Serra de Marina
De Viquip??dia
La Serra de Marina ??s el tram de la Serralada Litoral Catalana que transcorre entre les depressions del Bes??s i el coll de Parpers. Limita al SO amb la Serra de Collserola i al NE amb el Corredor. Al Nord davalla cap a la plana vallesana i al sud cap a l' estreta franja costanera del Maresme.
La Serra separa les comarques del Vall??s Oriental de les del Maresme i el Barcelon??s.
Taula de continguts |
[edita] Geologia
La Serralada de Marina constitueix una cadena muntanyosa que s'est??n de SO a NE amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m d'altitud, per?? que orogr??ficament ??s singular pel fet que s'elevi r??pidament entre la costa marina i la plana del Vall??s.
Estructuralment, forma part de l'anomenada cadena costanera catalana que s'origina arran de l'activitat tect??nica compressiva en el paleogen i que a continuaci?? amb una tect??nica distensiva des del neogen i fins a l'actualitat modela el sistema muntany??s tal com es coneixen.
La geomorfologia de la zona la caracteritza el modelatge que sofreixen les masses rocoses fetes de granitoides. Aquests granitis en determinades condicions d' erosi?? es transformen en una roca alterada que es coneix amb el nom de saul??, de textura sorrenca. Aquest ??s, juntament amb las particularitats clim??tiques de la serra, un dels factors per la obtenci?? de la famosa varietat vit??cola D.O. Alella
El paisatge de la Serralada litoral t?? com a principals estructures geol??giques les anomenades boles com ara els relleus del tur?? d'en Pons al Sud-Oest de Premi?? de Dalt i els de monts illes, com el de C??llecs, Montcabrer i Burriac.Del Puig Castellar al tur?? de Galzeran, recull a m??s bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visi?? de la meitat Nord de l'??rea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l'envolten.
L'alteraci?? erosiva tamb?? afecta al m??n subterrani i permet l'aparici?? dels tafonis, que s??n cavitats desenvolupades en els blocs de granit com la del Forat de les Bones Dones o cova de les Encantades a Cabrils, o les cadolles que s??n concavitats formades sobre superf??cies gran??tiques planes que evolucionen aprofundint a favor de la gravetat.
Entre els seus cims destaquem de SO-NE: la Coscolla de l' Amig??(466m), Turo d'en Galzeran o d' en Mates (485m), Turo de Figuerals (473m), Sant Mateu (499m), Turo d'en Baldiri (425m),Turo d'En Roure (448m),Turo d' En Torres (483m),Tur?? Rod?? (535m) Tur?? de C??llecs(534m), Tur?? d' en Cirers (472m)tur?? d' en Burriac (401m) i Montcabrer (307m).
[edita] Clima
El clima actual de la zona ??s netament mediterrani. Tanmateix, la proximitat de la serralada a la l??mina marina fa que hi hagi algunes variacions entre el vessant litoral i el vessant valles??. Les temperatures s??n m??s moderades a la costa a causa de l'efecte del mar i un xic m??s baixes (entre 1 i 2??C) al vessant continental. Per altra banda, a l'hivern, a la plana vallesana s??n habituals les gla??ades i la inversi?? t??rmica. De totes maneres, la zona est?? dominada per l'ambient assolellat com ho demostra una mitjana anual de dies de sol de m??s de 115 dies. La pluja ??s m??s abundant a l'interior que no pas a la costa. Al Vall??s, pot oscil??lar entre els 620 mm/any fins als 710 mm/any. A la costa, aquesta variaci?? ??s entre els 525 mm/any i els 645 mm/any. Ara b??, el r??gim de pluges ??s t??picament mediterrani i aix?? vol dir que poden caure veritables trombes d'aigua en determinats moments sobre ??rees puntuals. En el cas del vessant muntany??s del Maresme, aquest es caracteritza per la pres??ncia d'un gran nombre de valls o conques fluvials molt curtes que desguassen al mar a trav??s de rieres. El fort pendent, l'escassa extensi?? de les conques i la seva creixent urbanitzaci?? i, finalment, la curta dist??ncia entre la serra i el mar afavoreixen que una pluja forta no pugui ser engolida pel s??l. El resultat ??s una avinguda d'aigua que sobtadament omple i desborda els llits de les rieres amb una important for??a erosiva. Les anomenades rierades del Maresme corresponen a precipitacions intenses per?? generalment de poca durada (entre 1 i 2 hores amb pluges de 80 a 100 l/h).
[edita] Rius i Aigues
Les dues principals conques hidrogr??fiques s??n la del riu Bes??s (amb els rius Mogent i Bes??s, com a principals), que flanqueja la serra litoral pel vessant valles?? i la separa f??sicament de la plana, i concentra un important aq????fer al??luvial. Al costat mar??tim, el principal curs fluvial ??s la riera d'Argentona que sobrepassa els 5 km de longitud. La resta ??s una muni?? de rieres de curt recorregut i fort pendent que duen aigua nom??s quan plou (llevat de les rieres de Clar?? i de Riudemeia i els torrents de Cuquet i Sant Bartomeu que presenten un curs continu per?? d??bil). Tot i que a la zona no hi ha aig??es termals subterr??nies, hi ha aig??es associades a emanacions gasoses de di??xid de carboni endogen amb implicacions geot??rmiques com ??s el cas de les fonts picants de Cabrera de Mar (actualment tancada) i Argentona.
[edita] Vegetaci?? i Fauna
Per la seva ubicaci?? geogr??fica, la serralada de Marina es troba situada de ple en la regi?? biogeogr??fica mediterr??nia amb una notable riquesa d'esp??cies i diversitat de sistemes naturals.
A grans trets, l'orientaci?? obaga dels vessants vallesans de la serralada permet que s'hi donin les formacions pr??pies de zones m??s humides, com ara els alzinars i les rouredes, els primers inclosos entre els h??bitats d'inter??s comunitari, que mostren una regeneraci?? natural molt bona despr??s de l'incendi de 1994. A l'obaga de la serra de Marina s'hi descriu l'alzinar litoral esclarissat, que ??s la formaci?? m??s abundant, per?? en realitat, i en funci?? del rac??, es pot trobar una brollad'estepes i bruc boal, una zona amb predomin??ncia d'estepes, o ??rees m??s degradades on dominen el roman?? i la gatosa.
Els sistemes naturals dels vessants del solell s??n propis de zones eixutes, de creixement m??s lent i, en conseq????ncia, de menor desenvolupament durant el proc??s de regeneraci?? despr??s de pertorbacions. A les carenes de solell destaca la garriga, per?? tamb?? es poden trobar elements de l'alzinar esclarissat, de la brollad'estepes i bruc boal , taques d'albada i, fins i tot, clapes de llistonar. Als vessants de solell pot dominar la brolla d'albada, que es pot barrejar amb clapes de garriga, clapes d'estepes, prats d'albellatge, etc.
En general, la vegetaci?? d'aquestes orientacions est?? constitu??da principalment per comunitats arbustives i herb??cies, amb algunes clapes arb??ries, principalment de pi pinyer. En aquest context, existeixen nombroses formacions de gran inter??s, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservaci??, com els prats d'albellatge -reconeguts d'inter??s comunitari-, i les brolles, garrigues i m??quies, de gran diversitat flor??stica i faun??stica.
Menci?? especial mereixen les comunitats de ribera, d'extrem inter??s intr??nsec per l'acumulaci?? de valors naturals i funcional, ja que constitueixen una veritable xarxa de connectors biol??gics, que permeten el manteniment dels fluxos entre les diverses zones del parc. Entre les principals comunitats cal destacar els alocars que encara romanen al llarg de diverses rieres del vessant costaner, i els magn??fics boscos de ribera, amb esp??cies tan significatives com el vern, l'avellaner i el roure afric??, del vessant del Bes??s, totes elles incloses entre els h??bitats d'inter??s comunitaris, i darrers reductes d'aquests ecosistemes.
Sens dubte, els alocars representen una de les comunitats m??s especials de la serra de Marina pel fet que a Catalunya es troben nom??s dues grans taques de distribuci?? de l'alocar (Vinco-Viticetum agni-casti): una a la conca baixa del riu Ebre, i una altra al Nord-Est, de la qual les poblacions de la serralada Litoral significarien el l??mit meridional. En aquesta comunitat, pr??pia de les rambles mediterr??nies, s'hi troba l'aloc (Vitex agnus-castus), el magraner (Punica granatum), l'??lbia (Lavatera olbia), la barretera (Petasites fragans) i la vinca grossa (Vinca major). Actualment, per??, molts trams de l'alocar estan for??a degradats i enva??ts pel canyar i la bardissa que hi s??n dominants. Tot i aix??, es mantenen alguns trams ben conservats, on l'alocar forma franges for??a amples a banda i banda dels torrents i on s'hi troben alocs de dimensions remarcables. Aix??, cal esmentar la riera de Canyet (amb uns 200 m d'alocar, amb alocs que presenten soques d'uns 30 cm de di??metre), i el torrent de Pomar. A Sant Jeroni de la Murtra es localitza l'alocar millor conservat, amb una longitud d'uns 300 m entre la bassa de Sant Jeroni i l'autopista B-20.
Pel que fa a les plantes amb flor, el cat??leg ??s molt m??s complet. ??s remarcable la pres??ncia d'esp??cies de car??cter eurosiberi??, com el vern (Alnus glutinosa), el gr??vol (Ilex aquifolium), l'ev??nim (Euonymus europaeus), o l'aur?? negre (Acer monspessulanum). Onze esp??cies presenten el seu l??mit meridional de distribuci?? en aquesta zona, i tres d'elles (Ampelodesmos mauritanica, Anthyllis cytisoides i Solanum rostratum) el septentrional. Aix?? mateix, s'hi localitzen tres endemismes catalans: Ophrys catalaunica, Salvia nemorosa ssp. valentina i Sarothamnus catalaunicus.
La serra de Marina es troba a la regi?? zoogeogr??fica del pale??rtic, en una regi?? semi??rida de la zona bioclim??tica subtropical subhumida, amb un clima t??picament mediterrani. Al vessant de solell, la insolaci?? ??s important, tot i que la proximitat del mar proporciona una humitat ambiental m??s elevada que la que correspondria a un clima mediterrani continental. Amb aquestes condicions, on dominen les formacions arbustives baixes, a la zona s'hi troben esp??cies de fauna pr??pies dels espais oberts, algunes d'elles for??a rares a Catalunya, com ??s el cas de determinats ocells migratoris transaharians.
Al vessant obac i encarat al riu Bes??s, on abunden les masses forestals de pins i alzines, hi domina una fauna forestal i de zones arbustives altes. Tamb?? hi ha alguns ambients frescals for??a humits en les fondalades dels torrents, on es poden trobar retalls de vegetaci?? de la regi?? humida superior propis de la zona bioclim??tica temperada. En aquests ambients d'influ??ncia eurosiberiana, amb arbres de fulla caduca, s'hi localitzen esp??cies de fauna forestal eurosiberiana de gran raresa en el conjunt de la serra.
Finalment, cal esmentar la import??ncia de la serralada en la migraci?? dels ocells, ja que la zona estudiada es troba dins la ruta migrat??ria de la Mediterr??nia occidental. Els ocells efectuen despla??aments seguint referents geogr??fics determinats. Un d'ells ??s, de forma aproximada, la l??nia de carenes de la Serralada litoral. Aquesta l??nia presenta un predomini dels despla??aments en sentit NE.
[edita] Turisme i Oci
La Serra de la Marina inclou dos parcs naturals: elParc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serra de Marina,de 4053ha. i 2086 ha protegides respectivament.
Aquests dos parcs inclouen alguns itineraris per a la pr??ctica del senderisme com s??n l'Itinerari de la Roca d' en Toni, la Ruta de l'Esquirol i la creu de Montcabrer.
Igualment travessa la serra el Sender de gran recorregut GR 92 en dues etapes: Etapa 16 de Coll de Bordoi a Coll de la Font de Cera i l'etapa 17 de Coll de la Font de Cera a Montcada .
La Serra tamb?? permet nombrosos itineraris de Bicicleta de muntanya alguns dels cuals permeten travessar tota la serra pasant per les seves cotes m??s altes.
Com a Patrimoni cultural a visitar destaquem la Cartoixa de Montalegre, Sant Jeroni de la Murtra i Sant Pere de Reixac, a m??s de nombroses masies molt rellevants, que, a les parts baixes, donen lloc a un paisatge agr??cola i forestal de gran atractiu, per?? amena??at pels canvis econ??mics i urban??stics.
Entre els jaciments arqueol??gics trobem els d??lmens de la Roca d'en Toni, can Gol I i can Gol II i la cabana del Moro, els abrics d'enterrament com la cova de la Granota i la cova d'en Pau i amb pintures rupestres com la Pedra de les Orenetes. Les restes hist??riques ib??riques m??s interessants s??n les dels poblats de Burriac, Castellruf, Cadira del Bisbe i tur?? Gros de C??llecs. De l'??poca romana queden restes de la via romana de Parpers i de la vila romana de can Sentrom?? i del pont rom?? de Parpers.
El poblat ib??ric de Puig Castellar es troba situat en el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet ,concretament en el cim del Tur?? del Pollo (303 m)
Per?? potser un dels elements patrimonials m??s destacables siguin els castells (tots considerats B??ns Culturals d'Inter??s Nacional, BCIN), com el de Burriac, la Roca, Castellruf i Sant Miquel.
[edita] Enlla??os Externs
