiren primerament a Catalunya (Moià) el 1683. Al llarg del segle XVIII, les escoles pies gaudiren d'un gran prestigi, tant pel nombre de col·legis com per la seua activitat acadèmica. Els períodes napoleònic i posterior n'afectaren l'expansió.

[edita] Ideologia

La ideologia de l'Escola Pia és facilment resumible en el seu lema, Pietat i Lletres, que deixa veure els principals objectius de Sant Josep de Calassanç en fundar aquesta nova obra. Busca que el nen exploti el seu màxim potencial intel·lectual i espiritual a través d'una educació de qualitat i d'una espiritualitat sempre molt ben fonamentada en la moral de l'Església.

En l'actualitat, les escoles tant masculines com femenines dels escolapis estan repartides per tot el món. ^[1] L'Escola Pia de Catalunya va rebre la Creu de Sant Jordi el 1983

[edita] Referències

1. ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 36.

[edita] Bibliografia

• P. Helyot, Histoire des ordres religieuses (1715).
• J. A. Seyffert, Ordensregeln der Piaristen (Halle, 1783).
• J. Schaller, Gedanken über die Ordensfassung der Piaristen (Praga, 1805).
• A. Heimbucher, Orden und Kongregationen (1897).
• Timon-David, Vie de St Joseph Calasance (Marsella, 1884).

[edita] Enllaços externs

• Web oficial dels escolapis. (castellà), (anglès), (italià) i (francès)
• Informació sobre els escolapis al món iberoamericà. (castellà)
• Escola Pia de Catalunya (català)