Alella

De Viquipèdia

Alella és un municipi de la comarca del Maresme.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Edat Mitjana 1.2 Edat Moderna 1.3 Edat Contemporània 2 Geografia 2.1 Demografia 3 La producció vinícola 4 Eleccions 2007 4.1 Càrrecs polítics 5 Edificis d'interès 6 Referències 7 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Edat Mitjana

L'actual municipi d'Alella es troba documentat per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la Parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comptes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caire reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III que va vendre les terres a Pere Desplà per 3000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II.

Aliena a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.

[edita] Edat Moderna

A partir del decret de Nova Planta, Alella va passar de ser una parròquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es fan ja a l'ajuntament. Durant la Guerra de Successió les propietats de les famílies d'Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l'arxiduc Carles.

[edita] Edat Contemporània

L'any 1934 s'edifiquen les escoles Fabra, gràcies al suport del Marquès d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'església és destruïda. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, Alella va viure 40 anys de dictadura, i va evolucionar en mesura del que permetia el règim.

L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en català. Poc més tard, es construeix la sortida de l'autopista Barcelona-Mataró., que va millorar molt les comunicacions.

El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Mil·lenari, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arròs.

[edita] Geografia

Límits del terme municipal:

Santa Maria de Martorelles	Vallromanes
Tiana		Teià
	Montgat	El Masnou

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 44 - 48 511 867 1.605 1.565 1.507 1.370

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.387 1.498 1.597 1.542 1.673 1.903 2.300 3.386 6.433

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 6.943 7.319 7.696 7.889 8.413 8.796 8.831 9.013 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] La producció vinícola

L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producció vitícola. Hi ha una important producció de vi, preferentment blanc, amb denominació d'origen pròpia. La cooperativa Alella Vinícola, fundada el 1906, n'és la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.

El vi de la Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la pròpia localitat d'Alella però també als termes municipals veïns de Tiana, Montgat, El Masnou, Teià i altres.

[edita] Eleccions 2007

[edita] Càrrecs polítics

• Alcalde: Andreu Francisco i Roger (2007). ^[1]

[discussió] – [edita]
Alella (Maresme) - 13 regidors

Candidatures		% Vot 2007	Reg. 2007	% Vot 2003	Reg. 2003
	Esquerra Republicana de Catalunya / La Garnatxa (ERC-AM)	37.29	6	25.9	4
	Convergència i Unió (CiU)	18.97	3	24.48	3
	Partit Popular de Catalunya (PPC)	10.35	1	15.34	2
	C.O.R. (COR)	9.81	1	-	-
	Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)	8.89	1	14.44	2
	Gent d'Alella (GA)	6.83	1	-	-
	Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)	3.9	-	10.25	1
	en blanc	3.96	-	N/D	-

[edita] Edificis d'interès

• Església de Sant Feliu d'Alella, construcció romànica
• Cal Marquès, edifici classicista.
• Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici eclètic (segle XIX).
• Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclàssic-historicista (segle XIX)
• Masia Museu Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.

[edita] Referències

1. ↑ http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0800390004&err=0

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alella

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina web de l'Agrupació d'Astronomia d'Alella

[1]COMAFOSCA, node d'art i pensament a Alella

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar