Pineda de Mar

De Viquipèdia

Pineda de Mar és un municipi de la comarca del Maresme.

Entitat de població	Habitants
Can Carreres	307
Can Feliu de Merolà	332
Montessol	20
Pineda de Mar	22.880
Font: Municat

El terme municipal de Pineda limita amb:

Tordera		Santa Susanna
Calella		mar

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Demografia 1.2 Geologia 1.3 Botànica 1.4 La riera de Pineda 2 Història 2.1 L'alta edat mitjana 2.2 L'edat Moderna 3 Referències 4 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 122 - 119 493 1.663 1.855 1.609 1.859 1.807

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.889 2.185 3.275 3.004 3.188 3.718 7.776 11.739 15.858

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 16.587 17.475 17.884 18.585 20.057 21.958 23.539 25.504 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Geologia

[edita] Botànica

Els boscos i la vegetació de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans de que intervingués l’home, podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara només queden les restes d'aquesta vegetació. Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera són poc fondes perquè no necessiten anar a buscar l’aigua molt en sota. Aquestes arrels que són superficials eviten l’arrossegament de la terra i l’erosió i també fan que l’aigua baixi més lentament minvant el perill de les rierades, també al baixar més lentament, major quantitat d’ aigua es filtra als aqüífers. Per l’altre banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin més fàcils de tombar quan hi ha una ventada forta. Aquesta vegetació protegeix els marges contra l’erosió, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensació de frescor i manté la humitat i el paisatge natural.

[edita] La riera de Pineda

La riera de Pineda neix a uns 500 metres d'alçada, al sot d'en Pica, entre el puig d'Hortsavinyà i el coll de les Planes, en un racó sempre humit i envoltat de saüquers, cirerers de bosc, verns, avellaners, boix grèvol, alzines, etc.

Rep el nom dels indrets per on passa - sot d'en Pica, sot del Salt - , al igual que els seus afluents fins que no arriba als territoris de Sant Pere de Riu. Al seu pas per Sant Pere de Riu, ja se l'anomena "riera de Pineda".

En alguns trams entre can Coqueta i el pla de cal Capità, manté aigua tot l'any. Fins als anys 70, portava força més aigua i això permetia que durant alguns mesos les aigües arribessin fins al mar. A la seva riba encara s'hi poden trobar elements propis de l'activitat humana en l'aprofitament de l'aigua, com el molí fariner de can Marquès o el Pont del Diable. La disminució de les pluges, l'aprofitament humà més intens de les aigües i unes muntanyes molt més poblades d'arbres, han fet que el cabal actual sigui molt inferior.

La conca de la riera de Pineda té 11 km de llargada i recull les aigües dels vessants marítims de la part de llevant de la serra del Montnegre, que baixen per diversos torrents i rieres.

Els afluents més importants són:

Sot d'en Benet Vives, que neix sota el coll del mateix nom. Torrent de Canyamars, que neix sota el turó de la Grimola . Sot de l'Aram, que neix sota el coll d'en Cona. És el més llarg dels afluents i en alguns trams porta aigua gairebé tot l'any. Sot de Sant Andreu, que neix sota el collet del mateix nom.. Sot de can Riu, que neix sota coll de Port. Torrent de Navall, que neix darrera can Carreres.

[edita] Història

Diversos vestigis d'època ibèrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al turó de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'èpoques ben remotes. Els assentaments ibèrics són força nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa. L'intens procés de romanització de la comarca a partir del segle I aC conduí a la progressiva ocupació de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil.les, ben comunicades a través del brancal de la Via Augusta, que conduïa fins a Bàrcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil.la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aqüeducte romà de Can Cua, quatre arcades del qual són encara prou visibles.

[edita] L'alta edat mitjana

Després de l'ocupació àrab, a partir del segle IX, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcació que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle XI apareix en la documentació el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicció de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Horsavinyà, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle XII, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa família dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle XVI. Pel que fa a la parròquia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui són Calella i Santa Susanna, sabem que l'església de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella època no existia encara un nucli agrupat de poblament, només alguns masos dispersos al sector interior del terme.

[edita] L'edat Moderna

El creixement de Pineda continuarà lentament durant el segle XVI, quan s'edificarà l'actual plaça de Catalunya i un tram del camí del Mar, obert poc abans de començar la centúria. En aquella època hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcció de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, així com la fortificació de l'església parroquial, construïda de bell nou pocs anys abans. Una inscripció a la llinda del portal de l'església fa referència al cruent atac sofert per la població l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Dragut. El decurs del segle XVII hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agràries. Dos factors influïren negativament en el desenvolupament normal de la població: d'una banda, les guerres entre Espanya i França a partir de 1635, i alhora, les epidèmies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle. A partir del segle XVIII, un cop acabada la guerra de Successió el 1714, Pineda, com tota la resta del país, assoleix un notable creixement demogràfic. Segons el censos de l'època, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella època l'activitat econòmica es trobava ja més diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visità la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecció de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de més de 27.000 lliures). L'activitat bàsica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producció de vi i en el blat.

[edita] Referències

1. ↑ Municat

Materials elaborats pel grup de treball sobre la Riera de Pineda (PFZ 2004/05)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pineda de Mar

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Patrimoni històric i artístic de Pineda de Mar
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina web de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar

Aquest article sobre el Maresme és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.