Cabrils

De Viquipèdia

Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.

Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Òrrius, Argentona i Cabrera de Mar, i a uns deu quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

	Òrrius	Argentona
Vilassar de Dalt		Cabrera de Mar
	Vilassar de Mar

Cabrils està envoltat pels turons d'en Cirers i de Montcabrer, entre abundants boscos de pins i alzines. Predomina la funció residencial amb una quantitat considerable d'urbanitzacions.

Taula de continguts 1 Economia 2 Clima 3 Vegetació 4 Història 5 Demografia 6 Festes 6.1 Gegants 7 Construccions singulars 8 Serveis i equipaments 8.1 Centres Educatius 8.2 Comunicacions 9 Entitats 10 Llista d'alcaldes des de 1979 11 Imatges 12 Referències 13 Enllaços

[edita] Economia

L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortícoles han anat també desapareguent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment). Pel que fa a la indústria, la construcció és el sector econòmic més important. Des del anys vuitanta ençà el creixement de Cabrils ha estat notable fins esdevenir una important ciutat dormitori. L'edificació d'urbanitzacions de xalets d'estiueig ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funció comercial y de serveis.

[edita] Clima

El clima de Cabrils és del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, un règim de precipitacions irregular, amb un període de sequera als mesos de juliol i agost i un màxim de precipitació a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre.

La mitjana de precipitació anual pel període 1981-2004 va ser de 632 mm/any, mentre que la temperatura mitjana del mes més càlid (agost) va ser de 23,6ºC i la del mes més fred (gener), de 9,2ºC.

Les precipitacions de règim torrencial són freqüents a la tardor, havent assolit els en ocasions valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitació mitjana anual).

[edita] Vegetació

La vegetació de Cabrils és aparentment dominada per les pinedes de Pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serra de Marina. No obstant, no és estrany trobar-hi clapes de pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de Pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes són d'origen antròpic. De forma espontània i natural, l'alzinar apareix gairebé arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substitució natural, atès que aquests alzinars són les comunitats pròpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc més o menys dens. En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles silicícoles ocupen una petita part del territori. D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, però la urbanització de la llera tan sols permet una presència fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituïda generalment pel canyar.

[edita] Història

El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1820, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.

Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.

La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldesa a una dona. 1

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 - - 26 - - 808 782 781 789

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 801 756 777 826 715 884 913 1.504 2.782

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 3.073 3.512 3.756 4.112 4.693 5.282 6.003 6.536 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Festes

• Festa Major de la Santa Creu: 3 de maig i de Santa Helena: 18 d'agost
• Els Tres Tombs, per Sant Antoni
• Catifes de flors per Corpus
• Mostra gastronòmica, comercial i d'artesans a l'agost

[edita] Gegants

Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3.5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004

[edita] Construccions singulars

• Ermita de Sant Cristòfol, d'estil pre-romànic, a la vora del veïnat del Sant Crist, pròxim al terme de Vilassar de Mar, una part de la qual és anterior al segle VIII, amb nau rectangular, absis quadrat i portalada de mig punt.
• Torre de Can Vehils del segle XVI, amb una important torre de defensa, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional.
• Ca l'Amat del segle XIV. Gòtic Popular, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional.
• Can Carbonell: segles XVI-XVIII a prop del qual es troben les restes d'una vila romana.
• Can Vives, dels segles XVI, XVII.
• Mas de Baix, edificat el 1648, actualment seu d'un hotel de luxe.
• Castell de Can Jaumar, edificat per en Jaume Bofarull, el 1923).

[edita] Serveis i equipaments

• Biblioteca Pública de Cabrils
• Museu de Ca l'Arrà Municipal. Museu rural. Masia del segle VIII. Obert des del 18 d'agost de 1984.
• Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya
• Centre cívic La Fàbrica
• Camp municipal de fútbol
• Piscines municipals
• Casal d'avis
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

[edita] Centres Educatius

• Escola Bressol Germana Rosa Aymerich (Primer cicle)
• CEIP l'Olivera
• CEIP Mas Maria

[edita] Comunicacions

Cabrils està comunicat per la carretera BV-5022^[1] amb Vilassar de Mar, i amb Vilassar de Dalt.

L'estació de ferrocarril més propera és la de Vilassar de Mar, a la línia R1 de Rodalies Barcelona (xarxa ferroviària integrada), (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes) que es troba a 4 quilòmetres ^[2].

Per arribar a l'estació de ferrocarril de Vilassar de Mar, hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners ^[3].

L'autopista C-32, Corredor del Mediterrani, voreja el municipi, tot i que no hi té cap enllaç. Les sortides més properes són la 92 (a 3,5 quilòmetres) ^[4] i la 95 (a 4,5 quilòmetres) ^[5].

[edita] Entitats

• Associació de Voluntaris Bona Terra
• Dones d'avui.cat
• Amics de Cabrils
• Societat La Concòrdia. Fundada el maig de 1891

[edita] Llista d'alcaldes des de 1979

Alcaldes	mandat
Joaquim Colomer Godàs[6] [7](PSC)	2008-
Lina Morales Serra[8] (CiU)	2007- 2008
Manel Pérez García (CiU)[9]	2005- 2007
Joaquim Colomer Godàs[10](PSC)	2001- 2005
Josep Grau i Casanovas[11] [12] [13](CiU)	1995- 2001
Pau Suari i Tolrà (CiU)	1987- 1995
Pau Suari i Tolrà (CiU)	1987- 1991
Pau Suari i Tolrà (A.E. Entesa de Cabrils)	1983- 1987
Pau Suari i Tolrà (A.E. Unió Electoral de Cabrils)	1979- 1983

[edita] Imatges

Ca l'Estrany, del segle XVI, una de les masies més antigues de Cabrils.	Can Veribol, del segle XVI.	Mas de Baix, construïda l'any 1648, actualment un hotel de luxe.	Hostal de la Plaça, a Can Francesc Mas, del segle XVII.
Esglèsia de la Santa Creu, (1770).	Cal Boter, (1786).	Museu Municipal de Ca l'Arrà	Societat la Concòrdia, (1888).
La Fàbrica.	Escoles Tolrà, seu de l'Escola Municipal de Música, (1904).	Placa Josep Maria Batista i Roca	CEIP l'Olivera, inaugurada per Jordi Pujol, el 10 d'abril de 1988.
Plaça de l'Era Vella.	Grafitti	Un altre grafitti

[edita] Referències

1. ↑ Titularitat de la Diputació de Barcelona
2. ↑ Ruta a l'estació de tren de Vilassar de Mar
3. ↑ Horaris d'autobús
4. ↑ Ruta a l'enllaç 92 de l'autopista C-32
5. ↑ Ruta a l'enllaç 95 de l'autopista C-32
6. ↑ Cabrils canvia de govern després que l'oposició hagi fet cessar l'alcaldessa de CiU
7. ↑ Colomer torna a l'alcaldia de Cabrils ara amb el suport d'ERC, ICV i GPC
8. ↑ Lina Morales, alcaldessa de Cabrils, 16 Juny de 2007
9. ↑ Elecciones Locales 2003
10. ↑ Blog de Joaquim Colomer, secció "Quant a mi"
11. ↑ Segons "175 Any d'Història de Cabrils", Ramón Tolrà
12. ↑ La dimisió de Pau Suari al Diari de Mataró
13. ↑ Un tránsfuga arrebata a CiU la alcaldía de Cabrils a El Mundo (castellà)

[edita] Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabrils

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Els gegants de Cabrils a Sarandaca.com
• Municipi adherit a la campanya Un país, una bandera
• Elements d'interès històric i artístic a http://poblesdecatalunya.cat
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Mapa de Cabrils a http://www.noetperdis.com/
• Cabrils Gastronòmic Bloc Gastronòmic
• C.I.U. Cabrils Informatiu digital
• E.R.C. Cabrils Informatiu digital
• E.R.C.-ConsensxCabrils "Tu ets Cabrils" Informatiu digital
• E.R.C. Cabrils Blog personal d'en Francesc Ponsa
• G.P.C. Informatiu digital
• P.S.C. Cabrils Informatiu digital
• P.S.C Cabrils Blog personal d'en Joaquim Colomer
• P.P. Cabrils Informatiu digital
• V.I.C. Informatiu digital
• V.I.C. "Cabrils Integral" Blog personal d'en Xavier Albella

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar