Pineda de Mar

De Viquip??dia

Pineda de Mar ??s un municipi de la comarca del Maresme.

Entitat de poblaci??	Habitants
Can Carreres	307
Can Feliu de Merol??	332
Montessol	20
Pineda de Mar	22.880
Font: Municat

El terme municipal de Pineda limita amb:

Tordera		Santa Susanna
Calella		mar

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Demografia 1.2 Geologia 1.3 Bot??nica 1.4 La riera de Pineda 2 Hist??ria 2.1 L'alta edat mitjana 2.2 L'edat Moderna 3 Refer??ncies 4 Enlla??os externs

[edita] Geografia

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 122 - 119 493 1.663 1.855 1.609 1.859 1.807

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.889 2.185 3.275 3.004 3.188 3.718 7.776 11.739 15.858

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 16.587 17.475 17.884 18.585 20.057 21.958 23.539 25.504 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Geologia

[edita] Bot??nica

Els boscos i la vegetaci?? de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans de que intervingu??s l???home, podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara nom??s queden les restes d'aquesta vegetaci??. Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera s??n poc fondes perqu?? no necessiten anar a buscar l???aigua molt en sota. Aquestes arrels que s??n superficials eviten l???arrossegament de la terra i l???erosi?? i tamb?? fan que l???aigua baixi m??s lentament minvant el perill de les rierades, tamb?? al baixar m??s lentament, major quantitat d??? aigua es filtra als aq????fers. Per l???altre banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin m??s f??cils de tombar quan hi ha una ventada forta. Aquesta vegetaci?? protegeix els marges contra l???erosi??, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensaci?? de frescor i mant?? la humitat i el paisatge natural.

[edita] La riera de Pineda

La riera de Pineda neix a uns 500 metres d'al??ada, al sot d'en Pica, entre el puig d'Hortsaviny?? i el coll de les Planes, en un rac?? sempre humit i envoltat de sa??quers, cirerers de bosc, verns, avellaners, boix gr??vol, alzines, etc.

Rep el nom dels indrets per on passa - sot d'en Pica, sot del Salt - , al igual que els seus afluents fins que no arriba als territoris de Sant Pere de Riu. Al seu pas per Sant Pere de Riu, ja se l'anomena "riera de Pineda".

En alguns trams entre can Coqueta i el pla de cal Capit??, mant?? aigua tot l'any. Fins als anys 70, portava for??a m??s aigua i aix?? permetia que durant alguns mesos les aig??es arribessin fins al mar. A la seva riba encara s'hi poden trobar elements propis de l'activitat humana en l'aprofitament de l'aigua, com el mol?? fariner de can Marqu??s o el Pont del Diable. La disminuci?? de les pluges, l'aprofitament hum?? m??s intens de les aig??es i unes muntanyes molt m??s poblades d'arbres, han fet que el cabal actual sigui molt inferior.

La conca de la riera de Pineda t?? 11 km de llargada i recull les aig??es dels vessants mar??tims de la part de llevant de la serra del Montnegre, que baixen per diversos torrents i rieres.

Els afluents m??s importants s??n:

Sot d'en Benet Vives, que neix sota el coll del mateix nom. Torrent de Canyamars, que neix sota el tur?? de la Grimola . Sot de l'Aram, que neix sota el coll d'en Cona. ??s el m??s llarg dels afluents i en alguns trams porta aigua gaireb?? tot l'any. Sot de Sant Andreu, que neix sota el collet del mateix nom.. Sot de can Riu, que neix sota coll de Port. Torrent de Navall, que neix darrera can Carreres.

[edita] Hist??ria

Diversos vestigis d'??poca ib??rica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al tur?? de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'??poques ben remotes. Els assentaments ib??rics s??n for??a nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa. L'intens proc??s de romanitzaci?? de la comarca a partir del segle I aC condu?? a la progressiva ocupaci?? de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil.les, ben comunicades a trav??s del brancal de la Via Augusta, que condu??a fins a B??rcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil.la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aq??educte rom?? de Can Cua, quatre arcades del qual s??n encara prou visibles.

[edita] L'alta edat mitjana

Despr??s de l'ocupaci?? ??rab, a partir del segle IX, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcaci?? que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle XI apareix en la documentaci?? el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicci?? de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parr??quies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebri?? de Vallalta, Horsaviny??, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle XII, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa fam??lia dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle XVI. Pel que fa a la parr??quia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui s??n Calella i Santa Susanna, sabem que l'esgl??sia de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella ??poca no existia encara un nucli agrupat de poblament, nom??s alguns masos dispersos al sector interior del terme.

[edita] L'edat Moderna

El creixement de Pineda continuar?? lentament durant el segle XVI, quan s'edificar?? l'actual pla??a de Catalunya i un tram del cam?? del Mar, obert poc abans de comen??ar la cent??ria. En aquella ??poca hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcci?? de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, aix?? com la fortificaci?? de l'esgl??sia parroquial, constru??da de bell nou pocs anys abans. Una inscripci?? a la llinda del portal de l'esgl??sia fa refer??ncia al cruent atac sofert per la poblaci?? l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel fam??s Dragut. El decurs del segle XVII hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agr??ries. Dos factors influ??ren negativament en el desenvolupament normal de la poblaci??: d'una banda, les guerres entre Espanya i Fran??a a partir de 1635, i alhora, les epid??mies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle. A partir del segle XVIII, un cop acabada la guerra de Successi?? el 1714, Pineda, com tota la resta del pa??s, assoleix un notable creixement demogr??fic. Segons el censos de l'??poca, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella ??poca l'activitat econ??mica es trobava ja m??s diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visit?? la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecci?? de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de m??s de 27.000 lliures). L'activitat b??sica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producci?? de vi i en el blat.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Municat

Materials elaborats pel grup de treball sobre la Riera de Pineda (PFZ 2004/05)

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Pineda de Mar

• P??gina web de l'Ajuntament
• Patrimoni hist??ric i art??stic de Pineda de Mar
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
• P??gina web de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Matar?? | Montgat | ??rrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premi?? de Dalt | Premi?? de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebri?? de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicen?? de Montalt | Santa Susanna | Tei?? | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar

Aquest article sobre el Maresme ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.