Sant Jeroni de la Murtra

De Viquipèdia

Monestir Sant Jeroni de la Murtra amb la torre prioral.

Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, a la Serralada de Marina, entre els municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. La seva situació: 41.4707º de latitud i 2.2101º de longitud.

Va pertànyer a l'orde dels jerònims i va ser fundat, l'any 1413, prop de Sant Pere de Ribes, al Garraf, sent traslladat tres anys més tard, el 1416, pel mercader barceloní Bertran Nicolau, sobre l'antiga casa de Ça Murtra. A partir d'aquesta casa es va construir l'església, les cel·les, el claustre, el refector, la cuina i d'altres dependències monàstiques.

Va ser declarat monument històric artístic d'interès nacional l'any 1975.

[edita] Història

Consta documentació que l'any 1431 tenia catorze monjos i per dificultats econòmiques van voler unir-se amb el monestir de la Vall d'Hebron, de la mateixa orde dels jerònims. Denegada la fusió i gràcies a la protecció de Joan II, el monestir es va anar consolidant i aconseguint favors sota el regnat dels Reis Catòlics i de l'emperador Carles I, que es van fer càrrec de la realització de grans obres al monestir, testimoniatge d'això són el retrat de Ferran i d'Isabel a la galeria de ponent del claustre juntament amb els seus escuts d'armes, també hi ha el nom de Joan II gravat al refector.

Quan el rei Ferran el Catòlic el 7 de desembre de 1492 va sofrir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella.

Durant els segles XV i XVI es van edificar les parts més importants i va disposar d'una gran biblioteca.^[1] El seu prior Pere Benejam va ser conseller dels reis i dels ducs de Cardona.

Durant la desamortització de 1835, el monestir fou assaltat i cremat.

[edita] L'edifici

Voltes del claustre de Sant Jeroni.

Està format per un conjunt monumental d'edificis d'estil gòtic tardà, inscrits en un espai rectangular formant un espai clos. Realitzats majoritàriament durant els segles XV i XVI i tenint com mestres d'obra a Pere Basets i Jaume Alfons de Baena al claustre, Tomàs Bersa a l'església i Jeroni Matxí a la torre.

• Torre prioral. Està aixecada sobresortint fora del espai clos a l'angle sud-oest i consta de quatre pisos i una galeria superior, com ja s'ha dit, realitzada pel mestre d'obres Jeroni Matxí.
• Església. L'església del segle XV, amb reformes d'ampliació durant el segle XVI. Constava originalment d'una sola nau de tres trams amb arcs ogivals, absis de cinc cares a la seva capçalera i sis capelles laterals, el seu constructor conegut va ser Tomàs Bersa, mestre d'obres del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Barcelona. En l'incendi del 1835 es va enfonsar tot, quedant només part del mur de la paret dreta i l'absis. Va ser reconstruïda a mitjan segle XIX la capella de sant Sebastià del 1491.
• Edificis monacals. Situat a l'ala nord del claustre es troba el refetor dels monjos de vint per sis metres, cobert amb tres voltes de creueria amb claus de volta policromades pel monjo Gabriel Andreu entre els anys 1483/1486. La clau central representa a sant Jeroni i a una altra es pot llegir Rex Joannes me facit referint-se a Joan II benefactor del monestir. Altres dependències, són la sala capitular, la cuina, el celler i el safareig.
• Claustre. Situat al centre de la construcció de la resta dels edificis, com és propi dels monestirs, el claustre consta de dos pisos de galeries cobertes amb voltes |gòtiques nervades que a la seva arrencada de permòdols té retrats i escuts d'armes dels seus benefactors o relacionats amb el monestir, com els reis Ferran, Isabel, Carles I, Cristòfol Colom, Ramon Llull. Les claus de les voltes representen sants i temes heràldics. El pis superior s'observen quinze arcs escarsers rebaixats. Al jardí del pati hi ha un gran arbust de murtra i un brollador de forma estrellada vuitavada fet el 1502, ornat de caps de lleó.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia consultada

• Volum 18, La Gran Enciclopèdia en català, 2004, Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5446-6
• M. Lluïsa Ramos, Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos, 2005, Geoestel ISBN 84-96295-15-X

[edita] Vegeu també

• Murtra (Myrtus communis)

[edita] Enllaços externs

• Monestirs de Catalunya.
• La Murtra
• Pobles de Catalunya - Sant Jeroni de la Murtra
• Fundació Catalunya-Amèrica hostatjada a La Murtra
• Itineraris de Badalona - Sant Jeroni de la Murtra
• FEEC - Ruta guiada per les Ermites de Sant Jeroni de la Murtra