Teià

De Viquipèdia

Teià és un municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taiano. Es troba situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Ha estat històricament un nucli tradicional d'estiueig i en les ultimes dècades ha crescut considerablement per absorbir població establerta des de Barcelona.

Taula de continguts 1 Emplaçament 2 Història 3 Gastronomia 4 Demografia 5 Referències 6 Enllaços externs

[edita] Emplaçament

El municipi de Teià se troba al costat de la riera de Teià, en el centre d'una petita vall i al peu de la Serralada Litoral. Queda separat de Premià de Dalt pel petits turons de Salve Regina i Lledó.

En la seva zona agrícola els conreus de secà (cereals i vinya) dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Després de les plagues de la fil·loxera, la vinya original desaparegué i fou replantada amb ceps americans. A finals del segle XX, ja quedaven pocs camps de conreu. L'ofensiva immobiliària va anar urbanitzant noves zones com la Molassa, Vallvellida, la Vinya o Sant Berger.

	Vallromanes
Alella		Premià de Dalt
	El Masnou	Premià de Mar

[edita] Història

Les restes arqueològiques trobades al jaciment de Vallmora semblen confirmar que en temps dels romans Teià fou un dels centres principals de producció vitivinícola dels voltants de la Barcino romana.

El document més antic que fa referència a Teià, és datat del 958, i tracta de la venda d'una vinya on apareix el toponímic Vila Taliano. Aquest document és clau en la teoria de l'origen romà del nom Teià, que defensa que a partir del gentilici Talius o Talianum s’evolucionà cap a formes com Taliano, Tayano Taya o Teya i Taià o Teià.

La menció més antiga de la parròquia de Teià la trobem a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Es tracta del testament del comte Miró II de Besalú, datat del 965, en el que els almoiners del comte fan lliurança a la Santa Creu de la Seu de Barcelona de les parròquies de Premiliano(Premià) i Taliano (Teià) amb els seus delmes i primícies, i altres esglésies, masos, alous, etc. A l'Arxiu Diocesà trobem unes notes de 1173 i 1174, que referint-se a la parròquia de Teià, assenyalen que no es coneix quan fou construïda, però que no hi ha dubte que és una de les més antigues. L'actual temple parroquial, d'estil gòtic-renaixement, fou construït el 1574 pel mestre d'obres Antoni Mateu. Curiosament en el contracte de construcció s'estipula que l'obra ha de tenir la forma i proporcions de l'església del Convent dels Àngels de Barcelona.

Entitat de població	Habitants
Buvisa	34
Molassa, la	210
Muntanya, la	97
Sant Berger	492
Teià	3.073
Valls, les	1.438
Vallvellida	365
Víctor Font Gual	42
Font: Municat

Un altre punt del contracte fa referència a la construcció d'un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Lluís Gaudin que facin referència a la vida de Sant Martí. Malauradament, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola, a l'any 1936, el retaule i l'orgue instal·lat posteriorment foren destruïts; només se salvaren els quadres i les figures de pedra que suportaven el retaule.

En el 1283 les cases i terres de Teià eren sota sota el domini feudal dels senyors del Castell de Burriac. Més tard, l'any 1362, Pere III el Cerimoniós va vendre a Pere Desbosc, senyor del Castell de Vilassar, el domini sobre el terme de Teià, però els teianencs agrupats en universitat i emparant-se en el dret de fadiga compraren la seva llibertat feudal amb 12.000 sous. A canvi el rei atorga als teianencs uns privilegis que prometien la inseparabilitat del terme de Teià del poder reial. Però un segle més tard es trencà l'esmentada promesa i un castellà anomenat Fernando de Rebolledo obtingué els drets feudals sobre Teià. El rei Ferran el Catòlic, s'hagué d'enfrontar amb el fort ressorgiment de la qüestió remença (lluita dels pagesos contra el domini feudal). La pau s'aconseguí amb la Sentència de Guadalupe (1486), en la que s'aboliren totes les formes de domini feudal i es preparà el camí cap a l'acumulació de poder per part del monarca. A partir de la Sentència, a Teià, com a molts altres pobles, es forma una universitat de veïns amb la finalitat d'aconseguir la seva llibertat.

Els Privilegis de Teià foren signats pel rei Ferran i pels veïns més destacats del poble a la Cort Reial de Salamanca el 21 de novembre de 1505. Els punts principals d'aquests privilegis eren: Declaració de la inseparabilitat perpètua de la jurisdicció reial, reglament d'instauració dels càrrecs municipals, dependència jurídica de la Vegueria de Barcelona i potestat d'imposar impostos municipals. Pere Noguera fou elegit primer batlle i encetà una forma de govern municipal que durà fins el Decret de Nova Planta (1714).

L'any 1769 es van començar els tràmits de la construcció de l'església al barri marítim del Masnou, el 1817 es va crear la Vicaria Perpètua, separada de la de Teià, i fou finalment el 1825 quan el Masnou es va segregar de Teià formant un municipi independent.

[edita] Gastronomia

És típic de Teià el relleno, un plat de Festa Major (l'11 de novembre, Sant Martí) es un plat confitat de pomes farcides amb carn picada.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 34 - 43 689 1.611 1.373 1.331 1.210 1.208

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.298 1.374 1.528 1.426 1.461 1.715 2.025 2.230 3.509

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 3.870 4.237 4.669 4.847 5.280 5.581 5.751 5.867 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Referències

1. ↑ http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0828190004&err=0

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar